divendres, 3 de juny del 2016

03/06/2016. El PuntAvui. Editorial. El reconeixement del Bundestag de la massacre que els turcs varen fer l’any 1915 als armenis. Un gest de dignitat de l'Alemanya actual. Hitler als anys 30 reflexionant en veu alta sobre si l’opinió mundial acceptaria el genocidi de jueus: Voleu dir que algú al mon se’n recorda del genocidi que va practicar l’Imperi Otomà contra uns indefensos armenis ara fa 15 anys?

Benvolguts,
Ahir, varem publicar un article de l’Emili Bella sobre el reconeixement del Bundestag de la massacre que els turcs varen fer l’any 1915 als armenis establerts a l’Anatòlia. I vàrem fer les oportunes disquisicions sobre la semblança del genocidi que l’Imperi Otomà va fer contra el poble armeni i el genocidi que l’imperialista Regne de Castella, transmutat posteriorment en Regne d’Espanya, està fent sobre Catalunya des de fa més de 500 anys.


Avui continuem amb l’Editorial del PuntAvui sobre aquest fet. Les disquisicions ja estan fetes. Tanmateix ahir per televisió en un debat vaig sentir una opinió cruel però molt factible, que cal esmentar, i que és la següent:
Diuen que quan el Hitler als anys 30 va voler iniciar el procés d’extermini dels jueus dels seus territoris (Alemanya, Àustria, Polònia, Txèquia, etc) va consultar-ho amb un polític alemany influent i en un moment de la conversa el Hitler va reflexionar en veu alta sobre si l’opinió mundial acceptaria aquest genocidi. L’interlocutor va respondre que no hi hauria problema, i la frase definitiva fou:

Voleu dir que ningú al mon se’n recorda del genocidi que va practicar l’Imperi Otomà contra uns indefensos armenis ara fa 15 anys?

És per a pensar-hi, i molt…

Vegem l’editorial:


3 juny 2016 2.00 h
Un gest de dignitat d'Alemanya
L'any 1915, un Imperi Otomà en descomposició va planificar i orquestrar la mort d'almenys un milió d'armenis pel sol fet de ser-ho. L'excusa de l'Imperi va ser que havia estat atacat abans per un exèrcit mixt rus-armeni en el qual, òbviament, no hi combatia cap dels civils que van ser víctimes del genocidi. Turquia, l'hereva de l'Imperi Otomà, sempre ha dit que aquells fets no van ser un genocidi, sinó un exili forçat per la guerra que en aquell moment sacsejava bona part del món.
Turquia no només nega que el que va passar amb els armenis fos un genocidi. A més, sempre que algun govern o parlament reconeix i condemna els fets, el govern turc reacciona amb duresa i amenaça amb represàlies. Tot i que els historiadors independents estan d'acord que aquell episodi va ser, efectivament, un genocidi, només una vintena de països ho han condemnat. Aquí hi juga, i molt, la geopolítica. Turquia és membre de l'OTAN i un soci en una zona molt conflictiva del món.
L'últim país a irritar Turquia ha estat Alemanya. El Bundestag, amb un sol vot en contra i una abstenció, va aprovar ahir una resolució en què reconeix i lamenta el genocidi. La declaració té un gran valor, no només perquè fa un segle Alemanya era aliada de l'Imperi Otomà, sinó perquè pot complicar extraordinàriament la vida a aquest país centreeuropeu, el lloc on molts sirians retinguts a Turquia voldrien anar. L'acció del Bundestag, a més, és una lliçó moral per als països que, com Espanya, miren cap a una altra banda en aquest afer. I no és sobrer recordar ara que el Parlament de Catalunya ja va condemnar per unanimitat aquest genocidi el febrer del 2010.
El PuntAvui. Editorial

Joan A. Forès
Reflexions

COMENTARIS  
0#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS
La dignitat és una cosa escassa. En alguns països inexistent.
Alemanya ha fet el que tenia de fer, a desgrat que els turcs que hi treballen son nombrosos.
Alemanya ha recuperat la dignitat.
Turquia amb el seu president al davant és un d'aquests paisos on la dignitat és inexistent. No sols va massacrar als armenis sinó que no para bombardejar als Kurds.
A Turquia la democràcia és molt fràgil, s'assembla molt a l'espanyola. La única diferència és que no te tants deutes.

Divendres, 3 juny 2016 10.21

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada