03/03/2018. Salvador Cot. Que s’acabi d’una vegada!. Junts per Catalunya i ERC no són partits dinàstics, sinó la República que reclamen els seus votants. I han d’estar a l’altura. Si us plau, que s’acabi aquesta negociació. Que Junts per Catalunya i ERC formin govern com puguin i que es reparteixin el botí autonòmic, amb els càrrecs, els cotxes i els despatxos. Sobretot perquè la major part dels ciutadans d’aquest país no distingeixen moralment entre un partit o un altre i, des que van votar el 21-D, donen per descomptat que la majoria independentista s’activarà i aplicarà una estratègia conjunta. Per això, i per decebre el mínim possible, que s’ho reparteixin tot tan ràpidament com puguin i que abandonin l’espectacle d’una negociació penosa que només serveix per donar arguments a la caverna madrilenya.

Benvolguts,

L’article d’en Salvador Cot, igual que l’anterior d’en Lluís Muntada, expressa el sentiment decebut del poble català quan s’adona que va escollir uns diputats que no saben ni posar-se d’acord per configurar el govern. Mal podran fer pinya i defensar-se contra els seus enemics (els sembradors d’odi) de Madrid si no saben fer el més primari que és ajudar-se l’un a l’altre, just el que vàrem fer tots l’1-O, que és agafar-nos amb els braços i resistir l’embat dels sorges. Ens trobem davant de la síndrome de la indefensió apresa. I el crit d’en Salvador Cot és Que s’acabi d’una vegada! O altrament dit:

Que ja n’estem fins els collons (tal com va dir l’Estanislau Figueres al Congreso de la Primera República espanyola) de que els nostres futurs governants no sàpiguen ni posar-se d’acord entre ells!

Vegem l’article:

3 març 2018 2.00 h

KEEP CALM

Que s’acabi d’una vegada!

SALVADOR COT

Junts per Catalunya i ERC no són partits dinàstics, sinó la República que reclamen els seus votants. I han d’estar a l’altura

Si us plau, que s’acabi aquesta negociació. Que Junts per Catalunya i ERC formin govern com puguin i que es reparteixin el botí autonòmic, amb els càrrecs, els cotxes i els despatxos. Sobretot perquè la major part dels ciutadans d’aquest país no distingeixen moralment entre un partit o un altre i, des que van votar el 21-D, donen per descomptat que la majoria independentista s’activarà i aplicarà una estratègia conjunta. Per això, i per decebre el mínim possible, que s’ho reparteixin tot tan ràpidament com puguin i que abandonin l’espectacle d’una negociació penosa que només serveix per donar arguments a la caverna madrilenya. Que s’adjudiquin els pressupostos dels departaments i els càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I, si ho volen, que continuï la batalla ancestral entre exconvergents i republicans per l’hegemonia dins del catalanisme polític. Però que tot plegat s’activi de pressa, si us plau. Perquè estem donant una imatge del govern català –i de les motivacions que l’impulsen– calcada de la que projecten els mitjans de Madrid: un discurs de màxims que encobreix un joc d’interessos mesquins.

ERC i Junts per Catalunya tenen gent a la presó, a l’exili i en llibertat condicional. Són dues formacions polítiques honorables que han proposat –i s’han proposat a si mateixes– portar aquest país a la llibertat, encara que sigui amb costos personals altíssims. Per això ningú no entén que les negociacions per formar govern continuïn els patrons antics, els de controlar el màxim espai possible dins la gestoria autonòmica. En definitiva, els independentistes no poden comportar-se com el PP o el PSOE perquè no són un sistema complementari, sinó la regeneració d’aquella política. Junts per Catalunya i ERC no són partits dinàstics, sinó la República que reclamen els seus votants. I han d’estar a l’altura.

Salvador Cot

Joan A. Forès
Reflexions