Benvolguts,
El 23 d’octubre va concloure el judici pel
cas Gürtel. Fixeu-vos la traça que va tenir el PP que de tot aquest merder gairebé
no n’ha parlat la “premsa amiga”, perquè usaven tot el seu temps per a denostar
Catalunya, el parlament de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, el Govern català, així
com les eleccions il·legals al Parlament de Catalunya que Rajoy un cop va destrossar-nos
amb el 155 va proposar cel·lebrar el
21-D.
En aquest context
nosaltres mateixos no n’hem parlat prou del cas Gürtel. Tanmateix, aprofitant que avui s'han presentat les conclusions del cas Palau, amb alguns condemnats a 7 i 9 anys de presó i altres absolts per caducitat, amb un entramat idèntic, però en petit, del del Cas Gürtel, intentem recuperar
alguns dels articles més punyents d’aquest interval de temps. Avui presentem l’article
de l’ Aleix
Salvans, que explica com la Llei de Partits, creada “ad-hoc” per rebentar ja fa
10 o 12 anys a Herri Batasuna, podría il·legalitzar el PP…
Vegem l'article:
La Llei de Partits permetria la
il·legalització del PP pel cas Gürtel
La norma,
aprovada el 2002 a proposta del govern de José María Aznar, esmenta
l’associació il·lícita com un dels supòsits per a la dissolució i prohibició
d’una organització política
Aleix
Salvans
13/11/2017
A les conclusions
del judici del cas Gürtel, exposades el passat 23 d’octubre, la
fiscal anticorrupció Concepción Sabadell va considerar provat que Francisco
Correa era responsable d’una estructura que
intermediava entre càrrecs públics del Partit Popular i empresaris per
tal que els primers cobressin comissions a canvi d’adjudicar contractes públics
als segons. Sabadell, a més, va definir aquesta situació com “l’activitat
duradora d’una organització constituïda per a delinquir" i orientada a
“enriquir els seus integrants i quedar-se amb fons públics ensorrant el sistema
públic de finançament”. La fiscal va reblar la seva exposició afirmant
que aquest entramat no hauria pogut funcionar sense “l’abús de les funcions públiques” d’alguns dels
acusats, que inclouen exalcaldes, exconsellers autonòmics i l’extresorer
del Partit Popular, Luis Bárcenas. Tots ells, segons Sabadell, van
actuar “perjudicant greument l’interès general i saquejant les arques
públiques”.
Basant-se en el cas de l'Ajuntament de Majahadonda
(Madrid), la fiscal anticorrupció també va concloure que la trama beneficiava “els mateixos acusats i
al PP” i que l'existència de la caixa B del
partit estava “plena i sobradament provada”, no només a nivell local, sinó
de tot l'estat espanyol.
El cap de les empreses de l'entramat Gürtel, Francisco Correa, i una de les seves empleades, Mónica Magariños, a la banqueta dels acusats del judici pel 'cas Gürtel' | ACN
Si la sentència del
jutge del cas Gürtel donés per bones les conclusions de Concepción Sabadell, es
produiria una situació paradoxal: D'acord amb la legislació espanyola, es complirien les condicions necessàries per
iniciar el procés d’il·legalització del partit que lidera un Mariano Rajoy que,
segons Manuel Morocho, inspector cap de la Unitat de Delictes Econòmics i
Fiscals de la Policia Nacional espanyola, també s'hauria beneficiat d'aquesta
trama. En una entrevista publicada recentment a Vilaweb, el
jurista i exjutge Elpidio José Silva esmentava aquesta possibilitat, que
considerava “una urgència radical”.
Recordant que “pràcticament tots els
presidents del PP a la Comunitat de Madrid estan encausats” i el que va
anomenar “concentració de pràctiques criminalitzades”, Silva va
afirmar que caldria investigar “molt a
fons”. El problema seria que la investigació podria estar “controlada pel
partit que se suposa que podria haver comès delicte”,
comprometent la seva viabilitat.
En què consistiria
aquesta investigació? El 2002, a
proposta del govern de José María Aznar, la Llei de Partits Polítics va ser
aprovada amb els vots de PP, PSOE, CiU,
Coalició Canària i el Partit Andalusista. Aquesta norma, promulgada
per deixar fora de la llei Herri Batasuna i l’entorn de
l’esquerra abertzale,
estableix que la dissolució o la suspensió d’un partit es pot dur a terme “per decisió de
l’autoritat judicial competent” en diverses circumstàncies, una dels
quals és que un partit “incorri en els supòsits tipificats com
associació il·lícita” o que la seva activitat “vulneri de manera continuada, reiterada i greu els principis” de la
democràcia o la vulgui “impossibilitar
o inhabilitar. Demostrada l'associació il·lícita, a la vista de les
conclusions de la fiscal Sabadell, podria ser possible aquesta il·legalització.
A la Llei de Partits, a més,
s'hi podria afegir l’article 22 de
la Constitució espanyola, que
estableix que “les associacions que persegueixen fins o utilitzen
mitjans tipificats com a delicte són il·legals”.
El Codi Penal
espanyol defineix les associacions il·lícites, entre d'altres, com
aquelles que “tinguin per objecte cometre algun delicte o, després de
constituides, promoguin la seva comissió” i les que tinguin com a finalitat
“cometre o promoure la comissió de faltes de manera organitzada, coordinada i
reiterada”. La sentència del cas Gürtel, per tant, podria ser una
eina molt important per determinar si el Partit Popular és una
associació il·lícita, cosa que obriria el camí a la seva il·legalització.
Mariano Rajoy amb Soraya SS. ACN
Però en el supòsit que
es complís alguna o diverses de les condicions anteriors, el mecanisme
establert per la Llei de Partits plantejaria
un altre obstacle encara més important. El text legislatiu indica que
l'autoritat competent per il·legalitzar partits polítics és la Sala Especial del Tribunal Suprem,
que valorarà i determinarà si fer-ho a proposta del govern
espanyol. L'executiu espanyol és en mans del Partit Popular i el seu president, Mariano Rajoy, podria ser un dels
beneficiaris de l'estructura pressumptament delictiva construida al voltant del
seu partit. El Congrés o el Senat podrien instar-lo a iniciar el procediment. Tot i
que el PP té majoria absoluta al Senat, tancant aquest camí a la cambra
alta, la minoria parlamentària del partit al Congrés dels Diputats fa que existeixi una possibilitat.
En les condicions actuals, però, les probabilitats de formació d’una majoria que es
pronunciés a favor d'aquest procés, independentment de la seva
viabilitat des d'un punt de vista estríctament jurídic, són pràcticament
nul·les pel mateix equilibri parlamentari i, també pel daltabaix social que
podria suposar la dissolució judicial d'un partit que va comptar amb gairebé un
30% dels vots a les darreres eleccions espanyoles.
A les darreres
eleccions basques, on Euskal Herritarrok
va poder presentar-se, el seu suport va rondar el 12%, xifra gens menyspreable però
que no va impedir que fos il·legalitzada. En el cas del Partit
Popular, i malgrat les enormes diferències, el principal problema és un
altre: tot i que la decisió en última instància és del Poder Judicial, aquest hauria d'actuar
instat per l'Executiu i el Legislatiu,
cosa que, a efectes pràctics, deixa l'actuació de la justícia en mans
de la política.
Aleix Salvans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada