18/06/2016. Germà Capdevila. El procés ho trinxa tot. Potser ningú no esperava que el procés també fes trontollar la CUP. No tan sols les CUP o sigui “la rauxa” l’estan cagant, sinó que aquest migdia he sentit com els “homes de seny” d’ ERC i de CDC es treien els ulls els uns als altres en els mítings d’aquest matí! Tal com deia Estanislau Figueres: “n’estic fins als collons de tots nosaltres!”

Benvolguts,

Ara parlarem de la situació de les CUP i publicarem l’apunt d’en Germà Capdevila de títol El procés ho trinxa tot. En l’apunt La CUP bull d’en Bernat Vilaró ja hem explicat aquest matí tot el que consideràvem que calia a dia d’avui, i que en Capdevila arrodoneix. Això pel que fa a les CUP. 

Tanmateix, i tal com deia l’Aznar, els catalans som tan pocapenes que estem en risc de rebentar el procés nosaltres solets. No tan sols les CUP o sigui “la rauxa” l’estan cagant, sinó que aquest migdia he sentit com els “homes de seny” d’ ERC i de CDC es treien els ulls en els mítings d’aquest matí! Quina pena! Tal com deia l’efímer català president de la Primera República Espanyola Estanislau Figueres:

“n’estic fins als collons de tots nosaltres!”

Vegem l’article d’en Capdevila i mirem de no clavar-nos tantes ganivetades els uns als altres. Tal com diu en Capdevila, la crisi de les CUP serà dolorosa, com la de tots els partits esmentats, però haurà valgut la pena si ara que arriben els mesos decisius del procés que ens ha de dur a la República podem comptar amb uns partits preparats per fer la feina que toca.

I ara és hora de dir-nos els uns als altres:

Que no us n’adoneu, que estem condemnats a entendre’ns, que ho farem i que guanyarem?

Vegem l’apunt:

18 juny 2016 2.00 h

El procés ho trinxa tot

Germà Capdevila

Potser ningú no esperava que el procés també fes trontollar la CUP

No és cap novetat. Des que aquest país va descobrir –a partir de la consulta d'Arenys de Munt– que podia fer i ser el que vulgui, el sistema polític català sorgit de la Transició ha saltat pels aires. La coalició hegemònica, CiU, ja és un record. Un dels partits és al caire de la dissolució, i l'altre és immers en un procés de refundació total. El PSC, que abans controlava múltiples instàncies de poder, sobreviu minvat en alguns municipis, tot fent aliances sense mirar amb qui. El PP ha esdevingut una força marginal. Ciudadanos ha reunit l'unionisme més recalcitrant. ICV s'ha fos dins un moviment ciutadà encapçalat per Podemos que l'ha fagocitat. ERC va viure escissions i crisis caïnites durant els primers anys del procés, i viu amb relativa calma sota el lideratge de Junqueras i Rovira. El que potser ningú no havia previst és que fins i tot els fonaments d'un moviment independentista de base com la CUP tremolessin com a conseqüència del procés sobiranista. Tothom ho sap, que una cosa és perseguir un somni impossible i una de molt diferent és tenir el somni a tocar. No en tinc cap dubte: la CUP serà una força més cohesionada i més àgil després d'aquesta crisi greu. Serà dolorosa, com la de tots els partits esmentats, però haurà valgut la pena si ara que arriben els mesos decisius del procés que ens ha de dur a la República podem comptar amb uns partits preparats per fer la feina que toca.

Germà Capdevila

Joan A. Forès

Reflexions