Benvolguts,
Roma
no paga als traïdors, tal com Viriat i d’altres han comprès al llarg
dels anys, massa tard però ho han comprès!
Pel
que fa a un dels fronts de Madrid, tal com diu l’Oriol Jordan Homs haurà
d’esforçar-se per absorbir la nova filosofia dels demòcrates, i treure’s de
sobre les pràctiques convergents...
Pel
que fa a l’altre front de Madrid, l’Estat segueix l’embat
contra Catalunya. Avui han
aparegut quatre secretaris judicials espanyols (els
quatre genets de l’Apocalipsi?) a donar personalment els avisos del TC als
consellers i al president de la Generalitat.
Vegem l'article:
2.8.2016
Advertits
A Carles
Puigdemont no se'l veia massa amoïnat després d'haver signat la recepció de
l'advertència del TC. Catalunya avança
Al front de Madrid les coses segueixen sense anar
massa bé a Convergència. L’abstenció de PP,
PSOE i Podemos sumada als vots contraris de Ciutadans a la Mesa
del Congrés, han fet que el PDC es quedi sense grup propi i quedi
relegat al Grup Mixt, tal i com li pertocava pels resultats electorals. Així, Francesc Homs ha quedat més en evidència després de les
maniobres i els injustificables arguments que va donar quan es va composar la
Mesa de la cambra baixa espanyola, i que tants problemes de credibilitat han
portat a la nova PDC de Marta Pascal. Si la legislatura finalment té
recorregut, Homs haurà d’esforçar-se per
absorbir la nova filosofia dels demòcrates, i treure’s de sobre les pràctiques
convergents, que han quedat obsoletes aquests dies.
Però la legislatura espanyola sembla que
va camí de l’abisme, com li va passar a l’anterior. El PSOE de Pedro Sánchez no
vol cedir a les pretensions del bàndol popular i de Ciutadans, i es manté ferm
en el ‘No’ a Rajoy. No sabem si a Espanya aconseguiran desbloquejar la
situació, però val a dir que segurament aquesta vegada estan pesant les
imposicions europees en matèria de retallades. L’Estat espanyol s’ha
quedat sense marge de dèficit per a l'any vinent, i qui governi haurà de tornar
a endegar una política de retallades important. El PSOE no en vol ser còmplice,
i Podemos, que tampoc té alternatives a això –com tampoc les tenia la Syriza grega-, prefereix la còmode
posició de rentar-se les mans i veure-les venir.
Mentrestant, l’Estat segueix, com els
explicava ahir en Guifre, l’embat contra Catalunya. Avui han aparegut quatre
secretaris judicials a donar personalment els avisos del TC als consellers i al
president de la Generalitat. Els membres del govern ho han anat
tuitejant durant el dia. El més probable, però, és que el govern desoeixi la crida a l’ordre del Tribunal
Constitucional a partir del setembre, quan s’haurà d’aprovar la Hisenda
Catalana, una de les tres lleis de
desconnexió bàsiques. L’Estat català va carregant bateries i el
moment s’apropa. El TC buscarà evitar resoldre res abans de l’11S,
però no és conscient que el poble català està preparat per sortir al carrer quan
calgui i en el termini d’un any.
Després
de les concrecions al full de ruta que marqui la Qüestió de Confiança, poden passar coses molt i molt grosses.
Oriol Jordan
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada