dimecres, 17 d’agost del 2016

15/08/2016. Corrupció. Andreu Mas. Acostumats a parar la mà. IBEX35. Puente Aereo. BOE. Llotja del Bernabeu. Vila Olímpica de Madrid. Xarxa dAVEs a Espanya. Plataforma Castor. AVE de Medina a La Meca. Túnel de peatge del Pertús. Nou Canal de Panamà. Similitud de procediment amb la primera línia de tren de Madrid a Aranjuéz, dels anys 1850s

Benvolguts,

L’article que comentem avui de l’Andreu Mas en la seva aportació diària d’efemèrides, cau dintre de l’apartat de Corrupció. El títol és Acostumats a parar la mà i no es refereix a indigents que paren la ma demanant una almoina porta per porta o en un carrer fosc o davant d’una església, sinó a grans companyies englobades en els càrtels de l’IBEX35, també anomenades del Puente Aereo, del BOE, de la Llotja del Bernabeu, etc. I aquestes companyies roben. I roben tant com poden. I al revés del Zorro o del Robin Hood i els seus proscrits emboscats en el bosc de Sherwood que roben als rics per donar-ho als pobres, aquests roben als pobres, que som el conjunt dels ciutadans, i desvien els diners cap els rics, que són els de la seva casta…

Per exemple les construccions de la Vila Olímpica de Madrid, la increíble xarxa de ferrocarrils de l’AVE, la plataforma florentina de Castor, l’AVE a l’Aràbia Saudita (dictadura de l’Orient Mitjà d’on el Juanca rebia, o continua rebent, les comissions del petroli venut a companyies espanyoles), de l’AVE de Medina a La Meca, o del nou Canal de Panamà), el Túnel de peatge del Pertús (acabat anys abans del que Fomento havia previst i que té un trànsit d’AVEs molt inferior al calculat, i ara que ha fet suspensió de pagaments i fallida vol que passi a mans de l’estat, com la primera línia de tren de Madrid a Aranjuéz, dels anys 1850s)!

·         Vila Olímpica de Madrid. Quan la senyora Botella va anar prendre la relaxing cup of cafè en la presentació de la candidatura olímpica a l’Argentina, opció que Espanya va perdre, va fer unes declaracions dient que havien perdut però no era per esverar-se ja que les instal·lacions olímpiques ja s’havien realitzat en el moment de presentar la candidatura, o sigui que els Florentinos i els Villars Mirs (els “compi iogui” de la reina Letícia) ja havien construït i cobrat l’obra i Espanya (nosaltres) ja haviem pagat...

·         Xarxa de l’AVE a Espanya. 4.000 km, estimacions de viatgers demencials, trajectes tancats per manca de passatgers, etc, n’hem parlat molt en aquest Bloc. Només cal cercar per AVE i gaudir de les desgràcies alienes, totes repercutides contra el poble. Cerqueu, cerqueu!
·         Plataforma Castor. Quan els de poble ens varem assabentar de que el projecte de la Plataforma Castor tenia clàusules secretes (?) varem imaginar tota la historia que sempre és la mateixa. Jo que em dic Florentino inverteixo graciosament i amb tota la bona intenció del mon 1.300M€ en una instal·lació submarina per emmagatzemar gas natural que suposadament les companyies de gas no saben on desar. El lloc escollit, és davant de les comarques del Montsià i de Castelló. Es realitza el projecte i de seguida es noten terratrèmols de baixa i mitja intensitat en les àrees de la costa del davant. La desavantatge és que tots aquests terratrèmols queden enregistrats en l’Observatori de l’Ebre al costat de Tortosa. L’avantatge és que quan es va signar el projecte algú havia introduit una clàusula que deia que si per qualsevol causa el projecte no podia tirar endavant, la compañía que l’ha realitzat tenia dret a recuperar íntegrament la inversió realitzada. Tan és així que en un mes des que es va decidir que el projecte no era viable, la compañía que l’havia realitzat ja havia cobrat…

·         Ferrocarril Medina-La Meca. Quan es va fer a l’Aràbia Saudita una licitació per un ferrocarril d’alta velocitat des de Medina fins La Meca, només una compañía espanyola (una UTE de 10 o 12 companyies) va acceptar el repte, amb una baixada important (40%) de la licitació. El problema que espantava els posibles licitants fou que el trajecte havia de fer-se per sobre del desert i ja se sap que l’arena és enemiga del rodat sobre les vies de tren. El projecte s’ha tirat endavant i sembla que hi ha molts problemes, s’ha allargat el temps del projecte, el nombre de passatgers sembla que será només el 70% dels estimats en els càlculs originals (com passa a gairebé tots els trajectes de l’AVE d’Espanya, que la demanda sovint no arriba al 10% del que s’havia previst i hi ha uns quants trajectes que ja s’han hagut de liquidar). Les últimes notícies del projecte diuen que es perdran milions de dolars anualment. L'obra està assegurada per la “Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación (Cesce) ”. I qui són aquests? Doncs simplement l’estat espanyol, perquè no existia al món una asseguradora privada disposada a assegurar la construcció d’un tren al desert entre Medina i La Meca. I qui som l’Estat Espanyol? Nosaltres, el poble! El mètode sempre és el mateix i es coneix com la capitalització dels beneficis i de la socialització de les pèrdues. O sigui, que si va bé l’empresa hi guanya, si va malament el poble hi perd!

·         Túnel de peatge del Pertús. L’AVE per travessar les Alberes (frontera francesa) fou un projecte singular, primer perquè es va projectar un túnel de l’AVE privat, de peatge (no n’hi ha cap a l’Espanya de l’AVE que sigui de peatge), segon perquè quan es va posar en marxa el projecte algú havia estimat que les obres de l’AVE que en aquell moment devien ser a mig camí entre Saragossa i Lleida, 2007 o 2008, el 2010 arribarien a la frontera francesa i tercer que hi devia haver companyies (UTEs) participades dels Florentinos, dels Villars Mirs i d’altres companyies del BOE, que a part de licitar i guanyar segons la metodologia establerta i consuetudinària (jo abaixo preus, tu m’atorgues la licitació i després hi afegim tots els diners que calgui per compensar, pagant el poble espanyol), volien invertir en un negoci rendible: l’explotació, el peatge de l’AVE, que podia servir d’experiència per a futures privatitzacions! El negoci era clar, ja que les clàusules del contracte proposaven acabar el túnel el 2010 i mentre no hi passessin trens les companyies propietàries cobrarien igualment com si els trens hi passessin i amb el ritme que havien estimat! El resultat és que hi varen començar a passar trens quan les obres de l’AVE varen arribar a la frontera (2014?). Després de tots els entrebancs i nyaps imaginables, el túnel no és utilitzable per trens de mercaderies (mal disseny de pendents ?) i el ritme de pas de trens és ridícul comparat amb el que s’havia estimat. Qui estima aquestes clàusules tan delicades? Qui se’n beneficia? Resultat final: L’UTE ha fet suspensió de pagaments i després fallida. I ara reclama a través de les clàusules secretes que els indemnitzin, que l’Estat es quedi la instal·lació, etc.

·         Canal de Panamà. Pel que respecta al nou Canal de Panamà n’hem parlat molt i en resum hi ha tots els ingredients d’aquesta mena de negocis:
o   UTE, baixa de preus, allargament de les obres, litigi amb el client i finalment acceptació del nyap i els "españolitos" que paguem!
o   Per tant Socialització de les pèrdues!


I ara, després d’aquest extens pròleg, podem passar a gaudir de l’Article:


15 agost 2016 2.00 h
TAL DIA COM AVUI
Acostumats a parar la mà
Andreu Mas - Amas@Elpunt.Cat @Andreumasd
“Ampliar el canal ha tingut un sobrecost de 2.388 milions de dòlars, però Panamà només n'admet 460
Les empreses que es mouen a l'entorn de les concessions públiques del govern espanyol, conegudes com les empreses del BOE, estan acostumades als sobrecostos. Les desviacions pressupostàries són habituals en les obres públiques, tant en administracions grans com petites. En alguns casos els increments són fruit que l'empresa ha licitat a la baixa per aconseguir la concessió, esperant després parar la mà. En altres casos, àmpliament documentats els darrers anys, els que han parat la mà són obscurs comissionistes o, directament, polítics. Aquestes empreses del BOE, cotitzadores de l'Íbex 35, amb residència habitual a la llotja del Bernabéu, tenen una dimensió gegantina cosa que fa que operin arreu. Una d'aquestes companyies és Sacyr, que ha format part d'un conglomerat d'empreses encarregades de l'ampliació del canal de Panamà, una infraestructura (l'original) que es va inaugurar tal dia com avui de l'any 1914. L'obertura del canal va suposar una transformació extraordinària en les relacions econòmiques entre estats, ja que permetia escurçar les rutes marítimes entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic. Una ruta més petita volia dir menys costos i, per tant, més capacitat competitiva per a les empreses. De bon principi els americans van fer-se amos i senyors del canal, que té una importància estratègica en el context del comerç mundial, però només en van poder mantenir el control fins al 1977, quan el van cedir a Panamà. El canal va quedar petit per a les dimensions dels nous vaixells i això va obligar a fer un concurs per licitar-ne l'ampliació. La va guanyar un grup internacional d'empreses liderat per Sacyr, que va fer una oferta a la baixa que els nord-americans van qualificar de “temerària”. Al final, l'obra ha tingut un sobrecost de 2.388 milions de dòlars, dels quals l'Autoritat del Canal només està disposada a pagar-ne 460. El litigi està obert i un tribunal d'arbitratge amb seu a Miami haurà de dictaminar qui té raó, però sembla que Sacyr ja s'ha resignat a perdre bona part de la inversió feta. No tots els països són Espanya.

Andreu Mas

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada