Benvolguts,
Dies previs al 23F
Benvolguts,
Aprofitant que en Jordi Évole va recrear fa
unes setmanes els fets del 23F i aprofitant també que aquests dies, amb el
rerefons de la mort de l’ex- Secretario
General del Movimiento del 1975-76 després promocionat a dit com a Cap del Gobierno espanyol Adolfo Suárez,
s’ha parlat del 23F,
avui recordarem els fets ocorreguts el febrer del 1981 a Espanya,
quan Suárez havia dimitit. I hi afegirem una anècdota personal.
El dimecres 18 de febrer del 1981 la meva dona i jo varem
volar cap a Paris, per qüestions professionals. A l’avió hi varem llegir el
diari conservador “Le Figaro” i ens va colpir l’article d’Anne M. Romero que
transcriurem a continuació, però primer s’ha de fer una mica d’història.
Història de la mort accidental del ciutadà José Arregi
El dramaturg italià Dario Fo va escriure el 1970 l’obra de teatre La mort accidental d’un anarquista: http://es.wikipedia.org/wiki/Muerte_accidental_de_un_anarquista
Com que de vegades la realitat supera la
ficció vegem els successos del 1981.
El 29 de gener del 1981 el president del
govern espanyol Adolfo Suárez (UCD) va dimitir. El Congreso va elegir Leopoldo
Calvo Sotelo també d’UCD president del govern. La cerimònia d’investidura
s’havia de produir el 23 de febrer. Però mentrestant varen succeir
altres coses:
“El dia 4 de febrer de 1981 el basc José
Arregi, que llavors tenia 30 anys, va ser arrestat a Madrid per la Policia
espanyola i en virtut de la llei "antiterrorista", va romandre nou
dies en règim d'incomunicació. El novè dia, quan va
ser traslladat a presó, el seu cos estava rebentat per complet. Les autoritats penitenciàries, atemorides per
l'aspecte que presentava, van donar ordres immediates d'ingressar-lo en la
Presó-Hospital de Carabanchel. D'acord amb el que va declarar després un alt
càrrec del Ministeri de Justícia, el titular de la qual era llavors Fernández
Ordoñez, "Arregi va arribar A Carabanchel
destrossat".
Arregui va morir el mateix dia a l’hospital. I la policia es
va inquietar...
Hem cercat els facsímils de l’hemeroteca de La
Vanguardia d’aquells dies, per comprendre millor com es va comportar la policia
espanyola. I va passar que intentant el Ministeri de Justícia esbrinar com s’havia
esdevingut la mort d’Arregui, va iniciar un procediment contra els policies que l’havien
torturat fins a la mort i els va detenir.
El motí generalitzat dels comandaments de la policia
Aleshores es va produir una mena de motí generalitzat
i molts companys dels detinguts varen dimitir en desacord amb les actuacions
del Ministeri de Justícia.
Hem de recordar que la Policia Armada, els
grisos, de l’any 1981 eren els mateixos que 6 anys abans, durant el franquisme.
Números i caps. Per
tant continuaven torturant i assassinant i a més com veurem s’insubordinaven i
se’n fotien del mort i de qui el vetlla.
En l’hemeroteca de La Vanguardia he trobat
moltes dades sobre com va anar l’assumpte. Estan copiades al final de l’apunt,
passades per l’OCR.
També hi he trobat com la resta de la família reial que
encara quedava a Espanya va fer “mutis por el foro”. Se’n van anar cap a Paris.
Quina casualitat, oi! Aquell mateix dia es va saber de la mort per tortures de
l’Arregui i va començar el sarau.
I el dia 18 sense haver parat massa esment als
esdeveniments de Madrid ens varem embarcar la meva dona i jo cap a Paris. I
varem fixar-nos molt en les notícies sobre l’Arregui aparegudes a Le Figaro. I
en l’article de l’Anne-Marie Romero:
Notícia de Le Figaro: Dia 18. L’afer de les
tortures pren una dimensió política: Espagne: centenars de policies dimiteixen
Article de Le Figaro: Dia 18. Anne-Marie Romero. La revolta de la policia espanyola. Una
crisi inevitable
La notícia
és similar a les que vaig obtenir de La Vanguardia. L’article és molt més
clarificador.
“La
dimissió massiva de nombrosos alts responsables i de centenars de funcionaris
de la policia espanyola és la conseqüència lògica del més monstruós error comès
després de la mort de Franco. Si Espanya no estigués actualment sense govern,
s’hauria pogut esperar que el govern presentés la dimissió al rei, tan greu és
l’escàndol per les seves conseqüències i sobretot pel que revela dels
mètodes que la policia no ha deixat mai d’utilitzar.
Però si
aquesta nova crisi arriba en el pitjor moment no per això és menys saludable.
Després de 5 anys l’Espanya postfranquista es debat entre les reformes formals
audaces i la impossibilitat de fer passar la democràcia a la vida quotidiana a
causa de la supervivència de forces intactes després del franquisme: l’església, la magistratura i sobretot la policia.
El problema de les forces armades no ha estat fins avui més que un problema de
la imaginació. El fre real constant el constitueix la policia...”
L’articulista encara el problema de fons: La supervivència de forces intactes després del franquisme: l’església,
la magistratura i sobretot la policia (el més monstruós error comès després de
la mort de Franco).
I considera
que a llarg termini les forces armades no han estat ni seran cap problema.
I l’encerta,
ja que el 23F fou una pantomima, un
guinyol, una enganyifa, com en Jordi Èvole va demostrar fa unes setmanes i la
Pilar Urbano avui mateix ha explicat.
La nostra anada a Paris era el dia 18. L’estada havia de
ser fins el dimarts 24. El mateix dimarts de bon matí varem sentir per la
radio que el Tejero i els seus guàrdies civils havien intentat de fer un cop
d’estat el dia anterior, dilluns 23F...
Tots tres poders, l’església, la magistratura i la policia es
mantenen intactes després de la mort de Franco el 1975 i la transició del 1978
L’article analitza globalment els problemes de
fons d’Espanya i postula que tots tres poders, l’església, la magistratura i la policia es
mantenen intactes després de la mort de Franco el 1975 i la transició del 1978.
En aquell moment el problema més urgent era la tortura practicada per la
policia i la guàrdia civil i per això l’articulista li dóna més relleu. Tampoc
considera que l’Exèrcit fos perillós i resulta que Tejero, Armada, Milans del
Bosch, el borbó (?) i d’altres ja estaven congriant de feia temps un cop
d’estat per el 23F!
Un cop la pseudo-democràcia estabilitzada i la traïció al
poble consumada, amb la LOAPA, el café para todos, etc, s’ha vist tanmateix que els nínxols franquistes es
mantenien també en els altres poders. I creaven noves fornades de franquistes. Per
mostra:
·
la policia i la policia
paralela, el GAL del Felipe González (el senyor X?),
·
l’església de Rouco
Varela i de la Conferència Episcopal Espanyola (propietària de la COPE),
·
i la magistratura, tota la caterva
de jutges que s’han perpetuat en els seus mètodes franquistes, no admetent
judicis en català a Catalunya, no volent aprendre la llengua, alimentant els
tribunals franquistes que abans es deien TOP i que ara es diuen Audiencia
Nacional, TSJCC, Suprem i Constitucional.
Segurament que a més dels poders citats a
l’article d’Anne M. Romero caldria afegir-hi el poder legislatiu i
l’executiu i l’obscena relació
entre els tres poders de Montesquieu!
Buidat de La Vanguardia d’aquells dies de febrer
El dissabte 14 de febrer del 1981 mor a
Carabanchel l’etarra José Arregui,
Isurbil.
Facsímils de La Vanguardia sobre el cas
Arregui
PDF amb la info de Le Figaro
Jo cercava l’opinió de la periodista
Anne-Marie Romero concretament en el paràgraf que diu:
“L’Espanya postfranquista es debat entre les reformes formals audaces i
la impossibilitat de fer passar la democràcia a la vida quotidiana a causa de
la supervivència de tres forces intactes del franquisme: l’església, la
magistratura i sobretot la policia, el problema de l’exèrcit que es fa sentir
per tot arreu no sent fins avui més que imaginari.”
Trobo que aquest paràgraf és clarivident
i avui, 33 anys després, es veu més que mai que l’església
(el Rouco, la CEE), la magistratura
(el TC, el TSJCC, el TS, l’Audiència Nacional, el de los Cobos, la fiscalia
general de l’estat que persegueix els jutges com l’Epídio Silva o el Garzón, el
Torres Dulce que va destituir el fiscal del TSJC per recolzar el “referèndum
secessionista” de Mas) i la policia
(el Fernández Diaz i les seves lleis de seguretat ciutadana, que segons
els juristes és una llei d’inseguretat jurídica), continuen sent les
mateixes que el 81 o el 75 o el 39!!!
Enllaços:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/18/pagina-3/32911391/pdf.htmlhttp://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/18/pagina-4/32911392/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/17/pagina-5/32910835/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/17/pagina-6/32910836/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/17/pagina-15/32910845/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/15/pagina-5/32910739/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/15/pagina-6/32910740/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/14/pagina-3/32910215/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/14/pagina-4/32910216/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/02/14/pagina-11/32910223/pdf.html
Complement. Extractes dels diaris digitalitzats:
Madrid, 13. Viernes—
Detenido días atrás en Madrid
Fallece en Carabanchel
el etarra «Isúrbil».
El ministro de Justicia órdená una
investigación sobre las circunstancias
-
de la muerte.
José Arregui Izaguirre, uno de los miembros -
del presunto comando de ETA detenidos hace unos días en
Madrid
ha fallecido a primeras-horas de esta tarde en el
hospital de
CarabancheI por causas aún no esclarecidas.
La Dirección General de Institucio
nes Penitenciarias ha facilitado esta
tarde una nota oficial sobre el caso, en
la que dice entre otras cosas:
gui izaguirre había ingresado a las 5,30
de la tarde de ayer en e
Hospital General
Penitenciari ode Carabanche
le,n
Madrid, habiéndose apreciado en
el
examen médico que se le realizó al in
gresar diversos hematomas y un
dolor
abdominal difuso, así como un
proceso
bronconeumónico que se le
agravó en
la mañana de hoy, -viernes»,
«A la vista del agravamiento y
una
vez reconocido.por
el médico del
centro, se solicitó que fuera
trasladado
a un hospital exterior a la
peniten-
ciaría, y su fallecimiento se
produjo
en el momento de dicho
traslado»
Al parecer, cuando era transportado en
camilla, en el interior de un ascensor.
José Arregui pasó directamente al
hospital, al concluir el plazo de detención
y de incomunicación que permite
la ley antiterrorista que le había sido
aplicada, procedente de la Comisaría
General. El director de Carabanchel ha
puesto los hechos en conocimiento del
Juzgado de Guardia «para su esclareci
miento». Igualmente el ministro de Jus
ticia ha ordenado «. una inmediata inves
tigación y traslado del caso al
Fiscal
General de Estado
p, ara la práctica de
las oportunas investigaciones y
posi-
bies responsabilídad penales».
Madrid,
13.•Viernes—
La Reina, a Londres
A las 17.50 horas de
esta tarde, Su Majestad la Reina, doña
Sofía, ha emprendido viaje a Lon
dres en compañía de sus hermanos
Constantino y Ana María Grecia y de
los hijos de éstos.
Constantino y Ana María de Grecia
han estado en Madrid por causa del f allecimiento
de doña Federica, cuyos
restos acompafíaron a Atenas ayer jue
ves, regresando posteriormente a Madrid.
Madrid
14. Sábado
José Arregui Izaguirre (a) »lsúrbil’,
detenido en Madrid junto con Isidro
Etxabe Urrestrilla el pasado día 4 cer
a de la plaza de Neptuno, formaba
parte de un comando de ETA Militar
compuesto de cuatro miembros. Es
considerado como uno de los responSa
bies del aparato operativo de la orga
nización terrorista. Se cree que organi
zó y participó en los atentados perpe
trados en Villarnediana (La Rioja), en
los que murieron un policía y un indus
tris! logroñés. También estaba acusado
de haber participado en el atentado
contra el general Esquivias. Cuando
fue detenido preparaba j,untamente con
sus compañeros de comando, el secuestro
de una alta personalidad polí-
tica y un atentado contra los efecti
vos de la Guardia Civil que montan a
vigilancia en .eI Museo del Prado. Fue
detenido casualmente al circular
con un coche robado.
Madrid 15. Domingo
Cesados el jefe de la Brigada’Regional
de
Información, el jefe de los Servicios
médicos
de la Policía y púestos a dispo
scion judiciaI cinco funcionarios…
Se ha dispuesto el cese del jefe de la
brigada regional de información,
comisario Agrela, bajo cuya respon-
sabilidad permaneció Arregui Iza-
guirre los nueve días de su deten-
ción, y del responsable de los ser
vicios médicos de la
Dirección Ge
neral de la Policía, doctor Pachón,
ante las .presuntas omisiones en
sus dictámenes facultativos y posible
negligencia. AsImismo, Inte
ror ha puesto a disposición judi
cia! a los funcionarios que inter
vinieron en los interrogatorios del
fallecido, los inspectores Ricardo
Sánchez, Juan Antonio González,
Juan Luis Méndez, Julián Marín y
Antonio Gil. No se han facIlitado
los segundos ape!Iidos.
Resumen de
agencias.) — El titular del juzgado de instrucción
número 13
de la Audiencia de Madrid, que entiende en
el caso
planteado por la muerte del etarra José Arregul
Izaguirre,
ha dado a conocer, cerca de las dos de la
tarde, las
conclusiones del
informe de la autopsia prac
ticada el sábado al cadáver.
Las
conclusiones son las siguientes:
«Primera:
La causa de la muerte ha sido un fallo res
piratorio
originado por proceso bronconeumónico con
intenso
edema pulmonarbilateral y derrame de ambas
cavidades
pleurales y pericardio.
»Segunda:
Los hematomas superficiales, las erosio
nes
y equimosis demuestran violencias físicas sin rela
ción
etiopatogénica con el procesó
bronconeumónico.
»Tercera:
Las quemaduras en ambos pies no son re
cientes,
pero tampoco antiguas, ya que todavía están
en
fase de reepitalización grave y han sido sometidris a
tratamiento
tópico.
»Cuarta:
Hay punturas cJe actuación terapéutica in
tramuscular
e intravenosa. -
«Para
completar y objetivar los datos
descritos se
han
solicitado estudios toxicológicos anatomopatológicos
y se lien
realizado fotografías, antes y después de la
apertura de
las cavidades.»
El titular
del juzgado, señor De la Campa Cano, la
declarado
que éste no es el punto final cia la investi
gacián,
sino un dato mas.
Las réplicas de todos
los inter
. pelantes
han puesto de manifies
to que nadie quedaba
conforme
con la contestación del
ministro.
Fuera del salón de
sesiones, a
medida que circulaban
con mayor
insistencia los rumores —en parte
después confirmados— de dimisiones
abundantes entre altos
cargos de la policía, la
preocupación
cundía entre los
parlameri
torios. Los unos temían
que el
aparato policial quedase
desman
telado temporalmente L.
os otros
proclamaban que era
mejor correr
este riesgo que negarse
a
aceptar unas dimisiones
cuya ra-’
zón se desconoce o, en
otro caso.,
sería muestra de una
solidaridad
con los policías cesados
o puestos
a disposición de la
justicia
como sospechosos
de torturadores
Madrid, 17. (Especia para «La Vanguardia».) —
El caso Arregui
Grave crisispolicial
Seis altos cargos de la
Dirección General
de la Policía dimiten en
solidaridad con
los compañeros puestos a
disposición
judicial
Una grave
crisis policial se ha abierto a primeras horas de esta tarde,
poco antes de que se debatiese en el Congreso la
cuestión de la muerte
del etarra Arregui, al dimitir seis altos cargos
de la Dirección General
de Policía del Ministerio del Interior, entre
ellos el director
general, y producirse una masiva solicitud de bajas
de servicio
en varias comisarías de distintas capitales
españolas. Estas
dimi
siones son un acto de
solidaridad con los cargos policiales implicados
en el caso Arregui y como respuesta al clima general creado
en torno a las debatidas torturas.
Madrid,
18.
El director general de la
Policía,
José Manuel Blanco
Benítez, pre
sentaba su dimisión al
Ministerio
del lnterior, en
solidaridad con el
jete de la Brigada de
Información
Regional de Madrid,
comisario To
más Agrella, destituido a
raíz de la
muerte de Arregui en el
Hospital
Penitenciario de
Carabanchel y como
protesta por la prisión
preventi-
va contra cinco policías
que partíciparon
en los interrogatorios de
los presuntos etarras.
Poco después se conocía la dimi-
sión de cinco comisarios generales
del departamento de la Dirección
de la Policía del Ministerio del In
tenor. Los dimisiones fueron produ
ciéndose a lo largo de la tarde. Pri
mero la de secretorio general de la
Dirección General de Pollicía, José
Luis ‘Fernández Dopico. Y luego, en
cedena les del comisario general de
Información, Manuel Ballesteros
García; el de Policía JudiciaI,José
Trinitario Romero Sónchez; el de
Seguridad Ciudadana, Genuino Niclás
Naveris, y el de Documentación,
Miguel Fernández Robles.
Fuentes policiales informaban a
primeras horas de la noche que las
dimisiones de los altos mandos de
la Policía habían sido «por dignidad
corporativa» …
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada