Benvolguts,
En Germà
Capdevila en el seu article d'ahir Al costat de qui sereu? sembla que ho tingui clar (com les CUP). Diu que si l’Estat fa la
seva feina ben feta no podrem moure ni un dit. Si el movem com diu el del ribot
“No salimos en la foto!”, perquè violaríem l’odre constitucional espanyol. I
conclou que aquestes accions i reaccions ens poden portar a les portes d'un
conflicte institucional que pot fer que el referèndum quedi en un segon pla. I
considera que és molt plausible que el trencament es produeixi abans no ens pensem com a
resultat d'aquest assetjament.
Aleshores es dirigeix a un
col·lectiu imaginari, o a uns individus no definits i fa la pregunta del milió...
on
seran els que fins avui es mouen amb comoditat en la indefinició del dret a
decidir?
Nosaltres creiem que a més d‘un col·lectiu
indefinit la pregunta també s’hauria d’adreçar a la totalitat del Parlament, a
la totalitat del Govern, a la totalitat dels partits representats a la cambra, a la comunitat internacional i
a la totalitat del poble català!
Vegem l’article:
15 octubre 2016 2.00 h
Al costat de qui sereu?
Germà Capdevila
Hi seran, amb el poble, quan arribi el
trencament? Aviat ho sabrem
En les pròximes setmanes, el Parlament començarà a tramitar algunes
de les lleis que definiran com serà la futura república catalana. L'Estat intenta
impedir-ho amb notificacions que arriben sense solució de continuïtat a les
autoritats de la cambra i a les conselleries del govern. L'advertiment és clar: tramitar aquestes normes és una violació de
l'ordre constitucional espanyol. La reforma del PP atorga al TC la potestat
d'impedir-ho amb suspensions i fins i tot substitucions de càrrec i
funcionaris.
Això
ens col·loca a les portes d'un conflicte institucional que pot fer que el
referèndum quedi en un segon pla.
L'assetjament judicial de l'Estat que hem vist
en el cas de Badalona, per exemple, ha forçat un regidor que no és d'un partit
independentista a esparracar —literalment— la jurisdicció espanyola. Preparem-nos.
És molt plausible que el trencament es produeixi abans no ens pensem com a
resultat d'aquest assetjament. Ens veurem obligats
a moure fitxa per evitar la destrucció del nostre autogovern.
La
pregunta del milió és on seran els que fins avui es mouen amb comoditat en la
indefinició del dret a decidir.
Quan
Espanya ens forci a trencar, en quin costat se situaran? A
la banda d'un Estat que fa de la justícia el braç executor de les seves
polítiques, o al costat d'un poble que democràticament decideix construir una
nova república? Aviat ho sabrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada