dilluns, 16 d’abril de 2018

13/04/2018. EDITORIAL. José Antich. El legítim dret del Parlament a defensar-se. El Parlament de Catalunya ha decidit querellar-se contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per vulnerar els drets polítics d'un dels diputats de la cambra, Jordi Sànchez. La querella per prevaricació contra el magistrat es presenta després que el TS ha impedit la seva participació en la sessió d'investidura que s'havia d'haver celebrat aquest divendres i en la qual hauria hagut de defensar la candidatura a president de la Generalitat. Llarena no li va permetre abandonar la presó d'Estremera per anar al Parlament i tampoc que la sessió es fes per videoconferència. En aquesta ocasió, a diferència de la primera investidura de Sànchez el mes de març passat que el magistrat també va impedir, ha fet cas omís de les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Benvolguts,

Cada dia ens trobem en més aplicacions fraudulentes de la (in)justícia espanyola contra l’independentisme català. És una flagrant mostra del que se’n diu “guerra judicial” o “lawfare” com ens han explicat en aquets Bloc en Josep Casulleras i el professor de dret penal Joan J. Queralt. La lawfare consisteix en un contuberni del poder judicial i del poder polític per tal de sodomitzar els independentistes catalans, com més millor, com més injustos millor, etc. I amb plena consciència del contuberni! És el que popularment en castellà en diuen “burro amarrado contra leon”. Amb això, fent trampa repetidament, pretenen aconseguir que el President de la Generalitat de Catalunya sigui elegit a dit per la justícia espanyola encarnada en el jutge Llarena, passant-se per l'engonal el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i altres Tribunals superiors, i no fos elegit pel Parlament de Catalunya, representació del poble de Catalunya...

Vegem l’Editorial del José Antich:



El legítim dret del Parlament a defensar-se
José Antich 

Barcelona. Divendres, 13 d'abril de 2018


El Parlament de Catalunya ha decidit querellar-se contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per vulnerar els drets polítics d'un dels diputats de la cambra, Jordi Sànchez.

La querella per prevaricació contra el magistrat es presenta després que el TS ha impedit la seva participació en la sessió d'investidura que s'havia d'haver celebrat aquest divendres i en la qual hauria hagut de defensar la candidatura a president de la Generalitat. Llarena no li va permetre abandonar la pressió d'Estremera per anar al Parlament i tampoc que la sessió es fes per videoconferència. En aquesta ocasió, a diferència de la primera investidura de Sànchez el mes de març passat que el magistrat també va impedir, ha fet cas omís de les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

La majoria independentista de la Mesa no ha reculat ni després de les amenaces del portaveu del govern espanyol, Ìñigo Méndez de Vigo, que ha declarat des del Palau de la Moncloa, després del Consell de Ministres, que una decisió així "podia generar un disgust als que l'adoptessin", ni tampoc després que el ministre Rafael Catalá assegurés que la querella "amenaça i intenta coaccionar Llarena". Cs i PP han anunciat que estudiaran si hi ha malversació en la querella del Parlament.

És evident que una querella d'aquesta naturalesa és un fet excepcional. Tan excepcional com els fets que s'estan produint a la política catalana i que estan alterant el normal funcionament de les institucions després dels resultats de les eleccions del passat 21 de desembre i que van tornar a donar la majoria a la cambra als partits independentistes. La privació de drets, com el de ser escollit, d'un diputat que és a la presó provisional és una gran anomalia. És obvi que el Parlament té dret a defensar-se en les instàncies corresponents quan considera, amb més o menys encert, que s'està vulnerant la seva integritat com a institució o individualment la de cadascun dels 135 diputats. Aquesta defensa, en aquest cas per via penal, podria ser en un altre moment per la via contenciós-administrativa o amb la personació en una causa judicial.

No hi ha, per tant, segons la meva opinió, malversació de diners públics, ja que entre les seves competències hi ha la defensa de la integritat de la cambra on sigui necessari. Una altra cosa és que el més lògic i raonable és que no s'hagués hagut d'arribar a això i que el jutge Llarena hagués atès la recomanació del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, un organisme internacional que amb el seu consell obria una porta que permetia una correcció del rumb que havia seguit el magistrat fins ara sense que hagués hagut de ser vist necessàriament com una rectificació. 

Però sembla que l'única estratègia possible sigui la d'endavant a tota màquina.

José Antich


Joan A. Forès
Reflexions



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada