Benvolguts,
El parany de fons de TV3 i TVE
"Si TVE no agrada se’n proposa un canvi de gestió; si TV3 no agrada
se’n proposa la intervenció o el tancament"
20/04/2018
Arran
de l’entrevista de Vicent Sanchis a Carles Puigdemont, TV3 ha tornat a estar al
centre del debat. Albert Rivera en va proposar la intervenció via Senat i el PP (en plena pugna pel
mateix tipus d’electorat) es va afanyar a retreure-li que ells ja ho van
plantejar el mes d’octubre i que no van trobar ni en Ciutadans ni en PSOE el
suport necessari per fer-ho.
Aquest debat sobre
TV3 va provocar la corresponent discussió sobre la seva pluralitat i en
conseqüència la recorrent comparació amb TVE. En el cas concret de l’entrevista
a Puigdemont, els arguments a favor i en contra eren sobre si el president a
l’exili es mereixia una hora llarga d’entrevista en un mitjà de comunicació
públic.
Que l’audiència de l’entrevista fos de quasi un milió d’espectadors amb un 30% de share (de cada 100 televisors encesos a aquella
hora, 30 tenien posada l’entrevista) hauria de tallar qualsevol polèmica
sobre la idoneïtat de l’espai dedicat. Però com passa amb tot el debat sobre TV3
en general, fins i tot defensar aquesta dada d’audiència és caure en el
parany de fons. Un parany en què, ho admeto, hi he caigut diverses vegades
perquè és molt sibil·lí. I no només amb TV3. M’explico:
Quan s’està en plena crítica a TV3
(favorable o contrària) s’utilitzen dades. Uns, que si és la més plural d’Europa,
que si s’hi convida sempre a tothom, els altres que si sempre hi ha majoria de
tertulians indepes, que si els TN dediquen massa temps a informar del procés,
etc, etc... Llavors uns esgrimeixen dades del CAC que demostren una
equitat de presència de les sensibilitats polítiques. Els altres retreuen que
enlloc de portar una veu constitucionalista moderada a la taula rodona hi ha un
portaveu de VOX per així distorsionar l’espanyolisme. I és en aquest
punt quan el debat, per força, se’n va a la comparació amb TVE i la seva
resistència a convidar polítics o opinadors pro-sobiranistes. Ens estem acostant al nucli del parany. Perquè quan s’arriba a aquesta comparativa, hi
acostuma a haver un sentiment generalitzat que, efectivament, TVE no ho
està fent bé. I aleshores sempre s’acaba sentint la frase màgica: “Televisió Espanyola TAMPOC ho està fent bé”. Aquest ‘tampoc’ acostuma a anar després d’una crítica
a TV3. Ja hem arribat al parany.
Efectivament, es pot parlar hores i hores de TV3
i TVE. De quina línia editorial ha de tenir una cadena pagada per tots els
contribuents. De qui vetlla per dir si una entrevista té interès informatiu o
no. De com es finança. De com es gestiona. Però
el parany consisteix en afrontar aquest debat en peu d’igualtat quan en realitat
no ho és. I no ho és perquè sobre TV3 hi
plana l’ombra de la intervenció i sobre TVE no. Allò que és sibil·lí és debatre-ho amb naturalitat i
correcció intel·lectual quan el que s’està fent és oblidar aquest enorme
desequilibri i que es resumiria així:
· Si no agrada com TVE explica les coses,
es proposa un canvi de direcció o fins i tot de model de televisió pública.
·
Si
no agrada TV3, es proposa que la intervinguin. O fins i tot que la tanquin.
I en cas d’intervenció, cinisme premium: que la controlin
els mateixos que dirigeixen TVE (encara que dos minuts abans s’hagués dit que
no ho feien bé).
I aquesta desproporció serveix d’exemple de
bona part de la resta del conflicte polític: un
dels dos bàndols té la capacitat d’anul·lar l’altre per la força.
Quan convé es pretén fer veure que hi ha una
situació de bilateralitat (“tots ho han fet malament”) i quan convé es recorda
just el contrari, que no es pot parlar de tu a tu perquè un tu pertany a
l’altre tu.
I
clar, no hi ha un debat polític net si, en ple clímax de discrepància, un cantó
de la taula posa a la presó a l’altre. I per si no n’hi hagués prou, també pot
eliminar una de les poques televisions que ho explica.
Jofre Llombart
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada