Benvolguts,
L’Espanya construïda a partir del '18 de julio' encara continua just 80 anys després.
Les
pràctiques del ministeri de l’Interior, la corrupció sistèmica i les
dificultats actuals de formar govern, proves dels efectes de l’‘alzamiento’.
La
separació de poders, qüestionada de manera permanent, les pràctiques
subterrànies per enfonsar rivals polítics cuinades al ministeri de l’Interior ...
L’Espanya nascuda aquell 18 de juliol encara arriba als nostres dies...
Tasts:
·
La insuficient independència judicial, un pes que encara arrossega
l'Estat
·
Les clavegueres de
l'Estat actuals comparteixen objectiu amb les pràctiques franquistes
·
El primer corrupte,
Francisco Franco
·
Les dificultats de
formar nou govern espanyol amaga les ferides no cicatritzades del passat
·
El Tribunal
Constitucional està sota sospita després del serial de la sentència de
l’Estatut de 2010, mentre que la Fiscalia general de l’Estat també ha estat
immers en diverses decisions controvertides recentment, com la de defensar la
infanta Cristina.
·
1960. “La manca de
llibertat és absoluta. I només és atenuada per l'estat de corrupció en què
vivim. El general Franco, ha escollit com a instrument de govern la corrupció
[...]. Ha afavorit la corrupció . Sap que un país podrit és fàcil de dominar,
que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un
home presoner”.
Vegem l’article del
Guifré Jordan al directe.cat:
18 DE JULIOL DE 2016
05:00 H
Les pràctiques del ministeri de l’Interior, la
corrupció sistèmica i les dificultats actuals de formar govern, proves dels
efectes de l’‘alzamiento’
Guifré Jordan @enGuifre - Avui fa 80 anys que
columnes de militars sortien de casernes d’arreu de l’Estat espanyol per
rebel·lar-se contra el govern republicà legítim del moment. I poc s’imaginaven
els generals Mola, Franco i Sanjurjo quan planejaven un cop d’Estat militar pel
juliol de 1936 que el seu gest encara tindria un impacte directe en la societat
espanyola de vuit dècades després. La separació de poders, qüestionada de
manera permanent, les pràctiques subterrànies per enfonsar rivals polítics
cuinades al ministeri de l’Interior o les dificultats perquè les formacions
polítiques espanyoles arribin a un acord de govern donen pistes de fins a quin
punt l’Espanya nascuda aquell 18 de juliol encara arriba als nostres dies.
Catalunya Ràdio emet avui una innovadora recreació
de la insurrecció al Principat
El gruix de la revolta militar es va perpetrar avui fa 80 anys, però ja va començar al llavors protectorat espanyol al Marroc el dia abans i a Catalunya no es va patir fins el dia 19. En aquest sentit, El Matí de Catalunya Ràdio emet avui a les 12 del migdia una innovadora recreació del que podria haver estat l’informatiu de l’emissora aquell 19 de juliol si hagués nascut i disposés de les tecnologies d’avui en dia. Ho farà en el marc de la secció ‘Corresponsals d’Història’, que s’estrena avui.
La insuficient independència judicial, un pes que encara arrossega l'Estat
La insurrecció militar va tenir resultats diversos depenent de la zona, així que va desencadenar una Guerra Civil que, una vegada acabada el 1939, va originar un règim feixista que, per exemple, no hi entenia d’independència judicial. Tot i que la realitat actual és ara molt diferent, sí que els estaments més importants de la justícia estan qüestionats de manera permanent. El Tribunal Constitucional està sota sospita després del serial de la sentència de l’Estatut de 2010, mentre que la Fiscalia general de l’Estat també ha estat immers en diverses decisions controvertides recentment, com la de defensar la infanta Cristina.
Les clavegueres de l'Estat actuals comparteixen objectiu amb les pràctiques franquistes
En la mateixa línia, les pràctiques subterrànies del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, d’intentar enfonsar l’independentisme buscant la complicitat del cap de l’Oficina Antifrau catalana ha devaluat encara més la democràcia espanyola. Les clavegueres de l’Estat no arriben ni molt menys tan lluny com les polítiques franquistes d’eliminació de rivals polítics , que no necessitaven obrar d’amagat, però comparteixen un objectiu: intentar que la seva ideologia es continuï imposant intentant enfonsar de manera bruta el contrincant. De fet, segons l’últim CIS, els espanyols suspenen la democràcia de l’Estat amb un 4,8 i el poder judicial amb un 3,9.
El primer corrupte, Francisco Franco
La corrupció sistèmica que viu l’Estat espanyol, un dels temes que més preocupen la ciutadania, també està a les portades dels diaris cada dia. Una herència també del règim de Francisco Franco, tal com les cèlebres octavetes llançades al Palau de la Música el 1960 contra la dictadura advertien: “La manca de llibertat és absoluta. I només és atenuada per l'estat de corrupció en què vivim. El general Franco, l'home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció [...]. Ha afavorit la corrupció . Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home presoner”.
Les dificultats de formar nou govern espanyol amaga les ferides no cicatritzades del passat
D’altra banda, les dificultats que tenen els partits espanyols a data de 2016 per pactar un govern -ningú descarta encara unes terceres eleccions- en la primera vegada en 35 anys que no hi ha dos partits hegemònics també amaga que l’esquerda provocada per aquell 18 de juliol no s’ha cicatritzat del tot. Si bé a Alemanya i a altres països on no hi ha un sistema presidencialista no hi ha tantes dificultats per construir un govern de coalició entre partits de diverses ideologies, a l’Estat les converses estan encallades. L’esquerra convencional, el PSOE, que va tenir un paper clau a la República, no vol sentir ni a parlar de pactar amb el partit hereu del franquisme. Al seu torn, les noves formacions Podemos i Ciudadanos demostren que no són més madurs que els seus miralls tradicionals, i també s’han vetat l’un a l’altre.
El gruix de la revolta militar es va perpetrar avui fa 80 anys, però ja va començar al llavors protectorat espanyol al Marroc el dia abans i a Catalunya no es va patir fins el dia 19. En aquest sentit, El Matí de Catalunya Ràdio emet avui a les 12 del migdia una innovadora recreació del que podria haver estat l’informatiu de l’emissora aquell 19 de juliol si hagués nascut i disposés de les tecnologies d’avui en dia. Ho farà en el marc de la secció ‘Corresponsals d’Història’, que s’estrena avui.
La insuficient independència judicial, un pes que encara arrossega l'Estat
La insurrecció militar va tenir resultats diversos depenent de la zona, així que va desencadenar una Guerra Civil que, una vegada acabada el 1939, va originar un règim feixista que, per exemple, no hi entenia d’independència judicial. Tot i que la realitat actual és ara molt diferent, sí que els estaments més importants de la justícia estan qüestionats de manera permanent. El Tribunal Constitucional està sota sospita després del serial de la sentència de l’Estatut de 2010, mentre que la Fiscalia general de l’Estat també ha estat immers en diverses decisions controvertides recentment, com la de defensar la infanta Cristina.
Les clavegueres de l'Estat actuals comparteixen objectiu amb les pràctiques franquistes
En la mateixa línia, les pràctiques subterrànies del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, d’intentar enfonsar l’independentisme buscant la complicitat del cap de l’Oficina Antifrau catalana ha devaluat encara més la democràcia espanyola. Les clavegueres de l’Estat no arriben ni molt menys tan lluny com les polítiques franquistes d’eliminació de rivals polítics , que no necessitaven obrar d’amagat, però comparteixen un objectiu: intentar que la seva ideologia es continuï imposant intentant enfonsar de manera bruta el contrincant. De fet, segons l’últim CIS, els espanyols suspenen la democràcia de l’Estat amb un 4,8 i el poder judicial amb un 3,9.
El primer corrupte, Francisco Franco
La corrupció sistèmica que viu l’Estat espanyol, un dels temes que més preocupen la ciutadania, també està a les portades dels diaris cada dia. Una herència també del règim de Francisco Franco, tal com les cèlebres octavetes llançades al Palau de la Música el 1960 contra la dictadura advertien: “La manca de llibertat és absoluta. I només és atenuada per l'estat de corrupció en què vivim. El general Franco, l'home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció [...]. Ha afavorit la corrupció . Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home presoner”.
Les dificultats de formar nou govern espanyol amaga les ferides no cicatritzades del passat
D’altra banda, les dificultats que tenen els partits espanyols a data de 2016 per pactar un govern -ningú descarta encara unes terceres eleccions- en la primera vegada en 35 anys que no hi ha dos partits hegemònics també amaga que l’esquerda provocada per aquell 18 de juliol no s’ha cicatritzat del tot. Si bé a Alemanya i a altres països on no hi ha un sistema presidencialista no hi ha tantes dificultats per construir un govern de coalició entre partits de diverses ideologies, a l’Estat les converses estan encallades. L’esquerra convencional, el PSOE, que va tenir un paper clau a la República, no vol sentir ni a parlar de pactar amb el partit hereu del franquisme. Al seu torn, les noves formacions Podemos i Ciudadanos demostren que no són més madurs que els seus miralls tradicionals, i també s’han vetat l’un a l’altre.
Guifré Jordan
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada