25/09/2017. José Antich. A l'Espanya que marxa contra Catalunya. Les imatges d'agents de la Guàrdia Civil abandonant diversos aquarteraments de capitals de províncies espanyoles -aquest dilluns a Còrdova, Huelva i Cadis- per desplaçar-se a Catalunya a impedir el referèndum de l'1 d'octubre són esgarrifoses i haurien de provocar més enllà de l'Ebre -com sol dir-se- una profunda preocupació. El relat ja està instal·lat i es pensen que venen a posar ordre perquè és el que han llegit, han sentit a la ràdio i han vist a la televisió. És el que els han explicat, en molts casos, els seus superiors.

Benvolguts,

Avui comentem l’extraordinari Editorial del José Antich a El Nacional. Presenta el terrible mode amb què el borbofranquisme espanyol, que com ja veureu són els hereus directes del franquisme franquisme dels 40 anys de dictadura, es comporten exactament com els seus avantpassats. El seu objectiu econòmic és com va ser el del Franco eliminar o fer canviar de mans la riquesa de Catalunya, el seu objectiu polític és continuar robant com sempre han fet. La seva trampa metodològica és organitzar un sidral tan gros de forma “que todo cambie para que nada cambie!”

A l'Espanya que marxa contra Catalunya, les imatges d'agents de la Guàrdia Civil abandonant diversos aquarteraments de capitals de províncies espanyoles -aquest dilluns a Còrdova, Huelva i Cadis- per desplaçar-se a Catalunya a impedir el referèndum de l'1 d'octubre són esgarrifoses i haurien de provocar més enllà de l'Ebre -com sol dir-se- una profunda preocupació. El relat ja està instal·lat i es pensen que venen a posar ordre perquè és el que han llegit, han sentit a la ràdio i han vist a la televisió. És el que els han explicat, en molts casos, els seus superiors.

Com repeteix el vicepresident Oriol Junqueras aquests dies, són els màxims responsables de les forces de seguretat de l'Estat i no els agents els que estan provocant una situació, a la pràctica, propera a un estat d'excepció. I els que els obliguen a reprimir, qui sap si en contra de la seva voluntat, un procés democràtic que vol mantenir les millors relacions amb Espanya una vegada s'hagi votat diumenge vinent.

Si reflexionem 15 segons ens adonarem que les condicions són similars a les que hi va haver el 18 de juliol del 1936 quan els militars africanistes colpistes comandats per Franco, Mola i Sanjurjo, es varen revoltar, deien, a favor de la República, i varen organitzar un Alzamiento fallit que va haver de continuar amb 30 mesos de guerra. Guerra contra la República Espanyola...

Qui va lluitar i morir no varen ser els generals colpistes, va ser la tropa (d’un bàndol i de l’altre)...

Qui va gaudir dels resultats de la guerra varen ser els generals colpistes...

No sé si hi veieu una certa semblança i sobretot fixeu-vos en l'enquesta de El País...

Vegem l’Editorial:

A l'Espanya que marxa contra Catalunya

José Antich
Barcelona. Dilluns, 25 de setembre de 2017
3 minuts

Les imatges d'agents de la Guàrdia Civil abandonant diversos aquarteraments de capitals de províncies espanyoles -aquest dilluns a Còrdova, Huelva i Cadis- per desplaçar-se a Catalunya a impedir el referèndum de l'1 d'octubre són esgarrifoses i haurien de provocar més enllà de l'Ebre -com sol dir-se- una profunda preocupació. Així, hem pogut veure aquestes últimes hores centenars d'agents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia acomiadats pels seus comandaments i per una multitud, com aquells soldats que antany se n'anaven a la guerra i qui sap si tornarien. Tant és que a Catalunya no hi hagi cap conflicte tumultuós que els obligui a desplaçar-s'hi. I que tampoc no es necessitin més policies, ja que amb els Mossos n'hi ha prou i més per garantir la seguretat a Catalunya. És tan així, que el mes d'agost passat van fer front a l'atemptat terrorista més greu sofert a Espanya des del 2004 i en 72 hores van desmantellar el comando terrorista, format per 12 membres. I ho van fer malgrat l'apagada a què els havia sotmès el Ministeri de l'Interior i de la qual en el futur sabrem detalls avui molt difícils d'explicar -i menys de justificar-, com tot el que envolta l'imam de Ripoll.

El relat ja està instal·lat i es pensen que venen a posar ordre perquè és el que han llegit, han sentit a la ràdio i han vist a la televisió. És el que els han explicat, en molts casos, els seus superiors. Com repeteix el vicepresident Oriol Junqueras aquests dies, són els màxims responsables de les forces de seguretat de l'Estat i no els agents els que estan provocant una situació, a la pràctica, propera a un estat d'excepció. I els que els obliguen a reprimir, qui sap si en contra de la seva voluntat, un procés democràtic que vol mantenir les millors relacions amb Espanya una vegada s'hagi votat diumenge vinent.

Però aquestes imatges dels agents -acomiadats per la multitud corejant el "a por ellos, a por ellos", en referència als catalans que volen votar!!- són també un termòmetre de les baixes passions, però en tot cas fiable, de la reacció que ha activat el Govern espanyol a tot el territori per provar d'esclafar la revolta cívica que s'està produint a Catalunya. Comença a emergir en tota la seva dimensió la irresponsabilitat de la política espanyola amb una repressió política, judicial i policial fora de tota lògica. La decisió de mobilitzar fins a 9.000 agents, en el desplegament més gran conegut mai -ni quan Espanya tenia un greu problema de terrorisme amb ETA es va adoptar una mesura similar-, suposa, a la pràctica, voler reprimir amb la força una part de la societat catalana que no pensa com ells. Una part que s'ha demostrat a les urnes que és majoritària. Algú es creu que amb tot aquest desplegament policial i amb les mesures judicials posades en marxa la situació entrarà en una via de normalitat? No sembla que hagi de ser així. Al contrari, el desacord entre Catalunya i Espanya serà irreconciliable i tindrà efectes infinitament més devastadors que les meses petitòries del PP contra l'Estatut. Allò va ser la llavor del que avui s'està debatent a Catalunya.

I com en aquella ocasió, una part important de la societat catalana se sent interpel·lada davant de l'atropellament a la seva dignitat. Ja no són només els independentistes que volen votar l'1 d'octubre.

I n'hi ha prou amb citar un mitjà tan hostil amb l'independentisme com El País, que diumenge passat publicava una enquesta en la qual assegurava que: el 82% dels catalans consideraven un referèndum pactat la solució. Ho deien:

·         el 75% dels votants del PSC,

·         el 57% de Ciutadans,

·         i el 49% dels electors del PP.

Aquesta era la proposta del Govern i la que volien quatre de cada cinc catalans. Davant aquesta demanda de democràcia, la resposta policial i repressora espanyola no només és decebedora, sinó que amenaça d'enfonsar Espanya en un trauma del qual li costarà molt de recuperar-se.

José Antich

Joan A. Forès
Reflexions