Benvolguts,
En el web del Núvol he trobat aquest interessant estudi. El fet que
acabi de fer 80 anys
que el franquisme disfressat de Guàrdia Civil va assassinar Federico Garcia
Lorca fa que recordem molt com podría haver continuat vivint Federico si no s’hagués
produit l’Alzamiento dels generals rebels al seu poble i al seu jurament, i si no
s’hagués produit el terrible assassinat!
Si fem una ucronia podríem pensar que Federico podría haver estat un
exiliat com Pau Casals que hauria
pogut mantenir la flama del poble espanyol i de la seva república (després de
200 anys i escaig de monarquia borbónica absolutista), pel mon…
Lorca sóc jo
21.08.2016
El passat 18 d’agost, amb motiu del 80è
aniversari de l’assassinat de Federico García Lorca, el Museu del Joguet de
Figueres va oferir dues roses en memòria del poeta, juntament amb un parell de
cartes manuscrites que va enviar al seu surrealista amfitrió. Lorca va encarnar
la lluita per al lliure pensament i la llibertat d’expressió. Va suposar
l’obertura artística d’un país que acabaria com ell: soterrat indignament en
mans de l’autoritarisme, l’absolutisme i la quimera feixista. Buscar la fossa
on maldescansa l’artista significa el mateix que cercar l’Espanya
putrefacta.
Dalí i
Lorca.
Com la pregunta sobre l’ou o la gallina,
molts biògrafs espremen encara avui el seu cervell qüestionant-se qui va venir
primer: si Dalí o Lorca. Durant molt de temps, experts i historiadors han estat
reconstruint la vida d’un dels poetes més grans de la llengua castellana. Tal
és la seva importància, que el seu viatge a Nova York no va ser un fet
purament turístic. El culte a l’escriptor va arribar també a part d’Amèrica
Llatina. Quan tornà a Espanya, la tensió política era notòria i asfixiant. Tot
i així, amb esperit socràtic, va optar per no abandonar la terra amb la
qual seria enterrat poc després.
Darrere Lorca, o al davant, o de costat, qui
sap, hi ha Salvador Dalí. La relació entre els dos genis, que van coexistir a
la residència a Madrid, era més que idíl·lica. Tal era la dependència, que és
inversemblant concebre el pintor sense el poeta. El mateix passa a l’inrevés.
Es coneix que Lorca, gràcies a una d’aquestes interjeccions de la providència, va
anar a parar a Figueres en més
d’una ocasió. Primer, el 1925, a causa de les súpliques de Dalí ‒qui rebutjaria a una invitació
com aquesta?‒ per passar la Setmana
Santa junts. Llavors, es va hostatjar a l’onírica casa de la família del
pintor, situada a la Plaça de la Palmera.
Aviat, però, com un gest inevitable de la inèrcia còsmica, es dirigiren a
l’encanteri de Cadaqués. El que fou
un dels pilars de la Generació del 27, descriuria l’indret amb tècnica euclidiana,
com un “paisatge
etern però actual: perfecte”.
L’autor del Romancero Gitano va
abandonar Catalunya, tot i que va continuar mantenint contacte epistolar amb Salvador i Anna Maria. Tornaria al
maig de 1927,
aquest cop per iniciativa pròpia i dirigint-se directament al paratge que el va
captivar: Cadaqués.
L’Alt
Empordà va ocupar
un lloc veritablement especial en la vida de Lorca. No sorprèn, doncs, que la ciutat hagi decidit rendir tribut
a una figura desapareguda en cos, però tan present en ànima com molts altres
defensors del poder de la cultura: aquella que cura; aquella que allibera. El Museu del Joguet de Figueres va
incorporar a l’exposició dues roses, juntament amb les missives que Lorca va enviar a Dalí i a la seva família. Al costat també brilla Don Osito Marquina, el sant graal del
museu. Aquest peluix va pertànyer als germans Dalí. El poeta al·ludeix l’osset a les correspondències. El
director del museu, Josep Maria Joan Rosa, ens confessa que “les roses seguiran
allà fins que es marceixin”. Precisament
el vers de Lorca, que tenia la capacitat d’amenitzar-nos l’existència, es va
marcir massa aviat.
Exterior del
museu. Placa commemorativa. Foto: Agus Izquierdo
El Museu del Joguet de Catalunya,
situat al bell mig del centre històric figuerenc, és un racó indispensable per
a nens, adults i somiadors. Va ser distingit amb el Top Choice 2016 pel
portal asiàtic Lianorg, que el va catalogar com una de les millors
atraccions turístiques del món. S’hi troben més de 4.000 peces
de col·leccionista, tresors que semblaven extints i altres joies que tenen a
veure amb la infantesa, la innocència i el joc. Podeu consultar més informació aquí.
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada