Benvolguts,
L’Andreu Barnils,
molt coherentment, explica amb pels i detalls quines són les alternatives que
la deposició del TC d’ahir al vespre
ens permeten sense fer-nos massa mal.
Hi ha un punt amb
el que no hi estic d’acord, i és quan l’autor pontifica que:
Un govern nou acabaria amb l’155? Doncs som-hi.
Crec que ja no podem creure’ns res
del que puguin dir els nostres enemics (el mot enemic el va pronunciar ahir una patum del 155 per televisió i tant la Mònica
Sabata el 18/01/2018), com la Beatriz Talegón entrevistada per en Pere Cardús el
13/01/2018, diuen expressions molt semblants).
I la primera mostra més flagrant és, tal com explica la Bea
Talegón, com el Gobierno enemic del 155 ha aplicat precisament aquest 155!
Vegem ara l’article:
Un exercici de reponsabilitat
Onze jutges espanyols
van decidir ahir tres coses. Primera, que el diputat
Carles Puigdemont no pot ser investit president des de l’exili. Segona, que ell mateix i
quatre diputats més (Serret, Comín, Puig i Ponsatí), els cinc de
Brussel·les, no poden ni votar. El seu dret a vot, eliminat. Ara resulta que
els diputats a l’exili perden el dret a vot, i els diputats a presó, no. Coses.
Això fa que els independentistes, per decisió del jutge, haurien de perdre la
majoria absoluta al parlament. Passarien dels 70 diputats actuals, a 65 (la
majoria absoluta són 68). Flipa. I tercera: la justícia avisa que si el president del Parlament, Roger Torrent, i la resta dels
membres de la mesa no fan cas, podrien acabar a la presó. Roger Torrent, a la presó? Llegiu el punt set (pdf).
Punts sis
i set:
6. Conforme al artículo
87.1 LOTC, sin perjuicio de la obligación que dicho precepto impone a todos los
poderes públicos de cumplir las resoluciones de este Tribunal, y de acuerdo con
lo pedido por la parte recurrente, notifíquese personalmente la presente
resolución a las siguientes personas: Al Presidente del Parlamento de Cataluña,
don Roger Torrent i Ramió y a los Miembros de la Mesa: don Josep Costa i
Rosselló; don José María Espejo-Saavedra Conesa; don Eusebi Campdepadrós i
Pucurull; don David Pérez lbáñez; don Joan García González y doña Alba Vergés i
Bosch.
7. Se les advierte a
todos ellos de su
deber de impedir o paralizar cualquier
iniciativa que suponga ignorar o eludir las
medidas cautelares adoptadas. En particular, de que se abstengan de iniciar, tramitar,
informar o dictar, en el ámbito de sus respectivas competencias, acuerdo o actuación
alguna que permita proceder a un debate de investidura de don Carles Puigdemont
i Casamajó como candidato a la presidencia de la Generalidad que no respete las medidas cautelares adoptadas en la
presente resolución, apercibiéndoles de las eventuales responsabilidades, incluida
la penal, en las que pudieran incurrir en caso
de no atender este requerimiento.
Jo des d’aquí només demano a Roger
Torrent un exercici de responsabilitat. Senyor president del parlament, si us plau, no us
deixeu agafar. Si cal, exili. Però mai presó. Seria irresponsable deixar-vos agafar.
Desmoralitza, deprimeix i humilia. Si cal, president Torrent, suposo que hi
haurà gent que envoltarà el parlament i no deixaran que cap piolín se us acosti fins que no
sigueu a Bèlgica. Però vostè, mai de mai, presó. Molt millor a l’exili, amb la
resta d’homes lliures del govern.
L’aplaudiríem. I si mai arriba el dia, ja sia
pel que faci aquest dimarts, o pel que faci un altre jorn, que resulta que
incompliu amb el TC, i us obliguen a escollir entre anar personalment
davant del jutge, o escapar a l’exili, trieu exili. Li ho demano per
responsabilitat: ja tenim prou presoners.
I penseu que a Europa la justícia espanyola no hi arriba.
No hi encaixa. No s’accepta. Com a mínim en aquest cas.
Després de la decisió
d’ahir, el candidat Xavier Domènech és
la segona persona a qui jo demano un exercici de responsabilitat. Un exercici, en el
seu cas, delicat, perquè implica respondre una pregunta incòmode: per què
Colau pot pactar amb Xavier Trias a Barcelona,
però Domènech no amb Puigdemont? Per què? Benvolgut sentit comú, si
la gent, el poble, els votants, el 21-D van donar
majoria absoluta als independentistes, però un jutge se la carrega, i no deixa
votar cinc diputats, què hi fem? Doncs hi ha una solució: Xavier Domènech. Els 8
diputats de Catalunya en Comú anuncien que si el TC prohibeix el vot
de cinc diputats independentistes, els comuns els regalen. Cinc vots que posen
a disposició de la majoria independentista. Un jutge els roba? Un comú els
restaura. Per què? Per responsabilitat.
Per no aprofitar-se de l’155,
encara que sigui sense voler. Per dir on calgui que si el parlament té una
majoria, la independentista, capaç de formar govern, i així acabar amb
l’ignominiós 155, s’ha d’ajudar en
aquesta direcció. Un govern nou acabaria amb l’155? Doncs som-hi. A Xavier Domènech l’exercici de
responsabilitat que li demano és aquest: 155, o Junts per Catalunya? Quin és el mal menor? Quina és la
prioritat?
Un darrer exercici de
responsabilitat el demano a Carles Puigdemont, però ni caldria, em
sembla a mi: sigui
responsable i no torni, president. Segueixi a l’exili europeu. Aquí dins.
l’empresonarien. Diria que és el que busquen: fer-lo tornar, i a
presó. Vostè, ni cas. Si us plau
per favor, no es mogui de nord enllà. De moment funciona de perles. Siguem
responsables, tots plegats.
En fi, per responsabilitat, jo optaria abans per enviar el
president Roger Torrent a l’exili que no pas per fer tornar el president Carles
Puigdemont. On vas a parar. No hi ha color.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada