24/12/2016. Procés. Gemma Aguilera. El processisme amic d’Espanya. "Ni Colau, ni Domènech ni Rabell no pateixen per la legitimitat i validesa del referèndum català, sinó per la cohesió interna dels seus partits i pel cicle electoral". Es tracta de posposar tant com sigui possible aquest debat democràtic amb una defensa abstracta i confusa del referèndum. Mentrestant, l’independentisme faria bé de dedicar més temps a convèncer els votants dels comuns que no pas les seves elits, que actuen exclusivament en clau d’eleccions autonòmiques.

Benvolguts,

Comencem l’anàlisi amb la darrera frase de l’article:

Mentrestant, l’independentisme faria bé dedicar més temps a convèncer els votants dels comuns que no pas les seves elits, que actuen exclusivament en clau d’eleccions autonòmiques. 

Com que ens temem que l’asserció sigui certa i que poc en treurem de les elits d’ERC i del PDECAT, correm tots a convèncer els votants dels comuns!

D’altra part cal veure la sistemàtica organització de sidrals per part dels espanyols, siguin partidaris del PPSOE o de C’s.

Aquest any hem detectat almenys 4 o 5 sidrals considerables (amb altres sidrals enllaçats), tots contra Catalunya sempre que pretenem aixecar el cap:

09/12/2016. Franquisme. Enric Vila. Descafeïnar el referéndum. El sidral. És probable que l'Operació Diàleg i el reformisme Constitucional s'acabin utilitzant per intentar integrar el resultat del referèndum en un debat més ampli de caràcter espanyol. Podria ser que l'Estat mirés de descafeïnar el dret a l'autodeterminació exactament igual que el 1978 va descafeïnar la condició nacional de Catalunya convertint-la en nacionalitat.

07/10/2016. Economia. Expansion.com. Stiglitz: Cataluña sería viable económicamente si fuera independiente. Otra cosa, ha recalcado, sería las consecuencias políticas que tendría esta decisión, tanto para España como para el conjunto de Europa. En aquest cas ens tornem a trobar en el repetitiu “sidral” que es pretén muntar des de fora de Catalunya cada cop que les seves actuacions, diuen, diuen, diuen, poden afectar Espanya o altres estats...

12/08/2016. Directe.cat. Demolidora anàlisi de l’antropòleg Manuel Delgado sobre la “tribu” dels comuns. Els acusa de ser l’alternativa “chupiguai” immobilista i de tenir un discurs ple de paraules que no signifiquen res. En Comú Podem no només no està a favor d’un procés constituent per a una república catalana, sinó que tampoc està treballant per aconseguir un procés constituent d’una república espanyola.

01/07/15. Els sidrals de l'Estat espanyol contra Catalunya. Sempre en situacions de revolta pacífica de Catalunya l’Estat espanyol munta un sidral (el que el Victor Alexandre en el cas de l’Ada Colau en diu artefactes polítics d’ideologia espanyolista...).

Vegem l’article molt encertat de la Gemma Aguilera:

OPINIÓ

El processisme amic d’Espanya

"Ni Colau, ni Domènech ni Rabell no pateixen per la legitimitat i validesa del referèndum català, sinó per la cohesió interna dels seus partits i pel cicle electoral"

 

per Gemma Aguilera 24/12/2016

El ‘referèndum o referèndum’ de Carles Puigdemont s'ha interpretat com la mort del processisme independentista. Amb un horitzó temporal fixat per posar urnes amb conseqüències legals, les possibilitats de continuar fent girar la roda de l’hàmster a Catalunya per mantenir-se en el poder o d’anar a Madrid a arreplegar engrunes, han quedat reduïdes a només a una: Que JxSí i la CUP no es posin d’acord amb els pressupostos i retornin a la casella de sortida, als pressupostos de la dreta retalladora de Mas-Colell i a l’autonomisme pur i dur.

Aquest és justament l’escenari desitjat per la tercera via processista, que va acabar de perfilar-se a la Cimera pel Referèndum. 

És el processisme autonòmic i fraternal, l’amic d’Espanya que espera pacient la seva autorització per exercir la democràcia, però que creua els dits per sota la taula perquè prefereix mil vegades conservar una Catalunya autonòmica d’esquerres que no pas construir una República on els ciutadans triïn lliurement en quina mena de país volen viure i com volen que s’inverteixin els recursos generats pel nou Estat.

Per això Ada Colau, una persona intel·ligent i capaç de construir un discurs prou més amable que Coscubiela o Rabell, temptava els assistents amb una poma enverinada. Va admetre la legitimitat d’un referèndum unilateral, però alhora va avisar l’independentisme que si vol la tan preuada escalfor dels comuns, la condició és fer girar la roda de l'hàmster una mica més. Sense fixar terminis ni posar condicions que converteixin el referèndum en inútil, amb paciència, perquè un dia Podemos tindrà prou majoria com per rebentar el búnquer del règim del 78. Si és que abans les disputes entre Errejón i Iglesias no rebenten un partit molt necessari per democratitzar l'Estat. 

Però el cert és que ni Colau, ni Domènech ni Rabell no pateixen per la legitimitat i validesa del referèndum català, sinó per la cohesió interna dels seus partits i pel cicle electoral. Es tracta de posposar tant com sigui possible aquest debat democràtic amb una defensa abstracta i confusa del referèndum. Prou confusa com per seguir essent sobiranistes però que ningú no els acusi de posar per davant les institucions catalanes. Perquè en el moment en què s’hagin de mullar de debò, les costures cediran. 

La nova esquerra estatalista i la vella esquerra d’ICV preparen un nou gran partit amb aspiracions de guanyar les properes eleccions a Catalunya.

Una fita possible, però que passa perquè triomfi entre l’independentisme la tesi dels comuns que el referèndum és inútil si no l’avala Espanya. Aleshores la victòria dels comuns, i de l’Estat, estaria prou aplanada.

Mentrestant, l’independentisme faria bé dedicar més temps a convèncer els votants dels comuns que no pas les seves elits, que actuen exclusivament en clau d’eleccions autonòmiques. 

Gemma Aguilera

Joan A. Forès

Reflexions