Benvolguts,
Parlem d’obra pública. Llegint detingudament l’article ens
trobem amb la seguent frase pel que fa a les condicions del concurs del projecte:
Avui en dia una constructora, si vol fer
obra pública, es presentarà a un concurs on ha de demostrar dues coses: que el
seu projecte tècnic és el millor i que el seu preu és el més baix.
Indefectiblement un hom ha de pensar immediatament en el següent
acudit:
L’escena és la d’un Mestre,
a classe amb un alumne examinant-se oralment davant seu. El mestre li diu: A
veure digues ràpidament
quant són 7 per 8? I l’alumne respon instantàniament: Són 64! El mestre li diu: No, t’has equivocat! Són 56! I l’alumne respon també immediatament: A veure vostè què vol: rapidesa o precisió!!!
Quan es va destapar que l’empresa Sacyr en el projecte del nou Canal de Panamà havia treballat tal
com en Ferreres explica més avall, hi va haver molt escàndol, sobretot quan es
va saber que el contracte, com el de la Plataforma Castor o el del Túnel del
Pertús estava blindat. O sigui que si el projecte entrava en un atzucac, l’Estat
pagava...
Segurament que tots els grans contractes, pensem en els que
hem explicat o en els dels AVEs de La Meca a Medina o en d’altres, tenen lletra
menuda en algun racó, de manera que paga l’Estat que som nosaltres...
Que vol dir que no es pot demanar un resultat amb dos condicionants. Es pot dir: digues ràpidament
un resultat o digues un resultat correcte. Però no tots dos! De
la mateixa manera a un constructor que presenta un projecte se li pot demanar
el millor preu o el millor termini d’execució o la millor qualitat. Però no es
pot demanar simultàniament les les tres condicions o dues qualsevol entre les
tres...
Això que es demana ara és incongruent. Ara fa 15 o 20 anys
no es feia així. Ara hi hem perdut!
Altrament
dit, demanar dues o tres condicions no independents és una garantia de trampa,
de corrupció o de totes dues...
Vegem l’article de l’Andreu Barnils:
Glòries de l’Ajuntament
L'ajuntament
rescindeix els contractes de les constructores de Plaça de les Glòries.
Per: Andreu Barnils
29/04/2017
22:00
L’Ajuntament de
Barcelona ha decidit aturar les obres de la Plaça de les Glòries al·legant que
el preu final de l’obra s’estava inflant molt més de l’acordat, que el retard
era inadmissible i que una de les constructores, Copisa, està involucrada en el
3%.
Per això ara rescindiran els contractes i en faran de nous. Doncs jo crec
que el pressupost inflat, i els retards són simples detalls, i que a sobre Copisa no és única. En canvi, sí que
veig un error descomunal el model de contractació d’obra pública. I del model,
del terrible model,
l’Ajuntament no en parla. Només
parla dels detalls,
que els carrega el diable, i se’ls menjaran.
Comencem amb el model.
Avui en dia una
constructora, si vol fer obra pública, es presentarà a un concurs on ha de
demostrar dues coses: que el seu projecte tècnic és el millor i que el seu preu és
el més baix. I aquest és l’error, i
aquest és l’horror: el preu. Que no veiem que si les administracions públiques
fan competir les empreses en preu només s’aconsegueixen tres coses?
·
Que menteixin d’entrada amb el preu (ja inflarem
després!),
·
que explotin els treballadors per abaixar preu, o
·
que facin servir materials barats i dolents.
Podem, o no podem,
d’una santa vegada, eliminar el barem del preu en la contractació d’obra
pública? Això sí que seria un canvi de veritat. Per què les fem competir en
preu? Que no veuen que hi ha altres maneres d’aconseguir un bon preu? Doncs
apa, no. Ningú parla de canviar de model.
Es veu que la solució és canviar d’empreses.
Jo és que al·lucino amb aquest ajuntament del canvi.
Mirem, doncs, les
empreses. Viam si hi veiem la solució. Les constructores que feien la Plaça de
les Glòries, són UTE ROMERO GAMERO SAU, BENITO ARNÓ E HIJOS SAU, COPISA
CONSTRUCTORA PIRENÁICA SA i COMSA SA. Ho poso en majúscules, que és com
apareixen a la nota de premsa on l’Ajuntament avisava de les irregularitats
trobades. I, ara, apliquem Google:
L’empresa Comsa no només feia les obres de
Glòries, també és una de les propietàries del tramvia de Barcelona.
El tramvia
que enamora els comuns. Comsa és dolenta per a fer Glòries, però és bona per a fer el tramvia. Fixa’t tu. La canviem a
Glòries, però no al tramvia. Més:
Diu Janet Sanz, d’Iniciativa, que no
pot ser que Copisa, empresa
‘presumptament’ vinculada al 3%, sigui una de les que fa Glòries. Entesos. I Comsa,
que no ha estat també ‘presumptament’ vinculada al 3%? Potser la solució seria
fitxar a Floretino Pérez, ara, per a
fer Glòries?
De fet, Barcelona ja l’ha fitxat per a fer atenció a la gent
gran.
Què us semblaria si a les constructores se
les obligués a pagar sous decents, tenir projectes tècnics impecables,
ecològicament raonables, i comencem a oblidar que competeixin en preu i, sobretot, parem de dir que les constructores de Xavier
Trias són corruptes, i les meves no? Que no veiem que són les mateixes
constructores?
Un últim detall. Com ja vam explicar, Ada Colau va fitxar per
impulsar el tramvia a Pere Macias, militant de CiU. Aquest treballador de
l’Ajuntament, però, resulta que també és president del Cercle
d’Infraestructures, segons la seva pàgina web. I a mi em
semblaria massa fort que aquest home treballi per l’Ajuntament i, a la vegada,
presideixi un lobby de constructores, que és el que són.
Perquè Cercle d’Infraestructures són Copisa i Comsa, entre d’altres, que
segons afirmen promouen sobre la importància de l’obra pública i les
infraestructures. Abertis també hi
és. Com més, millor. En fi, ells sabran. Jo em demano si aquests, ara, es
pronunciaran a favor, o en contra, d’aturar les obres de la Plaça de les Glòries, que ells construïen,
de la mateixa manera que es pronuncien a favor del Tramvia, que ells van construir. I si serà el mateix Pere Macias, fitxatge de Colau, qui
en llegeixi el comunicat. Tot això ho dic per reiterar, que els detalls
els carrega el diable. I que mentre no canviïs el model, els detalls
se’t menjaran. Perquè tu acabes d’arribar, però el problema és que ja
t’esperaven.
Andreu Barnils
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada