Benvolguts,
Comentem avui l’article Molta porqueria de Oriol Jordan. Tornem a insistir-hi.
L’Oriol Jordan comença l’article amb la següent i encertada frase: A poc més d’un mes pel referèndum, la porqueria es
multiplica, i encara hem d’esperar que es tripliqui. Hi estem absolutament d’acord i suposem que els nostres pares de la pàtria s’hauran
esforçat a imaginar
els diversos escenaris on els tramposos espanyols ens poden intentar
engatussar. Recordem que el referèndum d’Escòcia es va perdre quan
els britànics a tres dies abans de la data del referèndum varen treure’s de la
màniga l’última carta: fer por als pensionistes amb les pensions que dèien que
Escòcia no podria pagar! I així varen capgirar la truita...
Com que no hi ha solucions a tot el que es pugui imaginar,
nosaltres fa temps que proposem que els observadors internacionals no vinguin
el dia abans del referèndum sinó almenys 15 dies abans.
Podem trobar voluntaris per a allotjar-los,
nosaltres oferim una cambra de dos llits per hostatjar qui calgui, i en podem
trobar moltes més. Amb 14 dies de convivència podran fer-se càrrec de com
funcionen les clavegueres espanyoles, les “brunetes mediàtiques” i els tancs. I
el seu criteri es farà molt més madur quan comprenguin que el Reino de España no és com els altres
estats del nostre entorn. Aquí tenim un règim
corrupte, que anomenem del 78, basat en una Constitució feta amb soroll de sabres, en la confecció de la qual no tots els partits polítics varen poder-hi participar, que va entronitzar, sense
demanar permís al poble, un rei Borbó,
hereu del dictador Francisco Franco
Bahamonde, caudillo de España por la gracia de Diós. I que després de 40
anys de dictadura franquista no va retornar a Catalunya ni a Euskadi l’estatus que tenia quan els varen anorrear
“por justo derecho de conquista” el 1938 i 1939. Una de les característiques de la Constitució és que és prou ambigua per ser interpretada de la manera que els governants, que fins ara han estat del PPSOE, vulguin, ajudats del TC, amb infinitat de trampes, amb el
repartiment de càrrecs, funció dels carnets de partit entre els “juristes”, etc. I
les interpretacions sempre han estat regressives tendint a anular les úniques
possibles esperances de Catalunya que la creació de la Constitució semblava que podia significar. L'estatus actual és molt més centralista i retrògad que havia estat en origen!
També diuen els analistes polítics que quan en Franco era
viu podíem esperar que tard o d’hora es morís, però amb el règim borbofranquista actual no tenim ni
aquesta esperança perquè ara els Francos actuals es reprodueixen i se
succeeixen els uns als altres fins a la fi dels segles. Si no ho resolem...
Per cert que hem sentit dir molt encertadament que no ens ha
de fer por que els tancs tornin a entrar per la Diagonal, el que necessitem de
veritat és que els tancs de les forces d’ocupació que romanen a Catalunya
surtin abans de l’1 d’octubre...
Vegem l’article de
l’Oriol Jordan:
30/08/2017. 21:40 H
Molta porqueria
Oriol Jordan
A poc més d’un mes pel referèndum, la
porqueria es multiplica, i encara hem d’esperar que es tripliqui. Avui Mariano Rajoy havia de tornar a
respondre pel cas Gürtel i, com no podia ser d’una altra manera, el Partit
Popular havia de trobar una manera de tapar-ho. La tècnica emprada és la de
sempre: desqualificar la el que critica per evitar entrar en la discussió. És
un clàssic, però la seva efectivitat supera el 90%, tothom pica. Avui els populars
criticaven que la oposició no tingués res més de què parlar que el Gürtel i la
corrupció del principal partit de l’Estat. Com si es tractés d’una discussió
qualsevol, com si la cosa no tingués absolutament cap importància. El diputat
popular Javier Maroto ha anat més enllà a twitter i ha penjat una foto on es
veia l’estelada onejant al costat d’una de DAESH preguntant-se perquè no es
parlava de Catalunya o del terrorisme. Després d’aconseguir el que volia, ha
revelat que la foto pertanyia a un article, que no era la seva intenció fer
aquesta vinculació. Si no l’hagués estat, no hagués penjat la foto separada de
l’article, hauria deixat passar hores fins que no ha compartit l’article i...
en fi. En veurem moltes d’aquestes que ja no convencen ningú.
Per avui tenim
notícies més importants: el Govern de Catalunya ja ha desvetllat que el dia 6
de setembre, en el primer ple del Parlament, aprovarà la llei del referèndum.
No tenia pràcticament cap alternativa més. El que no ha volgut confirmar és si
immediatament convocarà el referèndum. Tot fa pensar que pel matí s’aprovarà la
llei i per la tarda es convocarà el referèndum. Una astúcia que recorda les
millors heroïcitats d’Artur Mas, tot per burlar la més que previsible ràpida
reacció de l’Estat. Per la Generalitat és important convocar el referèndum
abans que la llei sigui suspesa, per poder dir sempre que es va convocar quan
la llei era formalment vigent.
A partir d’aquí, tot
dependrà de nosaltres que això no sigui un nou 9-N... i
d’Ada Colau. El Govern de la Generalitat contempla ara mateix dos escenaris
mitjançant els quals el referèndum no es dugui a terme:
·
l’ús de la força per part de l’Estat espanyol (la retirada d’urnes, la
violència policial o d’altres extrems més greus).
·
L’altra, és l’absoluta inhibició d’Ada Colau, és a dir, que l’Ajuntament de Barcelona, el més gran,
no obri col·legis. Això dificultaria excessivament les alternatives i el Govern
català tindria seriosos problemes per tal de facilitar el dret a vot als
barcelonins. És per això que s’estan redoblant esforços per convèncer els
comuns: el darrer intent va ser el d’Oriol Junqueras aquest mateix dissabte amb
Pablo Iglesias i Xavier Domènech.
Des del territori, a
nivell local, hi ha Esquerres per la Independència, una plataforma transversal
que intenta arrossegar-los. Evidentment, és una vergonya i és totalment
repudiable que l’independentisme hagi d’estar fent això a aquestes altures quan
Ada Colau prometia abans d’arribar a l’alcaldia que seria més revolucionària
que Convergència, i que faria més pel referèndum que la dreta catalana. Però és clar, també
deia que la monarquia i el PSOE era corrupte i ‘caca’, i després la seva
equidistància l’ha obligada a menjar-se aquests gripaus.
La convocatòria, no només per
aquests factors (n’hi d’altres temences que es reserven en la privacitat de les
altes esferes), realment
penja d’un fil, i és per això que cada dia que passi haurem de fer més pinya.
La nostra missió? Convèncer tots els indecisos i contraris possibles perquè, si
finalment es pot votar, almenys hi vagin i votin. El Govern ja ha fet la
feina de despatx que li pertocava: renovar els consellers dubtosos, estendre-ho
a la policia...
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada