divendres, 24 de juny del 2016

23/06/2016. Entrevista. Isabel Díaz Ayuso (PP): "Molts catalans s'aboquen a la independència per la pressió i l'odi escampat per la Generalitat". És com una mena de Transició, perquè la Transició es va basar en concessions, on cadascú perdia una mica per guanyar tots. Corrupció institucional: No ens poden castigar més! Quins altres casos poden sortir? S'estan trencant llaços socials, l'ambient es crispa a les famílies i els amics i es creen odis que van creixent.

Benvolguts,
Aquesta gent del PP fonamenta els seus arguments en tòpics:
·         Molts catalans s'aboquen a la independència per la pressió i l'odi escampat per la Generalitat"
·         És com una mena de Transició, perquè la Transició es va basar en concessions, on cadascú perdia una mica per guanyar tots.
·         "Sobre un hipotètic pas al costat, Rajoy faria allò que fos millor per al partit i per al país"
·         Tinc família a Catalunya i sé que les coses són així.
·         Ens uneixen sentiments històrics, només hem de ser-ne conscients!
·         Voleu més diners? Ja n'hi ha.
·         Més autonomia de la que teniu?
·         No crec que els catalans en la seva vida diària es vegin assetjats pel Govern d'Espanya.
·         El seu partit pot entendre que la gent vulgui ser consultada en democràcia? Sí, ho entenc, però no pot ser a través d'un referèndum.
·         Descarten de totes totes un referèndum a l'escocesa? Per part del PP, és del tot inacceptable.

Tot massa “dejà vu”!

Vegem l’entrevista de la Gemma Aguilera:


Entrevista

Isabel Díaz Ayuso (PP): "Molts catalans s'aboquen a la independència per la pressió i l'odi escampat per la Generalitat"

Proposa consultar els espanyols sobre Catalunya a través "d'enquestes digitals", i admet que "la independència, en un escenari hipotètic es podria plantejar si parléssim d'un 75%", afirma com a membre de l'equip de campanya de Rajoy

Isabel Díaz Ayuso, membre de l'equip de campanya de Rajoy.   |  GEMMA AGUILERA 

Gemma Aguilera.  Enviada especial a Madrid 23 de Juny 2016 a les 22.00 h

Isabel Díaz Ayuso (Madrid, 1978) és membre de l'equip de campanya de Mariano Rajoy, diputada de l'Assemblea de Madrid i portaveu adjunta del partit a la cambra, a més de candidata al Congrés espanyol el 26-J. Rep el Món a la seu central del PP al carrer Génova, 13, que va ser registrada per la Guàrdia Civil el febrer de 2016 per un possible cas de finançament irregular del PP madrileny. Díaz Ayuso forma part de la gestora que dirigeix el PP autonòmic fins a la celebració d'un congrés que esculli nova direcció.
En les negociacions del 20-D, el PP va quedar-ne totalment apartat, i ara, em campanya, el PSOE assegura que no donarà suport ni actiu ni passiu al vostre partit, i C's posa com a condició que ni hi sigui Rajoy. De fet, que el PP governi o no dependrà, segons les enquestes, del PSOE.
Com afronten vostès l'endemà del 26-J?
És una utopia pensar que podrem governar sols, però si no és possible, ens agradaria pactar amb el PSOE, i també incorporar directament Ciudadanos, i entre tos tres intentar tirar endavant un govern que doni una estabilitat, encara que no sé per quant de temps. PSOE, C's i PP som adversaris polítics, i per tant, ens peguem, però en moltes coses fonamentals estem d'acord. És com una mena de Transició, perquè la Transició es va basar en concessions, on cadascú perdia una mica per guanyar tots. Nosaltres no podríem aplicar el programa com voldríem, però també els passaria a ells.
Estem convençuts que entre els tres podríem fer moltes propostes, i sobretot, blindar-nos i fer front comú.
Contra Unidos Podemos?
L'opció que representa Podemos, IU i les amalgames que van amb ells tenen una opció política molt revengista i revolucionària, ho volen tirar tot a terra i fer-ho tot de bell nou. Això és nefast per a Espanya, no només perquè frenaria el creixement i l'estabilitat que ja estem començant a tenir. Allà on governen ja ho hem vist. 
El PP vol un front comú constitucionalista, però PSOE i C's, com a mínim en campanya, neguen aquest front.
Bé, és lògic que en campanya sigui un tots contra un, perquè nosaltres governem, i és una lluita pel poder. Però sincerament, crec que no condueix a res, perquè històricament el PP i el PSOE ens hem entès en moltes coses, i el fet que ara hi hagi aquests odis tan potents, no beneficia ningú.

Hi inclou també el PP?
Sí, crec que tots tenim la culpa, quan hi ha una crispació a quatre bandes, és culpa de tots, però hem de ser conscients que ens hi juguem molt i hem d'arribar a acords.

Si PP i C's sumessin majoria absoluta, se sentirien més còmodes sense haver de comptar amb el PSOE, encara que ara parlin d'aquest cordó sanitari contra Podemos?
En algunes comunitats autònomes com Madrid ja governem només amb C's. És evident que amb C's tenim més punts en comú al programa que amb el PSOE, però som conscients que les enquestes no preveuen aquesta possibilitat.

El PSOE té la clau per determinar si el PP governa o no. Per quina raó sumarien C's a la gran coalició?
Si hem de governar amb el PSOE, necessitem comptar amb Ciudadanos, perquè les seves propostes s'assemblen més a les nostres.

Seria una crossa per al PP, per tenir més força dins d'un hipotètic govern de coalició?
Ciudadanos, encara que proposa apujar impostos, ho fa en menor mesura que el PSOE, i per altra banda, en matèria d'educació, C's vol que hi hagi tota mena d'educació pública i privada perquè els pares puguin escollir, el mateix amb la sanitat pública i privada, o altres qüestions que hem treballat junts en parlaments regionals. És a dir, que amb C's al govern, defraudes menys el teu votant, perquè si fas un pacte només amb el PSOE, el nostre programa es desdibuixa.

Ciudadanos insisteix en la qüestió de la corrupció del PP com un aspecte insalvable per als pactes. El no a Rajoy, que no al PP, sembla definitiu.
Em sorprèn que el tema de la corrupció li pesi tant ara a Albert Rivera i no li pesés el desembre passat. És el mateix partit i el mateix candidat. I de sobte, apareix l'SMS de Bárcenas. Potser C's obté tan pocs vots que potser no té legitimitat per entrar en les negociacions. Pequen de supèrbia i de falta de programa, sembla que estan només en una lluita de poder i d'atacs personals. C's ja no és la regeneració del PP, com al principi volia presentar-se.

Diria que C's va néixer amb unes perspectives molt més elevades de les que s'han concretat?
Ciudadanos és un partit que està bé, hi ha d'haver pluralitat de partits, i crec sincerament en la necessitat de l'alternança en els governs, però és un partit que ha crescut molt ràpid, abocat a fer una política que desconeix, perquè a Catalunya ha començat a enlairar-se, però d'aquí a jugar en política nacional... Fer política nacional és molt difícil, i C's no està preparat.

Mariano Rajoy serà sí o sí l'únic nom que el PP posarà sobre la taula en una negociació per formar executiu?
A priori volem que sigui ell el candidat, i estem apostant només per ell, és la persona amb la quan anem a les eleccions. Som conscients que en un temps, que no sabem quin, hi ha d'haver una renovació al partit i hi haurà noves cares, però en aquest futur immediat és la millor persona per encapçalar-ho. Entre altres raons perquè tots els presidents de la democràcia han tingut l'oportunitat d'aplicar el seu projecte com a mínim en dues legislatures. La pitjor part de la crisi econòmica l'ha dirigit ell, i crec que força bé, això sí, amb molts errors des del punt de vista del partit.

Pot concretar?
Durant la primera part de la legislatura, el partit es va abandonar, no s'anava als mitjans de comunicació, no es donaven explicacions per les coses...

El president-plasma.
[Riu]. La política de comunicació va ser un desastre, i és veritat que hi va haver un buit. Però com a Govern, penso que es va fer força bé, sobretot des del punt de vista econòmic. Sense aquesta gestió, ara es veurien afectats la sanitat, els serveis socials, el transport, etc, de manera que crec que Mariano Rajoy ha de ser el candidat, ja no per justícia, sinó perquè ha de poder capitanejar altres reformes.

Si el nom de Rajoy impedís formar un executiu, tal i com va passar a Catalunya, no és concebible un pas al costat?
Si arribats a l'extrem curiosíssim i diria que impossible, on només es veiés la possibilitat que Rajoy no hi ha de ser, jo no sé què faria ell, però estic segura que faria allò que fos millor per al partit i per al país, com sempre ha fet. Seria, en tot cas, una situació in-extremis i injustificada, perquè haurem guanyat les eleccions dues vegades.

Sobre aquest extrem se n'ha parlat, al PP?
Aquesta decisió la sap ell, la seva dona i el seu cap de gabinet, ningú més. És una persona molt reservada en les seves decisions personals, i ho seria en la que seria la decisió més personal de la seva vida política. Segueixo o no segueixo? La resposta la tindrà ell, i jo sé que és una persona responsable.

Les enquestes no assenyalen que el PP sigui més castigat pels casos de corrupció. Donen per complert el càstig, amb la pèrdua de 4 milions de vots?
No ens poden castigar més! Quins altres casos poden sortir? Si ho analitzem, en part és més del mateix tota l'estona, sempre que surten notícies és sobre el mateix, que s'ha descobert una cosa nova sobre Bárcenas i la Púnica. El que passa és que són capítols nous que es van coneixent, i arriba un moment que ja no podem perdre més vots. Però em sembla bé que es perdin aquests vots, perquè si amb aquests casos de corrupció al PP que ens han escandalitzat no passa res, mai no ens renovaríem. Aquesta sensació la tinc a Andalusia, que facin el que facin, sempre governarà el PSOE. Cal posar moltes mesures taxatives per frenar la corrupció, i sóc de les que penso que l'electorat t'ho ha de fer passar malament quan comets errors. Hem tingut gent que s'ha corromput i s'ha aprofitat de l'estructura del partit, se'ns ha castigat, però hem entès el missatge i hem pagat el preu que tocava.

Han pensat en un escenari de terceres eleccions?
Sí, perquè s'han repetit les eleccions perquè Podemos no ha volgut pactar amb el PSOE. Si diumenge el PSOE és segona força, tornarà a passar exactament el mateix, Podemos bloquejarà novament Pedro Sánchez, i el PSOE no acceptarà una coalició amb el PP. Per tant, si Sánchez vol sobreviure, només té l'opció d'abstenir-se i deixar que PP i C's intentin tirar endavant el país, perquè el seu partit no acceptaria un pacte amb Podemos, ja ho hem vist.

Vostès s'encomanen als barons del PSOE per evitar un pacte d'esquerres...
Bé, pensem que fins i tot a Pedro Sánchez li pot anar bé estar a l'oposició i consolidar-se com la gran oposició d'esquerres i arribes a les noves eleccions amb més força. El més intel·ligent per al PSOE seria deixar governar en minoria el PP i C's, i penso que aquesta és l'opció que triarà el partit, amb Pedro Sánchez o sense.
"Sobre un hipotètic pas al costat, Rajoy faria allò que fos millor per al partit i per al país"

Díaz Ayuso admet la possibilitat d'una retirada de Rajoy.

Parlem de Catalunya. Quina oferta pot fer el PP als catalans perquè vulguin seguir a Espanya, més enllà de dir que cal complir la Constitució?
És difícil entendre's quan hi ha dos fulls de ruta, perquè la Generalitat vol la independència i el Govern d'Espanya vol tot el contrari.
El Govern d'Espanya no vol suïcidar-se ni vol que el país se suïcidi. No sé quins ponts podem bastir, no tant amb el Govern de la Generalitat com amb la gent.

S'estan trencant llaços socials, l'ambient es crispa a les famílies i els amics i es creen odis que van creixent. 

Pocs catalans convencerà vostè amb mentides com aquesta.
Tinc família a Catalunya i sé que les coses són així.
En tot cas, pot fer el PP alguna proposta que no es basi a fomentar, justament, la divisió entre els catalans? Jo crec en la Constitució i en l'Estat de les autonomies, però francament, no sé quins ponts de relació hem de buscar perquè la gent no segueixi odiant-se. Els polítics abans o després marxem, però l'odi es queda. 

Em temo que vostè i els independentistes catalans viuen en mons massa diferents.
No hi estic d'acord, ens uneixen sentiments històrics, només hem de ser-ne conscients! Voleu més diners? Ja n'hi ha. Més autonomia de la que teniu? No crec que els catalans en la seva vida diària es vegin assetjats pel Govern d'Espanya. Poden preguntar directament als catalans què volen. Amb el 50% no es pot anar a la independència. La independència, en un escenari hipotètic es podria plantejar si parléssim d'un 75%, però quan parlem de la meitat de la gent, i d'aquella manera... I potser ni això, perquè estem parlant sobre la representació parlamentària a Catalunya.

Insisteixo, i si li ho pregunten als catalans? Descarten de totes totes un referèndum a l'escocesa?
Per part del PP, és del tot inacceptable.
L'única manera, al meu entendre, seria consultant a tots els espanyols, perquè parlem del nostre país. Un referèndum només per als catalans és un engany que generaria frustració, mai no fomentarem això. Hem de buscar la manera que la gent se senti escoltada, perquè tinc la sensació que va més per aquí que no pas perquè vulguin la independència. Penso que és una lluita d'egos, on una part que no es mou, que som nosaltres, perquè és il·legal, i per altra banda, molta gent que vol ser consultada, i que després probablement diria que no.

El seu partit pot entendre que la gent vulgui ser consultada en democràcia?
Sí, ho entenc, però no pot ser a través d'un referèndum.
Si es modifiqués la Constitució d'una manera que ho permetés, i que fos per a tots els espanyols, no ho sé, però penso que un camí seria que el Govern fes canals per consultar la gent.

Pot concretar?
El problema no és consultar, sinó el mal que genera aquest moviment, perquè generes unes expectatives sobre una gran mentida.
Si la gent et diu que vol ser consultada, busquem una fórmula, entesos, però que no sigui il·legal. Per exemple, penso en enquestes digitals que puguin arribar a tot el país. O també un fòrum on tots els espanyols poguessin participar.

I què en faria, dels resultats?
Segur que sortiria un suport rotund al nostre país i la unitat.
Sigui com sigui, la Generalitat està duent al seu terreny els mitjans de comunicació públics i privats, que es passen el dia empenyent la gent cap a la independència i escampant l'odi entre els catalans. Això és terrible, perquè t'emportes les coses per la força.

Molts catalans acaben abocats a la independència pel clima de pressió i odi escampat per la Generalitat i els mitjans afins, que forcen la gent a adherir-se a la causa per nassos.
Gemma Aguilera

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada