divendres, 5 d’agost del 2016

03/08/2016. Economia. M. Moreno. Hisenda xifra el dèficit fiscal català del 2013 en 8.800 milions. L'últim càlcul de la Generalitat el situava per damunt dels 14.600 milions. Segons el còmput del ministeri, cada català, sigui votant de Ciudadanos o de les CUP hi perd 1.168 euros anuals. És l’assumpte de la VISA d’en Sala i Martin o el de la Constant d’examen...

Benvolguts,

Ja hi tornem a ser! És com si fos el Dia de la Marmota! Hisenda ha presentat la seva parida d’enguany, referida al Dèficit fiscal del 2013! De les xifres que presenten en diuen  sistema de comptes públics territorialitzats. Son, més o menys, els dèficits fiscals calculats amb el mètode de càrrega-benefici. L’autor és Ángel de la Fuente, que fa el ridícul tant ell com el Montoro cada cop que els presenten. De fet el mètode, que està denostat per tots els economistes solvents que coneixem, començant per en Xavier Sala i Martin i l’Andreu Mas-Colell només se’l creuen l’ex ministre Borrell i el ministre Montoro. En Sala i Martin discuteix amb en Borrell amb el famós assumpte del Maserati comprat amb la targeta VISA, que està explicat al Bloc. Jo vaig explicar-ho utilitzant el concepte de la Constant d’examen, també en el Bloc.

I hauríem de preguntar als nostres economistes, Junqueras i el seu equip, per què no utilitzen mai aquestes dades? O és que en Xavier Sala i Martin i l’Andreu Mas-Colell s'equivoquen?

Vegem l’apunt i adonem-nos-en nosaltres mateixos:


 3 agost 2016 2.00 h
Hisenda xifra el dèficit fiscal català en 8.800 milions

L'últim càlcul de la Generalitat el situava per damunt dels 14.600 milions
 Segons el còmput del ministeri, cada català hi perd 1.168 euros anuals

Madrid seria la més perjudicada, tot i l'efecte seu

M. Moreno - BARCELONA

El Ministeri d'Hisenda espanyol va publicar ahir els resultats de l'anomenat sistema de comptes públics territorialitzats corresponents al 2013, segons els quals el dèficit fiscal de Catalunya amb el conjunt de l'Estat és de 8.800 milions d'euros, un 4,53% del producte interior brut català.
Aquesta conclusió topa frontalment amb l'últim càlcul efectuat des del Departament d'Economia de la Generalitat, que per al 2012 xifrava el dèficit fiscal català en 14.623 milions d'euros, és a dir, un 7,5% del PIB.

Segons les dades de l'executiu espanyol, el dèficit atribuït a Catalunya prové d'unes aportacions de 9.818 milions a canvi de rebre despesa pública per valor de 1.018 milions. La xifra final –els 8.800 milions esmentats– és superior en uns 1.300 milions a la que Hisenda va estimar per al 2012.
Estadísticament, es pot dir que cada català va aportar a l'Estat 1.303 euros i que només en va rebre 135, és a dir, que el dèficit individual és de 1.168 euros per habitant.

Al marge de la divergència abismal en les xifres, com sempre que es comparen les dues versions del repartiment d'inversions i recaptacions interterritorials, el que convé tenir en compte és que el punt de partida, és a dir, la metodologia utilitzada, és ben diferent: l'Estat recorre al mètode de càrrega-benefici, que imputa com a ingrés el prorrateig d'inversions efectuades a Madrid o en altres territoris però que es consideren un benefici per a totes les comunitats, com ara les despeses en defensa o les inversions en equipaments com ara museus o teatres.

Flux o càrrega
Les institucions catalanes, en canvi, veuen més just utilitzar l'anomenat flux monetari, que atribueix les despeses en funció del territori al qual van a parar, un càlcul que, segons han reiterat els responsables econòmics de la Generalitat, és el més equitatiu, especialment en temps de crisi.
I encara més puntualitzacions: el treball del ministeri aplica el mètode introduït el juliol del 2014 i desenvolupat en el marc d'un projecte d'investigació dependent de la fundació SEPI i elaborat pels acadèmics Ángel de la Fuente, Ramón Barberán i Ezequiel Uriel. En bona part coincideix amb l'anomenat mètode de càrrega-benefici, però, tal com matisen fonts d'Economia, incorpora variants importants, com ara que, a l'hora d'imputar els ingressos, desestima l'existència de comunitats autònomes i ens locals, que queden inclosos en una administració central “ampliada”.
Les premisses d'Hisenda assenyalen que Catalunya només és el segon territori amb més dèficit fiscal, superat de llarg per la Comunitat de Madrid, sobre la qual obvien l'anomenat “efecte seu”. El dèficit madrileny seria de 17.591 milions d'euros, perquè, segons el ministeri, aporta uns ingressos fiscals de 14.767 milions, mentre que suporta una depesa pública negativa de 2.824 milions. Les Balears i el País Valencià consten també entre els territoris que surten perjudicats en el repartiment de recursos, ja que els seus dèficits respectius són de 1.511 milions (5,84% del PIB) i 1.416 milions (1,48% del PIB).

La resta de territoris obtenen saldos positius. Entre les comunitats que van rebre més del que van aportar destaquen Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Extremadura. Una anàlisi a banda han de tenir les comunitats amb concert econòmic, com el País Basc i Navarra. En aquest sentit, només Navarra presenta un petit dèficit de l'1% del seu PIB.

LES XIFRES:

17.591 milions és el dèficit fiscal que el ministeri atribueix a la Comunitat de Madrid.
4,53% del PIB diu Hisenda que és el dèficit fiscal català. Segons el govern és un 7,5%.
 M. Moreno    

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada