31/10/2016. Germà Capdevila. Nació de nacions. L'amnèsia selectiva és un virus que s'activa especialment quan els líders socialistes espanyols ostenten algun càrrec de responsabilitat. Idees que defensaven en públic i en privat desapareixen de les seves ments, o retornen inesperadament en deixar el poder. I com a corol·lari "La nació catalana que imagina Pedro Sánchez és una mena de nació Apatxe. Podrem viure en la reserva i mantenir els nostres costums folklòrics…"

Benvolguts,

En Germà Capdevila ha creat un nou concepte: L'amnèsia selectiva. És un virus que segons ell afecta als líders socialistes espanyols de tal manera que idees que defensaven en públic i en privat desapareixen de les seves ments, o retornen inesperadament en deixar el poder.

No voldria contradir-lo però sí esmenar-lo perquè de fet aquest virus és molt més violent de com ell el pinta. Per començar, afecta tots els líders polítics, de dretes, d'esquerrres i del mig. A més és prou encomanadís com per no afectar tant sols la ideologia política, ni l'econòmica ni el sexe ni la religió que algun encara professa, com el que s'enten amb el Marcelo. Cerqueu casos i els trobareu a cabassos com els Rajoys, els Bárcenas, els Felipes Gonzalezs, els Fernándezs Diazs i molts més, que tenen un morro que se'l trepitgen i que viuen de la mentida com els banquers de les preferents per exemple!

I en Capdevila acaba amb un prec:

Només demano una cosa: que no hi hagi cap dirigent català que s'empassi l'ensabonada de pa sucat amb oli de Sánchez, ni l'enèsima enganyifa de la reforma del finançament que proposarà Rajoy.

Vegem l’article:

Nació de nacions

 «La nació catalana que imagina Pedro Sánchez és una mena de nació Apatxe. Podrem viure en la reserva i mantenir els nostres costums folklòrics. Fins i tot potser ens deixen construir algun casino per millorar el finançament de la tribu»

Germà Capdevila | 31/10/2016 a les 22:01h

Hi ha una mena d'amnèsia selectiva que afecta als dirigents socialistes espanyols. És un virus que s'activa especialment quan aquests líders ostenten algun càrrec de responsabilitat. Idees que defensaven en públic i en privat desapareixen de les seves ments, o retornen inesperadament en deixar el poder.

Rodríguez Zapatero va prometre davant de milers de persones que "apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña". Un cop assegut a La Moncloa, l'amnèsia selectiva va atacar sense pietat al líder socialista, que no només va oblidar-se de la promesa, sinó que va ordenar a l'Advocacia de l'Estat que recorregués al TC la definició de Nació continguda en el preàmbul de l'Estatut català.

Pedro Sánchez també ha patit pèrdua sobtada de memoria [l'amnèsia selectiva]. Essent Secretari General del PSOE, va dir directament i clara a diversos mitjans –i a dirigents independentistes catalans– que mai no reconeixeria Catalunya com a Nació. Defenestrat del partit, Sánchez declara ara que Espanya és una "Nación de naciones" i que una d'aquestes nacions és Catalunya.

No us emocioneu, Catalans! La nació catalana que imagina Sánchez no és com Finlàndia o Dinamarca. De fet, ha deixat clar que no té dret a l'autodeterminació. La nació catalana que imagina Sánchez s'assembla més a la nació Apatxe. Podrem viure a la reserva, conservar les nostres tradicions folklòriques i fins i tot potser construir un casino.

Millor això que no pas el General Custer Rajoy, direu. Doncs ni una cosa ni l'altra. No volem ser una reserva índia, i estem preparats per guanyar –democràticament i pacífica– la nostra batalla de Little Bighorn particular.

Només demano una cosa: que no hi hagi cap dirigent català que s'empassi l'ensabonada de pa sucat amb oli de Sánchez, ni l'enèsima enganyifa de la reforma del finançament que proposarà Rajoy.

Germà Capdevila 

Joan A. Forès

Reflexions