Benvolguts,
Vegeu com se'ns pixen, no tant sols políticament sinó econòmicament i financera!
No ens roben només amb l'espoli fiscal. No ens roben només amb el FLA. No ens roben no executant cap mena d'infraestructura a Catalunya. Ens roben en tot! Tenen bufet lliure i nosaltres no hem sabut ni posar-hi remei ni atacar (perquè no podem?).
Ja ho diu en Cot:
"S'ha fet massa evident que l'Estat no té la més mínima intenció d'aplicar cap mesura per revertir el retorn que ells van fomentar amb una normativa de deslocalització fàcil i ultraràpida".
Ni en aquest cas ni en cap altre!
I ara crec que és el moment de parlar de l'"interruptus"! Us heu preguntat que podia passar si el president Puigdemont el dia 10 d'octubre, malgrat les notícies de Madrid sobre l'enviament de l'exèrcit, hagués tirat endavant?
És una partida d'escacs i ells ens han fet el mat del pastor! O és com en la pel·li Rebel sense causa. Guanya qui salta l'últim i perd qui s'estimba ell i cotxe!
Crec que l'estratègia guanyadora era fer que els espanyols enviessin l'Exèrcit espanyol. Què haurien fet els tancs espanyols, amb la bandera espanyola, passejant-se per Barcelona i apareixent a les televisions de tot el mon? Crec que l'Europa dels rics, la corrupta Europa dels estats, hauria reaccionat...
El nostre atot era que la carta europea i la dels drets humans no permeten aquestes barbaritats. I no vàrem saber-ho aprofitar!
Vegem l'article d'en Salvador Cot:
¡Vente pa'Madrid!
"S'ha
fet massa evident que l'Estat no té la més mínima intenció d'aplicar cap mesura
per revertir el retorn que ells van fomentar amb una normativa de
deslocalització fàcil i ultraràpida"
15/11/2017
Una de les notícies
que la premsa de Madrid explica amb més deteniment i satisfacció és el recompte
de les empreses que han canviat la seu social de Catalunya a algun territori
exterior, amb especial predilecció per Madrid. Cada dia reapareix el comptador -diuen que va per les 2.500- mentre el fenomen s'esmenta
amb impostada
indignació a tots els actes polítics de l'unionisme català. Mai no falta,
a més, a les declaracions dels polítics de Madrid.
L'eufòria
de les elits madrilenyes és tal que a les facilitats legals per marxar de
Catalunya s'hi ha afegit una incipient indústria de la deslocalització,
amb bufets d'advocats que per només 70 euros al mes munten una aparença
d'oficina, amb secretàries que reenvien els mails i recollida de
correspondència comercial.
Alguns fins i
tot dibuixen uns
quasi Països Catalans per fomentar el trasllat a adreces de
València i Alacant. D'altres,
com un centre de negocis de Madrid,
fan una oferta del primer mes de deslocalització gratuït i la resta per 90 euros mensuals. Ja ho cantaven els
Ketama, "... pero que ven, ven, ven,
vente pa' Madrid". Una ganga, tu.
Tant d'entusiasme els ha fet oblidar que l'article 155 no
ha tallat el raig i que s'ha fet massa evident que l'Estat no té la més mínima
intenció d'aplicar cap mesura per revertir el retorn que ells van fomentar amb una
normativa de deslocalització fàcil i ultraràpida.
La
guerra econòmica contra Catalunya és una política d'Estat, coherent amb
una trajectòria inequívoca de drenatge de recursos en favor de Madrid.
S'han passat tant i
se'ls veu el llautó de tal manera que han hagut de demanar a Freixenet que
almenys es quedin ells per tenir alguna represàlia a mà en cas que el 21D
guanyin els independentistes. Brindem per això!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada