Benvolguts,
La recuperació de la historia és fonamental per la recuperació de la consciència col·lectiva!
En
aquest apunt del PuntAvui d’ahir l’Aleix Renyé ens recupera un tros de
la nostra història col·lectiva. Nosaltres
no en sabíem res de la primera estelada fins que fa uns pocs dies vàrem trobar,
comentar i publicar un
article sobre aquest tema.
Precisament en el mateix
diari però d’avui hi ha un interessant article de l’arquitecte Francesc Camps de títol Sabadell,
desànim(a) que explica la necessitat de recuperar la consciència col·lectiva,
aplicada a la vila de Sabadell i que porta com a entradeta el següent: “Seria
interessant saber quant ha anat perdent Sabadell de la seva consciència
col·lectiva”. És un article que cal llegir doncs en Francesc Camps fa
pura filosofia quan el comença amb:
Magnífic
fenomen de bucle el que pot
produir-se al voltant de la percepció de la ciutat. Em refereixo a la pròpia. La ciutat real i la
ciutat representada –la que es genera a la nostra memòria– van juntes. El binomi funciona perquè es retroalimenta. La part real que
conforma la imatge –sigui plaça, passeig, edifici, entorn, fita...– dóna a la
memòria un indret mental per on transitar i experimentar aquell confort que sol
proporcionar el lloc d'on venim. La memòria, alhora, assegura els vincles
d'identificació d'aquest lloc físic amb el confort i el conscient de cadascú.
Ja tenim el bucle.
I segueix amb:
Què
passa si se sostreu la part física d'aquest binomi. Si desapareix o s'anorrea
aquesta part, desapareix la imatge i s'afebleix la part intangible que viu en
la memòria. Es debilita la seva podríem dir-ne ànima (?), fins que es regenera,
quan és substituïda. A Sabadell li va desaparèixer bona part del seu lloc central
fa més de 25 anys. Seria interessant saber quant s'ha anat perdent també de la
seva consciència col·lectiva, del seu ser identificable col·lectiu.
Crec que aquestes reflexions són totalment aplicables a l’article
Ruta de la independència que presentem tot seguit, si en comptes d’aplicar-les
a Sabadell usem la consciència col·lectiva del poble català. L’autor parla de
la recuperació de la memòria nacional col·lectiva,
element constitutiu i indispensable de la consciència
col·lectiva!
Vegem l’article:
24 maig 2016 2.00 h
Ruta de la independència
Fundació Es tracta d'un projecte de recuperació de la memòria nacional a Barcelona ideat per la Fundació Reeixida
Recorregut Es visiten indrets desconeguts de l'Eixample i Ciutat Vella que van ser protagonistes entre el 1878 i el 1946
Aleix Renyé - Barcelona
Historiador. Fermí Rubiralta, autor d' estudis sobre els moviments
nacionalistes i independentistes català, basc i gallec, ha col·laborat i avalat
els textos de la ruta.
On era la redacció de la publicació
satiricopolítica Cu-cut que van assaltar
oficials de l'exèrcit espanyol l'any 1905? On es troba exposada la bandera
independentista més antiga que es conserva? Qui eren i d'on van sortir els
primers detinguts en una manifestació de l'11 de Setembre l'any 1901? Qui va col·locar la placa
commemorativa al Fossar de les Moreres? On es van conjurar els implicats en el
complot del Garraf contra el rei Alfons XIII? On es reclutaven els militants
armats que, amb Francesc Macià, van participar en els fets de Prats de Molló?
On era el CADCI, on van morir joves
independentistes el 6 d'octubre del 1934? Qui eren i on s'organitzaven
els membres de la secció militar del Front
Nacional de Catalunya que durant els anys quaranta s'enfrontaven al
franquisme vencedor?
La Fundació
Reeixida, amb un “projecte de recuperació de la memòria nacional”, vol
respondre aquestes i moltes altres preguntes amb la Ruta de la independència a Barcelona (1878-1946),
que consisteix a traçar un recorregut pels “llocs de residència, l'activitat
política i els espais de record de diverses personalitats” vinculades al
moviment sobiranista des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, per
tal de “reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història de la ciutat i
del país, recordar-ne la vigència i normalitzar-ne la divulgació en el conjunt
de la societat”. La ruta es desenvolupa per mitjà de circuits diferents
conduïts per “un guia expert i documentat en la matèria que farà una explicació
als grups de participants, amb el suport extern de noves tecnologies,
codis QR i beacons, amb
app inclosa, per fer-la més dinàmica i interactiva”. Aquests suports
electrònics també permeten als participants realitzar-la per lliure o
interessar-se per un dels seus punts en concret. Les rutes tenen l'aval i
la col·laboració de l'historiador Fermí
Rubiralta.
Des que el metge i assagista polític barceloní Josep-Narcís Roca Farreres va escriure Dos
procediments per a l'emancipació, el 1878 –considerat el primer text inequívocament independentista–, fins
avui l'independentisme
català ha viscut més de dues terceres parts del temps en períodes de
clandestinitat, en estat d'excepció o en dictadures militars. Segons Oriol
Falguera, ànima del projecte, “per aquest motiu és convenient i de justícia reivindicar el
moviment sobiranista i la seva gent al llarg de la història dels últims cent
anys i escaig”.
La iniciativa pretén revalorar el recorregut
històric, continuat en el temps, “d'aquells patriotes, i fer que els seus
objectius de llibertat i igualtat entre els pobles es puguin assolir i es
puguin plantejar, ara, per mitjans pacífics i democràtics”. Barcelona
–principalment els barris de Ciutat Vella i l'Eixample– concentra les passes de
ciutadans il·lustres però poc coneguts que van forjar les bases del sobiranisme
català a partir de la seva acció individual i col·lectiva. Recordar-les,
juntament amb les entitats i organitzacions que ells van fundar, “ens permetrà
fer-ne renéixer els valors, les accions i les anècdotes, com ara els seus llocs
de naixement o de residència, on van créixer políticament, on van elaborar les
seves accions, on van ser detinguts, ferits o empresonats...”, conclou Oriol
Falguera.
1878. Data del primer text clarament independentista, escrit pel barceloní Josep-Narcís Roca Farreres.
Aleix Renyé
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada