Benvolguts,
Avui tornem
a parlar del Born i del Colauisme. Comentem La trinxera de Franco de Toni Brosa.
L’espai del Born s’havia creat per commemorar amb tota la
seva força la
desfeta del 1714 en mans de l’Exèrcit Espanyol (ajudat d’altres, prioritàriament
els francesos absolutistes), en el seu 300è aniversari. Aquest espai havia ajudat i molt a
dignificar la memòria
històrica dels catalans.
En
Brosa diu molt encertadament que l’espai enllaça amb la
Catalunya que legislava, governava i es relacionava amb el món des
de la seva pròpia identitat.
I
també diu molt encertadament que:
Si
el Colauisme tracta de tornar a sepultar la memòria històrica de la Catalunya
legítima, no només no trobaran aquesta complicitat sinó que acabaran compartint
trinxera amb Felip V i el general Franco.
Tanmateix,
diem nosaltres, seria una ocasió magnífica fer una exposició tal com vol la
Colau, en Pisarello i d’altres, amb el Franco decapitat i l’estàtua de la Victòria
per tal de continuar commemorant la desfeta i ocupació de Catalunya del 1714 en el seu 300è aniversari i a l’ensems la desfeta i
ocupació del 1939 en mans també de l’Exèrcit Espanyol (ajudat en
aquesta cas d’altres, nazis del III Reich, italians feixistes de Mussolini), en
el seu 80è
aniversari.
Al cap i a la fi,
des del 1714 sempre hem estat atacats per l’Exèrcit Espanyol, amb
tancs o amb hòsties, amb armes, amb funcionaris, amb capellans i bisbes, amb el
Vaticà sempre al darrere…
Vegem l’article:
6 agost 2016 2.00 h
La trinxera de Franco
Toni Brosa
Si es vol obrir el
debat del franquisme hi ha llocs més inspiradors que les restes de 1714 del
Born per fer-ho
Catalunya viu un moment prou transcendent des de tots els punts de
vista i prou delicat també per anar gastant energies amb collonades.
El procés sobiranista
exigeix construir el futur, un país millor, eixamplar la majoria social que l'ha de
guanyar i generar totes les
complicitats possibles. Això és el que importa, i més quan al davant hi ha un estat ensenyant
urpes i ullals. Però la polèmica del Born i les estàtues de Franco
mereix, si més no, un apunt. El Born,
les restes històriques i el centre cultural que les contextualitza, evoca
directament el 1714.
Enllaça amb la Catalunya que
legislava, governava i es relacionava amb el món des de la seva pròpia
identitat.
Agradi més o menys, té valor
històric com Empúries o Tarraco, però a més és
un referent nacional, no de l'independentisme, de tot el catalanisme, que ha
fet de l'Onze de Setembre la diada nacional.
Per què,
doncs, les ganes de diluir-lo? Per què Ada Colau
vol “reorientar-lo”? Per què l'ha buidat de contingut, de context i d'activitat? Per què
gent del seu govern no dubtaria a enterrar-lo?
És coincidència que al mateix temps hagi
desautoritzat la desfilada historicofestiva de la Coronela de l'11-S? És
coincidència que ara vulgui donar-li un contingut diferent amb l'exposició del
franquisme? No ho sembla. És evident que s'ha parlat poc del franquisme, de la seva
il·legitimitat, dels crims, de la impunitat dels franquistes, de la llei d'amnistia política o
si ho prefereix de
punt final que
els empara, dels seus hereus i beneficiaris i, és clar, de les víctimes.
Benvingut el debat. Si és el que volen realment, a les files independentistes hi trobaran centenars de milers de complicitats per fer-lo. I a Barcelona mitja dotzena de llocs més
inspiradors que el Born per encetar-lo: el
castell de Montjuïc i els seus fossars, el Camp de la Bota, la vella comissaria
de Via Laietana, la Capitania General, l'antic Govern Militar (ara museu
militar) o, per què no, la Delegació del govern espanyol, abans Govern Civil.
Però si es tracta de tornar a sepultar la
memòria històrica de la Catalunya legítima, no només no trobaran aquesta
complicitat sinó que acabaran compartint trinxera amb Felip V i el general
Franco.
Toni Brosa
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada