Benvolguts,
Els tres mesos de la Gemma Aguilera, en que explica com en
aquest període Catalunya ha conegut definitivament Espanya i ha comprès que cal
renegar-ne per tots cantons, m’ha recordat la institució del festeig,
omnipresent en l’Espanya franquista.
En el temps del nacionalcatolicisme que nosaltres varem
viure i patir hi havia un concepte universalment acceptat que era: el festeig,
festejar, etc. Que volia dir que els que figura que eventualment pensaven que
podien lligar o estimar-se no se n’anaven a viure junts, no, no, no, de cap manera!
Havien d’anar una bona temporada junts, ep! sense follar eh!, només agafadets
de les mans i a missa els diumenges, i al cap d’uns mesos o anys, podien
casar-se, per l’església evidentment, i els donaven una llicència per follar… I
molt sovint aquest procediment havia deixat clar el que podia ser el conviure,
la violència de gènere, la submissió del més feble al més fort, etc. I, malgrat
tot, el que tenia mals principis, com beure o apallissar la parella (o el parellu),
no els acostumava a demostrar durant el festeig i un cop el demostrava ja era massa
tard. Això portava a l’estabilitat, a la violència de gènere, a la ganduleria, a
l’altra institució que era la “querida”, també anomenada “fulana”...
En conclusió, la Gemma Aguilera presenta la cronologia de l’intent,
fracassat, de convivència, no entre persones, sinó
entre pobles.
Vegem què en surt:
per Gemma
Aguilera
26/01/2018
Amb la proclamació de la República el 27-O, l’Estat va posar en marxa una resposta amb presó, exili, repressió i usurpació d’institucions. Tot plegat, amb l’extrema dreta campant lliurement
L'independentisme
després de la declaració de la República | JORDI BORRÀS
Eren les 15.27h de
divendres 27 d’octubre del 2017. El panell de votació del
Parlament de Catalunya marcava 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en
blanc. S’havia
aprovat la llei més important de la història d’una nació que feia exactament 303 anys que maldava
per recuperar les seves llibertats perdudes el 1714. "El Parlament acorda, instar el Govern a dictar
totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de
transitorietat jurídica i fundacional de la República". Era una
proposta de resolució de JxSí i la
CUP que declarava la independència i la construcció de la República instant el Govern a fer entrar en vigor la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República -aprovada el 7 de setembre
del 2017- i a desplegar totes les mesures necessàries perquè Catalunya es
convertís en un estat independent en forma de república reconegut
internacionalment.
Des d’aquell dia
només han passat tres mesos, però
Catalunya ha conegut totes els mecanismes que té un Estat que situa com a
prioritat màxima la unitat del seu territori, i que està disposat a tot per
blindar el règim que sosté aquest Estat. Amb la proclamació de la
República el 27-O, Madrid va respondre amb presó, exili,
repressió i usurpació d’institucions. Tot
plegat, amb l’extrema dreta campant lliurement. Des de l’independentisme
s’ha reconegut que es va pecar d’una certa innocència a l’hora de
valorar fins a on estaria disposat a arribar l’Estat per aturar la República, i també sobre la reacció de
la UE i la comunitat internacional davant de la vulneració de drets fonamentals com a resposta a
actes democràtics pacífics. El
resultat de tot plegat han estat tres mesos en què Espanya ha mostrat
la seva cara més fosca.
27 d’octubre: El Parlament de Catalunya aprova la resolució sobre la independència de Catalunya.
Milers de persones surten al carrer a celebrar el naixement de la República. Però el Govern i els diputats comencen a expressar preocupació per la
resposta de l’Estat. Aquest mateix
dia, el Senat ha donat llum verda al govern espanyol per aplicar sense límits
l’article 155 de la Constitució
espanyola i apoderar-se de les institucions catalanes. Tot plegat, quan fa 11 dies que els ‘Jordis’ es troben en presó preventiva.
Festa a la plaça de Sant
Jaume per la proclamació de la República | JORDI BORRÀS
28 d’octubre: El president del govern espanyol activa el 155 i formalitza la destitució de tots els consellers i del president de la
Generalitat, la presa de control del Govern, amb Santamaría de presidenta, i
també dissol el Parlament de
Catalunya per convocar eleccions el 21 de desembre i
s’apodera dels Mossos d’Esquadra.
El president Puigdemont i els consellers no accepten la destitució. Ningú no
sap on són durant tot el cap de setmana, tret del president, que es deixa veure a Girona amb la seva família.
30 d’octubre: El conseller Josep Rull es presenta al seu despatx de la conselleria.
També ho fa el vicepresident Junqueras. Els Mossos els indiquen que han de
recollir les seves pertinences perquè no hi podran tornar a entrar. El
president, acompanyat d’alguns consellers, es troba a Brussel·les. Puigdemont, Borràs, Comín, Bassa, Puig, Ponsatí, Forn
i Serret són a la capital belga després d’arribar-hi en avió des de Marsella.
31 d’octubre: Primera compareixença del president
Puigdemont acompanyat de diversos consellers a Brussel·les. Des del Parlament, altres consellers del Govern
legítim segueixen la intervenció del president. En acabar, celebren una reunió de l’executiu, com cada dimarts. Puigdemont diu que
no demanaran asil polític a Bèlgica,
sinó que una part del Govern “s'ha
traslladat al cor d'Europa per
internacionalitzar el procés”. Aquella nit, Bassa, Borràs i Forn tornen a Barcelona.
1 de novembre: Els consellers del Govern legítim
reben una notificació per presentar-se a declarar a l’Audiència Nacional espanyola (antic TOP).
2 de novembre: Vuit consellers de Puigdemont, i
l’exconseller Sant Vila, declaren davant de l’Audiència Nacional espanyola, sense que se’ls hagi donat temps
per preparar la defensa. Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí no es
presenten davant de la jutgessa.
Els consellers que van declarar a l'Audiència Nacional espanyola | ACN
3 de novembre: Ordenen l’ingrés a presó dels vuit
consellers de Puigdemont, acusats de diversos delictes, el més greu, el de rebel·lió,
que comporta penes de presó de fins a 30 anys. Santi Vila quedarà lliure l’endemà amb
una fiança de 50.000 euros. La jutge Lamela
emetrà una ordre detenció internacional dels consellers exiliats.
4 de novembre: Carles Puigdemont posa sobre la taula la proposta de fer una
candidatura unitària independentista per al 21-D. ERC manifesta els seus
dubtes i la CUP ho sotmetrà a
votació de la seva militància en una assemblea a Granollers.
5 de novembre: Puigdemont i els consellers que l’acompanyen es presenten
a declarar davant de la fiscalia belga, després que Espanya els hagi citat a
Madrid. Cinc hores de declaració i queden lliures a l’espera que la
justícia belga es pronunciï sobre l’ordre internacional. L’exili comença a prendre forma.
8 de novembre: Es convoca una vaga general al país,
amb els CDR al capdavant. Les
carreteres més importats queden tallades, els Mossos carreguen en alguns punts. Novament, la societat civil
exhibeix una gran capacitat de mobilització.
El carrer Marina, ple de mar a muntanya per
l'alliberament dels presos polítics
Marina, ple de mar a muntanya per l'alliberament dels presos polítics | JORDI BORRÀS
9 de
novembre: Declaren davant
del Suprem els membres sobiranistes
de la Mesa del Parlament, acusats
també del delicte de rebel·lió i sedició. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, passarà una nit a
la presó i en sortirà l’endemà pagant una fiança de 150.000 euros.
Corominas, Simó, Guinó i Barrufet hauran de pagar una fiança de 25.000 euros per evitar la presó,
mentre que Nuet, que insisteix que no és independentista davant del jutge, surt en
llibertat provisional sense fiança.
11 de
novembre: 750.000 persones es manifesten a Barcelona per demanar la llibertat
dels presos polítics. Familiars dels presos s’adrecen als assistents, convocats
per l’ANC i Òmnium Cultural.
13 de novembre: Carles Puigdemont anuncia que es
presentarà a les eleccions, amb la marca
JxCAT i amb una llista farcida d’independents. La llista d’ERC l’encapçalarà Oriol Junqueras, i la
de la CUP, el diputat Carles Riera.
15 de novembre: Un miler d'empreses catalanes treuen la seva seu fiscal fora
de Catalunya, després que moltes altres ja canviessin la seu social, impulsades
per un decret del govern espanyol per facilitar aquest moviment. Ho fan sobretot
bancs i empreses d'infraestructures que tenen alguna relació amb l'Estat, tot i
que una part important del seu negoci estigui a Catalunya.
17 de novembre: La Fiscalia belga demana l'extradició
de Puigdemont i els consellers. El dia abans, havia demanat a l'Audiència Nacional espanyola un informe
sobre l'estat de les presons. Però el jutge, que ni tan sols fa declarar els
consellers catalans i el president, ajorna la decisió d'extradició fins al 4 de
desembre. Cada
vegada sembla més clar que la justícia belga rebutja els delictes que pretén
imputar el Suprem als polítics catalans.
21 de novembre: Els consellers empresonats presenten recursos
a l'Audiència Nacional
espanyola sol·licitant el seu alliberament. Assumeixen explícitament o
implícitament l'aplicació del 155.
De fet, fa una setmana que el Suprem
ha iniciat els tràmits per arrossegar les causes dels consellers i els Jordis.
Inicialment, es confia que el jutge del Suprem
podria deixar-los en llibertat com va fer amb la Mesa, però a poc a poc s'anirà veient que Llarena seguirà el mateix
fil arugmental que la jutge Lamela.
27 de
novembre: La Guàrdia Civil
inicia una cacera de bruixes contra els líders dels partits independentistes.
Primer, amb Marta Rovira, d'ERC. A
partir del mes de gener, diverses persones rebran notificiacions del Tribunal Suprem per comunicar-los que passen a ser
investigats pels mateixos delictes que els membres del Govern.
1 de
desembre: El Suprem cita a
declarar els consellers empresonats i els Jordis. Nova oportunitat per intentar sortir de la
presó. Hi ha esperances, però algunes informacions filtrades a la premsa de
Madrid apunten que no tots els consellers podrien quedar en llibertat.
4 de
desembre: Els consellers
Rull, Turull, Romeva, Mundó, Bassa i Borràs surten de la presó després de
passar-hi 32 nits. El Suprem manté a la garjola Junqueras i
Forn, i també els Jordis. El mateix dia, la Fiscalia de Brussel·les confirma que l’Estat espanyol
ha retirat l’euroordre. S’interpreta com una victòria del Govern a l’exili, perquè demostra que
el Suprem no confia que la justícia
belga li donés la raó, en no existir el delicte de rebel·lió en
el seu codi penal.
5 de
desembre: La nit del 4 de
desembre ha començat la campanya electoral. Alguns consellers que han sortit de
la presó se sumen als actes dels seus partits. Puigdemont pren el protagonisme
de JxCAT intervenint en tots els
mítings de forma virtual.
7 de
desembre: Gran manifestació
a Brussel·les per la llibertat dels
presos polítics. Hi assisteixen més de 60.000
catalans,
representants polítics catalans i també els consellers a l'exili.
11 de
desembre: Les obres d'art de
Sixena protegides al Museu de Lleida viatgen a l'Aragó per odre d'un jutge. La Guàrdia Civil les carrega, i les
protestes pacífiques ciutadanes acaben, novament, amb càrregues
policials, també dels Mossos
d'Esquadra, que feien de
suport perquè es complís l'ordre judicial.
14 de
desembre: El jutge del
Suprem prohibeix als candidats del 21-D participar a la
campanya electoral, malgrat que tenen els seus drets polítics intactes perquè no
hi ha sentència ferma. No els deixa gravar missatges ni encara menys, sortir de
la presó per participar en mítings.
15 de desembre: Rajoy s'apodera del control de la Hisenda Catalana per la via del 155 i anul·la aquesta estructura d'Estat. També desmunta totes les
delegacions de Catalunya a l'estranger, tret de la de Brussel·les, que permet
que es mantingui operativa.
21 de desembre: L’independentisme torna a guanyar a les urnes. Cs obté 36 escons, però JxCAT (34), guanyadora del bloc republicà, ERC (32) i la CUP (4), sumen 70
escons, majoria
absoluta. El PPC obté 4 escons, el PSC(PSC-PSOE) obté 17
escons i Podem en treu 8.
MONARQUICS
|
REPUBLICANS
|
???
|
||||
Ciudadanos
|
36
|
JXCAT
|
34
|
Podemos
|
8
|
|
PSC (PSC-PSOE)
|
17
|
ERC
|
32
|
|||
PPC
|
4
|
CUP
|
4
|
|||
57
|
70
|
8
|
135
|
30 de
desembre: El president
Puigdemont manté el tradicional discurs de Cap
d'Any, aquesta vegada des de Brussel·les.
Exigeix a Madrid que "repari el dany causat" i
s'assegui a negociar una solució per a Catalunya.
9 de gener: Marta
Pascal, Marta Rovira, Anna Gabriel, Artur Mas, Mireia Boya i Neus Lloveras són,
oficialment, persones imputades pel Suprem, i resten a l'espera de rebre una citació per declarar a Madrid. La causa general contra l'independentisme pren força. Els informes previs que va
fer la Guàrdia Civil per al jutjat d'instrucció
número 13 de Barcelona en relació als fets del 20 de setembre serveixen a Llarena per ampliar la seva cacera
judicial.
17 de gener: Es constitueix la XII legislatura del Parlament
de Catalunya. Roger Torrent (ERC)
és escollit president del Parlament,
i la Mesa té majoria absoluta independentista,
amb 2 membres de JxCAT, 2 d'ERC, 2 de Cs i un del PSC. La CUP rebutja formar part de la Mesa,
malgrat l'oferiment de JxCAT.
El Parlament constituït,
a punt de començar a treballar | JORDI BORRÀS
22 de gener: La fiscalia demana al Suprem que reactivi l’ordre de detenció internacional de
Puigdemont, que viatja a Dinamarca
per pronunciar una conferència a la universitat danesa. El Suprem no l’activa, i novament, el president Puigdemont deixa en evidència
la justícia espanyola en un altre país.
25 de gener: El president del Parlament, Roger Torrent, convoca el ple per investir Carles Puigdemont dimarts 30 de gener a les
15h, malgrat
les amenaces dels grups de l'oposió i del govern espanyol de posar en marxa la
maquinària judicial per impedir la votació.
26 de gener: El govern de Rajoy demana al TC que suspengui el ple d'investidura,
malgrat que el Consell d’Estat l’ha
avisat que no pot actuar abans que se sàpiga si Puigdemont hi assistirà o
no, perquè a hores d'ara, cal respectar els seus drets com a diputat electe. El president del
Parlament, Roger Torrent, compareix per insistir que el ple del dia 30 continua vigent perquè Puigdemont és el legítim candidat.
Gemma Aguilera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada