dimarts, 15 d’agost del 2017

14/08/2017. Història. Josep Baella Isanta. Felip II. La mort de Carles I a la Murtra. Robert Watson: “Notaven els flamencs amb inquietud el contrast que feien el pare i el fill. Carles, cortès i afable, i Felip, altiu i sever. Carles parlava amb facilitat les principals llengües d’Europa i acostumava a tractar familiarment els seus súbdits. Felip no va voler aprendre res més que el castellà. Parlava poc amb els flamencs i era inaccessible a tots els qui no eren nobles de la seva nació.”

Benvolguts,

Sempre hem dit que en la secció “El lector escriu” s’hi acostumen a trobar joies com la que mostrem a continuació. Un lector comenta les semblances i diferències entre els dos primers reis “Àustries” que a partir del Reis Catòlics compartien les corones d’Aragó-Catalunya i de Castella-Lleó. Ja sabem que Isabel de Castella va aportar a la unió dinàstica amb Ferran el Catòlic, els seus territoris peninsulars i Ferran va aportar la Confederació Catalano Aragonesa que incloïa el Principat de Catalunya, el Regne de Mallorca, el Regne de València, i el Regne de Sicília i Sardenya, entre d’altres. Quan Colom va descobrir Amèrica els territoris americans varen passar a la Corona. Hi ha qui diu que a la Corona d’Aragó que havia pagat el viatge de Colom, hi ha qui diu que al Regne de Castella que també havia pagat el mateix viatge de Colom amb les joies de la Reina, empenyorades de feia molt de temps a la Casa Reial catalana... Isabel i Ferran varen tenir una pubilla, Joana, i molts altres fills i filles. Joana hereva de tots els territoris dels seus pares fou casada amb Felip el Bell, hereu també dels territoris dels seus pares, de l’Emperador Maximilià, del Sacre Imperi romano-germànic, entre d’altres.

Felip el Bell va morir molt jove i Joana (que varen fer córrer que no hi era tota) varen cedir per testament tots els territoris al seu fill primogènit Carles de Gant. Aquest tenia 17 anys quan va esdevenir rei, havent-se educat als Paisos Baixos (pertanyents a les possessions dels Àustries) i va arribar a la península sense conèixer-ne res. I aquí comença la tergiversació de la història, perquè ens han venut fins ara que la seva residència oficial fou a Castella però sembla que en gran part fou a Catalunya. També s’ha estudiat que fou enterrat a Yuste, a prop de Cáceres, però hi ha qui diu que fou enterrat a Barcelona on visqué mitja vida al Palau dels Recasens, nobles catalans. Aquest Palau encara existent és al davant de l’església dels Sants Just i Pastor. D’aquí podria venir la confusió. A Barcelona vivia també alternativament al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, per sobre de Badalona.

Tota aquesta explicació calia per saber qui era i què hi feia Carles I de Castella i Aragó, també amb el títol de Carles V, Emperador del Sacre Imperi Romano-germànic, al Monestir de la Murtra.

En un llibre de Daniel Ibáñez i Julbe [vell conegut nostre], de nom La mort de Carles I a la Murtra s’explica quelcom més sobre Carles I i Felip II.

Vegem ara l’article de Josep Baella Isanta de títol Felip II:


14 agost 2017 2.00 h

Felip II

Josep Baella Isanta

Daniel Ibáñez i Julve, en el seu llibre La mort de Carles I a la Murtra, parlant de Felip II ens diu que cada mes es feia renovar el vestuari. Sempre vestia de negre, un color que definia els seus pensaments malèfics. L’any 1560 Felip II tenia 1.500 persones atenent-lo: 800 a casa seva, 200 a les quadres, més de 100 a la capella, centenars en el govern i 100 en la policia de la cort. 

Robert Watson, referint-se a l’arribada de Felip a Flandes, escriu: “Notaven els flamencs amb inquietud el contrast que feien el pare i el fill. Carles, cortès i afable, i Felip, altiu i sever. Carles parlava amb facilitat les principals llengües d’Europa i acostumava a tractar familiarment els seus súbdits. Felip no va voler aprendre res més que el castellà. Parlava poc amb els flamencs i era inaccessible a tots els qui no eren nobles de la seva nació.” Aquesta mena de pensament ens resulta als catalans molt familiar. Felip II va voler castellanitzar tots els nens de Flandes però no ho va poder aconseguir, afegeix Daniel Ibáñez. Felip II va fer cremar tots els documents que parlaven del seu pare Carles I, i va fer reescriure les cròniques anteriors per donar a Castella una importància que no tenia. Veritas filia temporis.

Josep Baella

Joan A. Forès
Reflexions

Complements:

Veritas filia temporis. La veritat és filla del temps·

 Els esdeveniments es repeteixen. Qui oblida la seva pròpia història està condemnat a repetir-la.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada