dijous, 7 de juliol del 2016

07/07/2016. Imbècils que deia en Joan Sales. Francesc Puigpelat. Un doctorand del segle XXVIII. “Com és possible que, uns i altres, no n’encertessin ni una? Com van poder equivocar-se tant?” Pablo Iglesias és un demagog, però en una cosa té més raó que un sant: l’èxit de Podemos seria la millor garantia de la unitat d’Espanya. «Ara bé: de què servirà aquest regal que ens fan Espanya i Rajoy? Ens donarà l’empenta definitiva cap a la llibertat? La veritat és que ho dubto molt».

Benvolguts,

Un bon regal d’en Puigpelat. És càustic, però realista. Si tots tenim la moral tan baixa, qui ens portarà cap a la República?

En Rajoy!

Vegem l’arma de destrucció massiva:


Un doctorand del segle XXVIII

«Ara bé: de què servirà aquest regal que ens fan Espanya i Rajoy? Ens donarà l’empenta definitiva cap a la llibertat? La veritat és que ho dubto molt»

Francesc Puigpelat     | 07/07/2016 a les 00:02h

Si algun cop, cap allà al segle XXVIII, un observador imparcial d’una universitat de l’altra punta de món decideix fer una tesi doctoral sobre el procés independentista a Catalunya, estic segur que pensarà: “Com és possible que, uns i altres, no n’encertessin ni una? Com van poder equivocar-se tant?”

El doctorand que hagués analitzat la situació amb perspectiva hauria vist que, a mitjans del 2016, un govern d’esquerra a Espanya (PSOE-Podemos) que hagués fet una proposta de peix al cove federal hauria debilitat prou el procés com per enterrar-lo. Perquè, fora del que és el nucli dur de l’independentisme, entre les franges més moderades i possibilistes, hi ha gent prou cansada com per intentar creure que l’Espanya amable existeix. Pablo Iglesias és un demagog, però en una cosa té més raó que un sant: l’èxit de Podemos seria la millor garantia de la unitat d’Espanya.

Però Espanya s’ha equivocat i el que s’endevina rere l’horitzó és un govern de coalició entre les dues forces representatives de l’ultranacionalisme espanyol més carca i antipàtic: el PP i Ciudadanos.  El nomenament de Mariano Rajoy com a president, amb la passivitat del PSOE, serà el millor estímul per a l’independentisme, que tornarà a inflamar-se i cohesionar-se gràcies a la caspa de l’”enemic exterior”.

Ara bé: de què servirà aquest regal que ens fan Espanya i Rajoy? Ens donarà l’empenta definitiva cap a la llibertat? La veritat és que ho dubto molt. Crec que el doctorant del segle XXVIII que analitzi el període es quedarà garratibat de la quantitat d’espifiades de la banda catalana del conflicte. Es mirarà amb incredulitat els estèrils debats sobre RUI o DUI o Recontradui y es preguntarà com un partit de demagogs irresponsables anticapitalistes y antipatriarcals com la CUP hauria pogut arribar a obtenir  deu diputats.

El doctorand acabarà així d’estudiar l’any 2016, pensant que tots, nacionalistes espanyols i catalans, som una colla de carallots
 que ens equivoquem sempre i en tot. I així, arribarà a l’any 2017. I allà, ¿què hi trobarà? Jo no ho sé. Puigdemont acaba de manifestar que es declararà la independència de Catalunya. És el que toca, si atenem al famós termini de 18 mesos. Ara: tal com ho veig tot, sóc bastant escèptic.
La Puta i la Ramoneta han tornat a emparar-se dels partits del camp catalanista. Vull dir de tots, no només de CDC
Francesc Puigpelat

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada