divendres, 13 d’abril de 2018

11/04/2018. El Nacional. Quan Iñigo Méndez de Vigo defensava la violència ultra com a "legítima defensa". L’article explica com un franquista, fill de pare militar franquista i de mare franquista “enxufada” d’Auxilio Social, net de diplomàtica nazi-franquista, germà de militar franquista, nebot de diplomàtic franquista, ambaixador franquista al Japó (que formava part de l’Eix Alemanya-Itàlia-Japó), amb la muller germana de neonazi condemnat a 14 anys de presó fa uns quants anys i que no sembla que hagi d’entrar a cumplir-los (la justícia en aquesta corrupta Espanya no és igual per a tots), va escriure una carta junt amb 17 altres estudiants de la Complutense al ministre franquista Robles Piquer, queixant-se de la violència de l’esquerra i en la qual defensaven la violència de l'extrema dreta com a "legítima defensa".

Benvolguts,

L’article explica com Iñigo Méndez de Vigo, franquista, fill de pare militar franquista i de mare franquista “enxufada” d’Auxilio Social, net de diplomàtica nazi-franquista, germà de militar franquista, nebot de diplomàtic franquista, ambaixador franquista al Japó (que formava part de l’Eix Alemanya-Itàlia-Japó), amb la muller germana de neonazi condemnat a 14 anys de presó fa uns quants anys i que no sembla que hagi d’entrar a cumplir-los (la justícia en aquesta corrupta Espanya no és igual per a tots), va escriure una carta junt amb 17 altres estudiants de la Complutense al ministre franquista Robles Piquer, queixant-se de la violència de l’esquerra i en la qual 

defensaven la violència de l'extrema dreta com a "legítima defensa".

Afegim un resum d’alguns dels seus altres mèrits:


No cal que expliquem que el tal de Vigo és un perfecte espècimen de franquista.

L’anècdota de la carta d’uns estudiants franquistes al diari La Voz de Galicia, s’ha de situar en el seu context: El dictador Franco s’havia mort al llit el novembre del 1975. Les esquerres (S.Carrillo i F.Gonzalez) s’estaven fent ensarronar i sodomitzar. El franquisme continuava manant i apallissant els súbdits (que no ciutadans). L’1 de febrer hi havia hagut la primera manifestació del poble contra la dictadura que es veia com continuava. Vegem una foto dels mètodes feixistes dels grisos de l’època (jo era en la tercera fila dels ciutadans antifranquistes asseguts a terra al Passeig de Sant Joan-Provença), ben ensinistrats pel Himmler uns anys abans:

Grisos 1976
 Guardia Civil i grisos 1-O 2017

Hi veieu cap diferència entre els grisos de l’any 76 i els actuals de la Policia Armada i de la Guàrdia Civil?


Vegem ara l’article d’El Nacional:


CAS 1-O


El Nacional


Barcelona. 
Dimecres, 11 d'abril de 2018
Benvolguts,

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, és el firmant d'una polèmica carta de 17 alumnes de la facultat de Dret de la Complutense el 1976 al llavors ministre d'Educació, Robles Piquer, en la qual defensaven la violència de l'extrema dreta com a "legítima defensa".
La notícia va ser publicada per La voz de Galicia el 21 de març del 1976. Diu en conclusió el següent: "La carta [al ministre] acaba puntualitzant que 'la violència de la impròpiament denominada extrema dreta és el reflex de la seva legítima defensa davant l'assalt de grups activistes de signe absolutament contrari, amb un marcat signe comunista. Mentre la convivència universitària no estigui garantida degudament, la resposta no pot ser cap altra per part dels qui volem que l'autonomia de la Universitat serveixi per eradicar d'ella la blasfèmia intolerable i les barroeres injúries a la pàtria i al Rei'", assenyala el rotatiu.

De Vigo és un dels ministres que va cantar l'himne legionari feixista “El novio de la muerte” durant la processó d'aquesta Setmana Santa a Màlaga. D'altra banda, un dels ultres condemnats per l'atac a la llibreria Blanquera (òrgan de la Generalitat a Madrid), i per ara en llibertat, és Iñigo Pérez de Herrasti, cunyat de De Vigo. El ministre portaveu està casat amb la seva germana María Pérez de Herrasti.

El Nacional

Joan A. ForèsReflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada