dimecres, 14 de juny del 2017

14/06/2017. Editorial El PuntAvui. Resultats del pes polític en la justícia. Continuació o Epíleg del Cas Atutxa: Emparant-se en la llei de partits el PP i el PSOE van exigir l’expulsió del grup Sozialista Abertzaleak del Parlament basc, el president de la taula, Juan Mari Atutxa, s’hi va negar.El Tribunal Suprem els va inhabilitar. Els tres condemnats van portar el cas fins al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que acaba de resoldre a favor d’ells i, de retruc, ha condemnat Espanya.

Benvolguts,

Relat del cas Atutxa i del seu Epíleg. L’any 2003PP i PSOE emparant-se en la Llei de Partits, que ells mateixos havien creat ad-hoc, passant el corró, van exigir per pur odi a les diferències o anomalies, l’expulsió del grup Sozialista Abertzaleak del Parlament basc. L'Atutxa, president de la taula s’hi va negar. De la cacicada en va sortir que Patxi López esdevingués Lehendakari i que Atutxa fos condemnat.

Editorial

14 juny 2017 2.00 h

Resultats del pes polític en la justícia

L’any 2003, quan emparant-se en la llei de partits el PP i el PSOE van exigir l’expulsió del grup Sozialista Abertzaleak del Parlament basc, el president de la taula, Juan Mari Atutxa, s’hi va negar. Tampoc va fer-ne cas quan va rebre ordres del Tribunal Suprem. Ell i dos persones més, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr, van acabar al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, on van ser absolts. El Tribunal Suprem va esmenar la sentència i els va inhabilitar. Els tres condemnats van portar el cas fins al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que acaba de resoldre a favor d’ells i, de retruc, ha condemnat Espanya.

No és el primer cop que aquest tribunal emet sentències que posen en qüestió la manera que l’Estat espanyol tracta els drets humans. Ara critica, per exemple, que Atutxa, Bilbao i Knorr fossin portats a judici només per l’interès de l’acusació particular, en oberta contradicció amb el que havia passat un any abans amb el banquer Emilio Botín. El Tribunal també critica que la condemna es fes per deducció, sense ni tan sols escoltar la seva defensa.

Es podria concloure en aquest punt que la justícia espanyola té deficiències, però la qüestió no és aquesta.

El que sí que es pot deduir clarament és que la justícia trontolla quan s’utilitza com a eina política; és a dir, quan es converteix en un instrument per resoldre qüestions que no són de la seva competència estricta.

El govern espanyol, que insisteix a utilitzar la justícia per a finalitats diferents que la d’interpretar les lleis, n’hauria de prendre nota. Però, vist el tarannà i les reaccions davant el cas Atutxa, no sembla que ho pensi fer.

Continuarà instant les inhabilitacions, que, per cert, decauran l’endemà de l’adveniment de la república catalana.
Editorial El PuntAvui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada