Benvolguts,
Tot comentant l’article d’ahir sobre la denúncia pública, feta per la Generalitat,
dels incompliments espanyols en tots mena d’acords entre Generalitat i Gobierno español,
així com en d’altres apunts del Bloc, precisament en un article
sobre falangisme, vàrem utilitzar el mot oxímoron.
I un cop publicat vàrem buscar l’article de la Viqui sobre aquesta expressió.
Com que considerem que és interessant us n’oferim un tast!
“L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura
retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos
conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un
caràcter inesperat a l’expressió d’una idea.”
La forma més freqüent
és la combinació d'un adjectiu i d'un substantiu: «nit clara», «dolç dolor»,
«culpa feliç», «avantguarda tradicional»,[2] «instant etern», «pau
armada», «caos organitzat»,… però poden ser altres entitats
sintàctics de sentit oposat,[3] com en l'expressió
«civilitzar la guerra»,[4] o en el lema de la Falange Española «viva la muerte».
El mot «oxímoron» és en si mateix un
oxímoron, com que procedeix del grec ὀξύς (oxus, 'savi') i μωρός (môros, 'neci'). Ans al
contrari de la «contradicció en els termes», on el locutor es contradiu
espontàniament, sense adonar-se'n, l'oxímoron és intencional. Com passa amb tot
bon oxímoron, la contradicció es resol després d'un moment de reflexió i així
el procediment contribueix a despertar l'atenció del lector o de l'oient.
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada