diumenge, 8 d’abril de 2018

06/04/2018. Javier Pérez Royo. Instrucció nul·la de ple dret. El Catedràtic de Dret Constitucional, és un home d’idees clares, oposades frontalment, com les nostres, al que hem definit manta vegades com Lawfare (guerra judicial), o sigui una de les moltes maneres de fer la guerra (no l’amor!), com guerra química, guerra bacteriològica, guerra nuclear, guerra psicològica, però en definitiva, guerra! Que és justament el que ens estan fent. I el que espero que els Tribunals europeus vulguin comprendre, comprenguin i actuïn en conseqüència. En aquest article ens explica que el procediment del Tribunal Suprem, de la jutgessa Lamela i del jutge Llarena, cau plenament dins d’aquesta definició de Guerra Judicial. Tanmateix la Guerra Judicial necessita dos subjectes: Els polítics que ordenen fer la guerra i els jutges que accepten fer de sicaris dels polítics!

Benvolguts,

El Catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, és un home d’idees clares, oposades frontalment, com les nostres, al que hem definit manta vegades com Lawfare (guerra judicial), o sigui una de les moltes maneres de fer la guerra (no l’amor!), com guerra química, guerra bacteriològica, guerra nuclear, guerra psicològica, però en definitiva guerra! Que és justament el que ens estan fent. I el que espero que els Tribunals europeus vulguin comprendre, comprenguin i actuïn en conseqüència.

En aquest article ens explica que el procediment del Tribunal Suprem, de la jutgessa Lamela, del jutge Llarena, cau plenament dins d’aquesta definició de Guerra Judicial. 

Tanmateix la Guerra Judicial necessita dos subjectes: Els polítics que ordenen fer la guerra i els jutges que accepten fer de sicaris dels polítics!

Vegem l’article de Javier Pérez Royo: 

Instrucció nul·la de ple dret

La instrucció del jutge Pablo Llarena és d'una deformitat constitucional difícil de superar

06/04/2018 19:22

Javier Pérez Royo Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla

No entenc a qui se li va poder acudir la idea que Alemanya era el país en què calia detenir Carles Puigdemont, a fi que fos la justícia alemanya la que es pronunciés en primer lloc sobre la seva extradició a Espanya per ser processat pel delicte de rebel·lió.

Alemanya és el país on es va inventar la definició dels drets com a drets fonamentals. És el país amb la cultura constitucional més sòlida de tot el continent. És un país en què els jutges saben que han de guanyar-se el respecte dels ciutadans quan han de prendre una decisió de la qual l'opinió pública està pendent. Els jutges alemanys estan educats en el respecte a l'opinió de la ciutadania.
Possiblement un jutge polonès o hongarès coincidiria amb la definició del delicte de rebel·lió que figura a l'euroordre emesa pel jutge Pablo Llarena. Però cap jutge europeu occidental ho faria. I un jutge alemany menys que cap. Li cauria la cara de vergonya.

El jutge alemany posa de manifest que la instrucció de la qual és protagonista Llarena està viciada d'arrel

Per això el Tribunal de Schleswig-Hostein ha pres la decisió amb tanta celeritat. En realitat, el que ha fet és gairebé no admetre a tràmit l'euroordre pel que fa al delicte de rebel·lió. És un rebuig total de la pretensió del jutge instructor espanyol.

 ¿No li fa vergonya enviar-me una euroordre en aquests termes?

El cop al prestigi del Tribunal Suprem espanyol és notable. Però no és el més important de la decisió del jutge alemany. El més decisiu és que posa de manifest que la instrucció de la qual és protagonista el jutge Pablo Llarena està viciada d'arrel i que es tracta d'una instrucció nul·la de ple dret per vulneració de drets fonamentals.

El que diu el jutge alemany és que la conducta dels exmembres del Govern i dels exmembres del Parlament i la dels expresidents de l'ANC i d’Òmnium no és constitutiva del delicte de rebel·lió i, en conseqüència, que la instrucció s'està fent sobre un delicte "imaginari", sobre un delicte que no existeix més enllà de la imaginació del jutge instructor.

Aquesta instrucció per un delicte inexistent suposa una vulneració de l'article 25 de la Constitució espanyola. Perquè poguessin ser investigats pel delicte de rebel·lió, caldria que el tipus penal fos "recognoscible" en la conducta dels investigats. Des de la STC 11/1981, el test de la "recognoscibilitat" és el cànon identificador del "nucli essencial" dels drets fonamentals. Si no es passa aquest test, s'està produint la vulneració del dret fonamental.

Això és el que diu la decisió del tribunal alemany en clarificar què s'ha d'entendre per la "violència" constitutiva del tipus penal de la rebel·lió i constatar que no s'ha donat a Catalunya.

Ningú hauria d'haver passat ni un sol minut a la presó

La vulneració de l'article 25 comporta inevitablement la de l'article 24, el dret a la tutela judicial efectiva amb la pèrdua consegüent de la imparcialitat del jutge instructor. Només des del prejudici més extrem es pot instruir una querella per un delicte imaginari, per un delicte que cap jutge d'una democràcia europea veu.

La instrucció per delicte inexistent és la màxima expressió de parcialitat d'un jutge instructor.

De la vulneració dels articles 25 i 24 es deriva la vulneració de l'article 17 de la Constitució. Si no hi ha delicte de rebel·lió, no hi ha cap justificació per a l'adopció de la mesura cautelar de la presó provisional. Ningú hauria d'haver passat ni un sol minut a la presó.

Encara que ni tan sols amb la instrucció per delicte de rebel·lió es podria haver impedit la presència del candidat Jordi Sànchez a la sessió d'investidura, aquesta decisió del jutge instructor es justifica encara menys quan el delicte de rebel·lió no existeix. Encara resulta més flagrant la vulneració del dret de sufragi passiu de Jordi Sànchez i del sufragi actiu de tots els ciutadans integrants del cos electoral (article 23). I la violació, per descomptat, de l'autonomia del Parlament.

Tota aquesta cadena de vulneració de drets fonamentals és la que destapa la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein. La instrucció del jutge Pablo Llarena és d'una deformitat constitucional difícil de superar. La ignorància que exhibeix de principis essencials del dret constitucional espanyol (i alemany) és inqualificable.

La vulneració de drets fonamentals comporta no l'anul·labilitat sinó la nul·litat de tota la instrucció.

Javier Pérez Royo

Joan A. Forès
Reflexions

Altres articles:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada