dissabte, 10 de desembre del 2016

10/12/2016. Resum dels darrers comentaris del Bloc Reflexions sobre la situació política de l’Estat espanyol i el seu litigi perpetu amb Catalunya. Des del començament de l’”Operación dialogo”. Diàlegs. Perich. Catalanofòbia. Sidrals. Franquisme i Borbofranquisme. España Una, Grande y Libre. Fatxenderia dels hereus del Fraga. Malgrat tot, estem guanyant per 10 a 0! Al·leluia! Visca la República catalana!

Benvolguts,

Articles a estudiar sobre la situació del “sidral” des que Madrid es va inventar l’Operació Diàleg”.
En cada article que comentem hi afegim un acudit gràfic del Perich, sempre adient amb la situació que s’explica. El Perich fa 40 anys en dates al voltant de la mort del gran dictador, va publicar un llibre genial que s’anomena Diàlegs entre el poder i el no poder, i que presenta moltes de les situacions d’impotència dels súbdits contra la prepotència dels amos, que es repeteixen actualment...

Genial frase del ministre Catalá, en la línia del Perich:
L’Enric Vila explica com el borbofranquisme pretén descafeïnar el referèndum. I ens farà perdre temps que és el mètode usat a bastament pels gobiernos espanyols per descafeïnar qualsevol procés d’emancipació català. Allò que en diem “sidral”...
Han fotut fora el Fernández Díaz, l’afinador d’autonomies díscoles, i el seu successor fa mèrits:
D’aquesta mena d’articles els francesos en diuen “À ne pas manquer!” Articles indispensables! Aquest és un relat molt ben fet sobre el franquisme, provinent del borbonisme, aplicat a l’estament judicial. L’article finalitza esmentant l’Estatut de Roma del 1998 pel qual es constitueix la Cort Penal Internacional, ratificat per Espanya el 2014. En aquest cas s’explica que Espanya infringeix gairebé tots els articles de l’Estatut de Roma…
Comentari a l’article sobre la pèrdua d’identitat dels catalans explicada en aquest cas en referència al català descurat que es parla actualment, incidint en el tret més característic d’una llengua que és la seva estructura:
Repàs del robatori continuat de l’Estat espanyol a Catalunya. Per acció o per omissió, acció perquè les nostres contribucions a la Hisenda espanyola són molt, mooolt superiors al retorn que rebem, omissió perquè l’Estat del PPSOE manté les nostres infraestructures sota mínims, rodalies, mercaderies, peatges, carreteres i camins de carro, amb pressupostos que mai no es compleixen, any rere any:
L’església, la magistratura i la policia es mantenen intactes després de la mort de Franco el 1975 i la transició del 1978:
En l’ambient de la Transacció, que no transició, de l’any 78, La Constitució, les raons del NO, fou un llibre que no va influir prou al poble, anestesiat després de 3 anys de guerra i 40 de franquisme. Avui comentem un article d'un dels pares d'aquest llibre:


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada