Benvolguts,
Als anys 50 no hi havia fàbriques de cotxes a Espanya. Fins a l'any 1954 l'ONU no hi havia permès l'entrada de l'Espanya feixista-franquista. També resultava que els dos territoris on s'havia realitzat una Revolució Industrial a Espanya eren Catalunya i Euskadi. La resta del territori era erm de vegetació i també erm d'idees, i també erm d'indústria auxiliar. És per això que la FIAT va aconseguir que la fàbrica SEAT es bastís a la Zona Franca de Barcelona, amb el Port i l'Aeroport al costat, en comptes de Madrid o Burgos o Valladolid.
Vegem l'article:
23 octubre 2017
2.00 h
El rei i Seat
Jordi Creus
Matías Carnero, del comitè d’empresa de Seat, diu que han existit fortes
pressions “polítiques i monàrquiques” pel trasllat de la seva seu
Sabeu quin va ser el
primer vehicle que va sortir de la fàbrica que Seat va instal·lar a la Zona
Franca de Barcelona als anys cinquanta del segle XX? Un 1400, un cotxe de
formes arrodonides que recordava els automòbils que en aquella època feien
furor als EUA. Era el 13 de novembre del 1953, tres anys després del naixement de la SEAT gràcies a un acord entre el franquista Institut Nacional d’Indústria (INI) i la Fabrica Italiana di Automobili Torino (l’emblemàtica Fiat).
Tot i que la banda espanyola va fer mans i mànigues perquè
aquesta planta s’instal·lés a Castella, en un lloc poc industrialitzat (i per
tant poc conflictiu pel que feia a les lluites obreres) de Burgos o Valladolid,
finalment els italians van acabar imposant-se.
Així, el 1950, amb la col·locació de la primera
pedra a la Zona Franca, es va posar
en marxa un projecte que, malgrat els sensibles canvis de tot tipus (avui la
planta és a Martorell i Seat és una
filial de Volkswagen) ha perdurat
fins als nostres dies.
Seat és actualment una
de les empreses més importants que hi ha a Catalunya.
Escenari d’algunes de les lluites obreres més destacades del nostre passat
recent, avui
torna a estar a l’ull de l’huracà a causa de la política del govern espanyol
destinada a afavorir –i incentivar– el trasllat de les seus socials de les
empreses de casa nostra.
En aquest
sentit, destaquen les manifestacions del president del comitè d’empresa de
Seat, Matías Carnero, en el sentit que han existit fortes pressions “polítiques
i (atenció!) monàrquiques”
per aconseguir que
traslladin la seva seu fora de Catalunya.
Possiblement,
l’exmilitant del PSUC, posterior ministre d’Aznar i actualment abonat als
consells d’administració d’empreses, entre les quals Seat, Josep Piqué, ens
podria donar alguna explicació d’aquesta ingerència. Però més enllà d’això, una darrera constatació:
Jordi
Creus
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada