dissabte, 16 de setembre del 2017

15/09/2017. Editorial José Antich. En defensa de la llibertat d’expressió i de premsa. En defensa de la democràcia. El Manual del perfecte polític colpista. Aquest dijous la Guàrdia Civil s’ha personat a la redacció d'El Nacional, seguint les instruccions de la jutgessa Mercedes Armas, per notificar a la direcció i l'empresa editora l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li requereix “que s'abstingui d'incloure en el seu mitjà propaganda o publicitat relativa al referèndum de l'1 d'octubre, en qualsevol manera”, advertint que “en cas de no fer-ho podran incórrer en responsabilitats penals”. Visca la República catalana!

Benvolguts,

Avui comentem amb goig l'Editorial d'El Nacional del José Antich. Hem de felicitar-nos perquè els polítics espanyols (PPSOEC's) i la judicatura espanyola són tan feixistes, nazis, franquistes, cafres i primaris que estan seguint fil per randa el Manual del perfecte polític colpista que segurament algun altre cervell privilegiat abans devia haver publicat. El Manual es devia crear o actualitzar en la versió moderna (abans feien Alzamientos, Revolucioncitas i similars) en ocasió del Referèndum del Quebec, del que us en subministrarem un resum de l'Albert Pont, i del que se'n va fer una extensa explicació ahir a l'Ateneu Barcelonès que també us explicarem. Cal dir que el Referèndum del Quebec va sorprendre el mon a les acaballes del segle XX per la utilització pel poder canadenc de tots els recursos tramposos del Manual. La província canadenca (l'única francòfona) del Quebec que volia devenir Estat, potser amb més innocència que encert va perdre, I els cafres de la Monarquia Constitucional del Canadà varen guanyar! El 2014, 20 anys més tard, es va desenvolupar, el Referèndum d'Escòcia, que amb la bona fe dels escocesos del SNP varen perdre, i el poder del Govern britànic, amb picardia i amb l'experiència del Manual també va guanyar. El Regne Unit va guanyar amb una estratègia a tenir en compte: van deixar que les enquestes mostressin un quasi-empat entre el Sí i el No i tres dies abans del Referèndum varen amenaçar els escocesos amb el suposat problema de que Escòcia no podria pagar les pensions dels jubilats. I els jubilats s'ho varen creure i els escocesos varen perdre!

Ara ens trobem davant, a 15 dies vista, del Referèndum de Catalunya. Els espanyols estan utilitzant el Manual, segurament que actualitzant-lo amb noves idees, i amb una brutalitat sense precedents en el segle XXI a Espanya (en el segle XX els mateixos franquistes que els borbofranquistes actuals varen fer dues dictadures i una guerra i varen guanyar sempre).

Ens imaginem que tard o d'hora ens suspendran els diaris de paper, els diaris electrònics, els Blocs, els Whatsapps, els tuits i els facebooks, els mòbils, i a més organitzaran un atac cibernètic de característiques similars al del 9-N. Recordem que encara que en Pepe Antich no ho hagi esmentat el borbofranquisme espanyol va crear els GAL, va suspendre el diari Egunkaria, va engegar la Guerra del Golf amb el trio (que eren quatre) Bush, Blair, Aznar (i Barroso), va crear la Llei de partits amb la que va aconseguir que durant una legislatura el PNB no governés a Euskadi, gràcies a la unió del PP i del PSOE (PPSOE), ha anulat desenes de Lleis generades pel parlament de Catalunya, ha imputat judicialment els nostres representants electes, Mas, Ortega, Rigau, Forcadell, la Mesa del Parlament i va modificar amb nocturnitat i alevosia les funcions del TC de forma que ara pot actuar com art i part (legislatiu i executiu) en les seves antigues funcions i segurament moltes altres barbaritats...

Amb aquests exemples d'iniquitat els traïdors polítics i juristes del borbofranquisme espanyol, ajudats dels botiflers catalans, creuen que poden repetir la història.

Però les condicions són diferents perquè els catalans també hem llegit el Manual i sabem com defensar-nos en qualsevol circumstància!

Estiguem atents als esdeveniments que es produeixin d'ara endavant, que seran molts, i utilitzem tots els recursos contra el feixisme. Ens en sortirem!

Visca la República catalana!

Vegem ara el contundent Editorial del José Antich i esperem amb delit els següents Editorials, fins que suspenguin el diari...

EDITORIAL

En defensa de la llibertat d’expressió i de premsa. En defensa de la democràcia.

José Antich
Barcelona. Divendres, 15 de setembre de 2017
Aquest dijous la Guàrdia Civil s’ha personat a la redacció d'El Nacional, seguint les instruccions de la jutgessa Mercedes Armas, per notificar a la direcció i l'empresa editora l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li requereix “que s'abstingui d'incloure en el seu mitjà propaganda o publicitat relativa al referèndum de l'1 d'octubre, en qualsevol manera”, advertint que “en cas de no fer-ho podran incórrer en responsabilitats penals”.
Sense que puguin trobar-se precedents en quaranta anys de democràcia a l’Estat espanyol, la mateixa operació ha tingut lloc en les redaccions d’altres quatre mitjans de comunicació privats: El Punt Avui, Vilaweb, Racó Català i Nació Digital. És una sinistra ironia que hagi estat precisament en el Dia Internacional de la Democràcia, instituït per l’Assemblea General de Nacions Unides, quan una jutgessa, seguint les ordres del TSJC, hagi decidit personar l’institut armat espanyol de naturalesa militar, la Guàrdia Civil, en diversos mitjans de comunicació, per comunicar-nos la notificació judicial d’acord amb la qual no podem publicar, si no és amb risc de responsabilitats penals, una informació determinada.
Davant la gravetat de la situació, que considerem anòmala en un Estat de dret i en un sistema democràtic, ens considerem obligats a fer les següents consideracions i a posar-les en comú amb els nostres lectors, les nostres lectores i la ciutadania:
El Parlament de Catalunya, legítimament constituït i en compliment dels drets que li atorga l’Estatut de Catalunya, segons el qual “el Parlament representa el poble de Catalunya” (art. 55), va aprovar amb majoria absoluta, el passat 6 de setembre, la Llei del Referèndum d’autodeterminació. En compliment de la seva funció executiva (art. 68), el Govern de la Generalitat legítimament constituït, va signar, en ple i amb tots els seus consellers, el Decret de convocatòria del referèndum del Primer d’Octubre i el Decret de mesures complementàries que havien de desplegar-lo. I, d’acord amb tot plegat, davant la realització d’un referèndum decretat per un Govern en plenitud i exercici de les seves funcions (i sense que hagin estat suspeses), emparant-se en la llei d’un Parlament en plenitud i exercici de les seves funcions (i sense que hagin estat suspeses), el Govern va posar en marxa la campanya institucional habitual per publicar un anunci, en mitjans de comunicació públics i privats, amb el qual informava la ciutadania de Catalunya de la pròxima celebració del referèndum.
El Nacional, sense entrar a valorar, perquè no li pertoca, el fons de la qüestió, va decidir, evidentment, publicar aquest anunci institucional del Govern de Catalunya. Els mitjans de comunicació, en els sistemes democràtics, exerceixen, com és sabut, el paper de mitjancers crítics entre les institucions de govern i la ciutadania: d’una banda, tenen el deure d’informar de manera veraç sobre les iniciatives legislatives, executives i judicials de les diferents institucions de l’Estat, i, d’altra banda, tenen l’obligació de vehicular, en nom de la ciutadania a la qual es deuen, la necessària vigilància crítica dels governants i les seves institucions davant de qualsevol incompliment de les seves funcions i de qualsevol abús del seu poder. És, a més, en defensa de la legítima aspiració del Govern de la Generalitat a comunicar directament i sense mediacions, a través de publicitat, els seus actes, que El Nacional va decidir, amb plena consciència de la seva responsabilitat cívica, la publicació de l'anunci institucional del referèndum per part de la Generalitat.
I és per això, davant de la notificació judicial, que considerem absolutament inacceptable la intromissió judicial en l’exercici de la llibertat d’expressió i de la llibertat de premsa d’El Nacional i dels altres mitjans advertits, i, per descomptat, considerem també absolutament inacceptable, com una amenaça impròpia d’un Estat de dret, l’advertència, en to d’amenaça, de les responsabilitats penals que se’ns comuniquen per l’exercici d’aquesta mateixa llibertat d’expressió i de premsa.
Considerem absolutament inacceptable la intromissió judicial en l'exercici de la llibertat d'expressió i de la llibertat de premsa i l'advertència en to d'amenaça de les responsabilitats penals que se'ns comuniquen
La Primera esmena de la Constitució dels Estats Units, la primera democràcia moderna instituïda al món, consagra, des de 1791, el caràcter inviolable i sense restriccions de cap mena, ni tan sols per part del Congrés, de la llibertat d’expressió i de premsa. I la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 1948, estableix, en l’article 19, que “tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió” i que “aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de frontera”.
En conseqüència i en la línia del que s’estableix, en aquests textos fundacionals, respecte als drets fonamentals de la llibertat d’opinió, d’expressió, d’informació i de premsa, des d’El Nacional considerem que no hi ha instància política ni judicial que pugui prendre cap iniciativa que pretengui coartar aquestes llibertats i aquests drets inviolables. Sense llibertat d’opinió i d’expressió, sense llibertat d’informació i de premsa, no es donen les condicions fonamentals, és a dir necessàries, elementals i bàsiques, que defineixen un sistema democràtic.
És per això, en l’exercici de la inviolabilitat universal de la llibertat d’informació i de premsa, i en l’exercici de la responsabilitat cívica que considerem que defineix la comesa dels mitjans de comunicació en un sistema democràtic, que assumim que no hi pot haver cap instància política ni judicial que pugui prescriure a cap mitjà de comunicació i, per descomptat, tampoc a El Nacional, què és el que ha de publicar i què és el que no pot publicar. Denunciem, igualment, d’aquesta manera, les coaccions policials de què els tribunals pretenen servir-se per intimidar els mitjans de comunicació i forçar-nos a desistir de la nostra responsabilitat inalienable en l’exercici del dret i la llibertat d’informació i de premsa.


José Antich

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada