28/05/2016. Referèndums. Andreu Barnils. No cal seduir Xavier Domènech. Ell votaria ‘No’ en un referèndum d’autodeterminació. Mentre hi hagi el Si/No com a tercera opció, ho tindrem més fotut. Amb un referèndum binari, els independentistes guanyem si alguns Si/No es passa al Sí, però també si el Si/No es queda a casa. També doncs, i per aquesta raó pràctica, jo cada vegada estic més convençut que la via és un Referèndum Unilateral d’Independència (RUI).

Benvolguts,

En Xavier Domènech d’En Comú Podem va estar entrevistat ahir a la Vanguardia. L’opinió que ha quedat més clara és que Xavier Domènech votaria ‘No’ en un referèndum d’autodeterminació.

Aquí presentem el comentari del directe.cat a l’entrevista i al mateix temps comentem i presentem No cal seduir Xavier Domènech, que és l’opinió de l’Andreu Barnils sobre aquest tema. En aquest article d’opinió, molt intel·ligent, en Barnils recorda que abans del 9-N els independentistes demanàvem que la gent votés, independentment de si votaven si o no a la independència. I ho dèiem perquè era important que hi hagués més del 55% de vots a les urnes, per donar més validesa al referèndum. Però varen esdevenir-se dues coses, l’una és que els pocapenes dels polítics catalans, per a afavorir ves a saber qui o per a desafavorir ves a saber a qui altre, varen plantejar un referèndum on es podia respondre si, no i si-no, que de fet no era un referèndum (que ha de ser binari) sinó que era una merda lligada amb un cordill. L’altra cosa fou que no es va arribar ni molt menys al 55%.

En l’apunt de sota es veu que la participació no fou del 55% sinó del 43%...

16/01/15. Oriol Andrés. El 9N sobre el Cens: participació del 43% i SI-SI en el 35%. L'anticatalanisme habitual afirma sense rubor que 2/3 de catalans no van anar a votar, donant a entendre a més que aquests 2/3 votarien evidentment pel "No"...

I en un paràgraf queda definit:

I les dades ens diuen que el 43% dels catalans del cens van anar a votar el 9N (perdó, a "participar"), i que molt majoritàriament van votar pel SI-SI, de manera que fins a un 35% del cens va votar SI-SI. I això vol dir, ras i curt, que tenim guanyat un referèndum real fins a una participació del 70%, sense afegir ni un vot més al SI-SI. I a partir d'aquest percentatge, només necessitem 145.000 vots més amb una participació del 75%, 275.000 més per al 80%  i 410.000 més per al 85%...

Vegem ara els dos articles, el comentari de l’entrevista de LV a Xavier Domènech i l’opinió mesurada i genial de l’Andreu Barnils:

28 de maig de 2016 11:25 h

Directe.cat

1. Xavier Domènech votaria ‘No’ en un referèndum d’autodeterminació

El candidat d’En Comú Podem mostra les seves cartes

En una entrevista que ha publicat avui La Vanguardia, el cap de llista de la formació lila catalana, Xavier Domènech, ha revelat què és el que votaria en una suposada votació referendària oficial. 

© Pablo Iglesias

Xavier Domènech ha argumentat així el seu ‘NO’ a la independència de Catalunya si es convoqués un referèndum oficial, una idea que dista molt de la realitat si tenim en compte que tres dels quatre partits majoritaris de l’Estat són contraris a tal plebiscit.

“Si se celebra este referéndum y en el contenido del mismo no está reconocida la soberanía de Catalunya, si se dan estas condiciones de las que hablaba [condicions de plurinacionalitat], votaría que no. Pero lo que En Comú Podem quiere es crear el escenario en el que se pueda dirimir el debate territorial”.

Amb aquesta resposta, Xavier Domènech ha esclarit la seva postura en referència a una possible votació oficial. Al llarg de l’entrevista afirma que en el seu partit hi ha des d’independentistes a defensors de l’Statu Quo i que la missió del seu partit, com indica també en aquesta resposta, és propiciar un marc polític en el que es pugui proposar oficialment una pregunta.

L’incerta crença de l’Espanya transformable

Les expectatives de Podemos són una mica majors que en les darreres eleccions. L’aliança (i els escons potencials) amb IU els fa ser optimistes de cara a la galeria a l’hora de considerar que efectivament, hi ha esperança de canvis a Espanya. Domènech considera una fal·làcia que el discurs independentista propugni que Espanya no té remei i no es pot transformar, però no explica com es passa de la creença als fets: “Creo de veras que es un error construir tus sueños y tus esperanzas delante de los sueños y las esperanzas de otros. Eso no te hace más libre, sino más prisionero”.

 Escoltar

Directe.cat.

2. No cal seduir Xavier Domènech

28/05/2016 

Andreu Barnils

Aquí ens hem passat mesos reclamant un no democràtic, pacífic, tolerant, amb qui es pot parlar, i quan apareix, el neguem. Tenim una pedra preciosa davant, i no la volem veure. Ada Colau i Xavier Domènech, per exemple, per mi són un cas clar. Avui en dia (veurem demà) són un no a la independència com una casa de pagès. I també són uns demòcrates i tolerants com un palau. Doncs els neguem, i els convertim per art de màgia en possibles independentistes. Gent a qui potser convencerem en el futur. Com si no ens poguessin agradar tal i com són, i els haguéssim de somniar tal com seran. Jo diria que són un no a la independència democràtic. Quin problema hi ha? L’hem estat esperant molt de temps, i finalment són aquí. Ahir Xavier Domènech ho va dir ahir en una entrevista a La Vanguardia: en un referèndum segurament votaria no. I Ada Colau ja va explicar en un llibre que ella vol una Catalunya dins Espanya. Res d’independència.

Molts creuen que és el moment de seduir-los altre cop. I que només així arribarem a la independència. L’estratègia, em sembla, ha funcionat de meravella. De Josep Ramoneda a Borja de Riquer. D’Artur Mas a Joan Rigol. Són centenars, milers, els casos de conversos a l’independentisme. L’article d’avui és per aplaudir aquesta estratègia, però negar-ne a hores d’ara el monopoli.

Crec que no és l’única manera d’arribar a la independència. N’hi ha d’altres, i complementàries.

Aquest article defensa que també tenim l’arma de l’abstenció. I m’explicaré. Gràcies al 27-S sabem que som un 48% del SI, un 39% de No i un 12% de SI/NO.

Per tant, els independentistes guanyem si alguns Si/No es passa al Sí, però també si el Si/No es queda a casa.

El problema és que mentre fem experiments de referèndums amb l’opció Sí, No, i Si/No, els dubtosos votaran Si/No. És el més semblant a no mullar-se que troben. En canvi, si mai fem un referèndum de veritat, només amb Sí o No, aleshores els comuns, què faran? Es mullaran pel No, pel Sí, o per l’abstenció? Aquí la seducció no és feina nostra. Això és feina del PP i C’S. O els unionistes es queden tots els vots Si/No, o en el proper referèndum que es faci perdran. Nosaltres, en canvi, amb l’abstenció ja fem.

La nostra feina és una altra. I no és feina, és feinada: és aconseguir un referèndum només amb l’opció Sí, i NO. Mentre hi hagi el Si/No com a tercera opció, ho tindrem més fotut. Ni el 9N ni el 27S ho hem aconseguit. No serà fàcil. I qui pot estar més en contra d’aquesta solució, òbviament, són els del SiNo.

Però ara tu surt i digues que vols organitzar un referèndum unilateral per tal que la gent pugui no anar a votar. I que trobes molt natural que la gent no es mulli. Políticament incorrecte no: el següent. Però això és el que crec: que arribarem abans a la independència a través d’un referèndum on només es pugui votar Si i No, que no pas seduint Xavier Domènech en la situació actual. Si arribem a forçar el referèndum a Sí o No, veurem quants comuns voten com el PP (No), quants com CDC (Sí), i quants es queden a casa. Sense mullar-se. Sense decantar-se ni pel sí, ni pel no. Abstenint-se. No perquè passin de tot, sinó perquè cap els convenç.

També doncs, i per aquesta raó pràctica, jo cada vegada estic més convençut que la via és un Referèndum Unilateral d’Independència (RUI).

Andreu Barnils

Joan A. Forès

Reflexions