Benvolguts,
En Xavier Serra, professor de filosofia a l'Institut “Salvador
Espriu” (Salt, Gironès) -, és un professor espantat i desconcertat per la
deriva d’un pragmatisme
desbocat que fa prevaler en l’ensenyament
les assignatures tècniques a les humanístiques. En Xavier Serra en l’article Vermell, compte! diu:
A
les escoles monàstiques i catedralícies de l'alta edat mitjana s'enumeraven set arts liberals, organitzades en dos
grups: l'eloqüència (gramàtica, dialèctica, retòrica) i les matemàtiques (aritmètica, geometria, astronomia i música). Si s'assolien es podia
accedir a l'especialització, sent “batxiller
en arts”, un
grau universitari inicial. Encara ara aquest és el paper de la
filosofia en l'educació secundària: garantir que se sap pensar i expressar-se, comprendre i
raonar, acreditar la maduresa de l'alumnat.
Aquí és on he de parlar
de la meva experiència personal coincident amb el que diu l’articulista:
L’any 1996 jo era professor a la UPC i vaig assistir a una reunió de
professors i catedràtics presidida pel Vicerector.
Aquest des del faristol explicava, dolent-se, que els empresaris li demanaven
que els alumnes que sortissin de la UPC complissin dos requisits:
·
Que
sabessin expressar-se correctament i fluidament tant oralment com per escrit
·
Que
sabessin llengües estrangeres
I ho explicava, dolent-se, ja que ell considerava que
la demanda dels empresaris era correcta, però
no era la universitat qui havia de resoldre aquells problemes!
Deia que els alumnes, batxillers, en entrar a la UPC havien de posseir ja les
característiques que els empresaris demanaven. I fixeu-vos que els empresaris
no demanaven que coneguessin l’ofici d’enginyer, que donaven per descomptat
sinó que posseïssin coneixements relacionats amb l’eloqüència i per tant amb la
filosofia.
I jo crec que en aquest
aspecte tenia raó. És una anormalitat del nostre sistema escolar que hi hagi
aquesta manca de coneixements i d’aptituds, que s’adquireixen treballant molt
fort, i que no crec que el sistema d’ensenyament actual proporcioni. I si el
que he explicat va succeir fa 20 anys i ara en Xavier Serra es continua queixant
del mateix, significa que ja hem perdut 20 anys més en el camí cap a l’assoliment de la
volguda perfecció, fruit evidentment dels plans d’estudi d’ESO i batxillerat...
En Xavier Serra acaba el
seu escrit amb la sentència:
Al s. XXI sabem de tecnologies i formes d'èxit momentani,
però la
mentalitat competencial té més a veure amb la filosofia, amb tenir el cap al
seu lloc: no és prescindible...
Vegem ara l’article complet:
Vermell, compte!
24/05/2016
Xavier Serra - Professor de filosofia
a l'Institut “Salvador Espriu” (Salt, Gironès) -
Sovint ensenyem als nens que mai han de creuar un
semàfor en vermell. Que encara que els sembli que no vénen cotxes, pot
sortir-ne algun d'on menys s'ho esperen. En educació no ens la podem jugar: cal anar a allò segur.
“La formació filosòfica, adequada a cada edat, és el “pal de paller” dels
coneixements
Estic una mica desconcertat perquè, d'una banda,
el Departament d'Ensenyament garanteix que tots els nois i noies que fan
batxillerat a Catalunya
seguiran sent formats en les bases filosòfiques elementals que els permeten
integrar els altres sabers. Per això
estudiaran filosofia a 1r i 2n de
batxillerat i hi podran també cursar psicologia
i sociologia. Ara bé, d'altra banda, creix l'obsessió per les matèries de
moda: l'anglès, les matemàtiques, o
d'altres. Vinga hores a dojo!, com si educar fos sotmetre's als criteris PISA o semblants. Convé allunyar dels
terrenys educatius la superficialitat irresponsable: el semàfor hauria de posar-se vermell,
lluny del vaivé de les modes. La formació filosòfica, adequada a cada edat, és el “pal de
paller” dels coneixements. Tot i les
deficiències singulars, mai és “xerrameca” buida. La llei catalana d'educació (2009) i
alguns decrets ho
admeten. Als principis guia que fixa el 187/2015 es
proposa:
·
a) un currículum competencial que prepari per a la
vida i el futur;
·
b) la continuïtat formativa de tots els alumnes;
·
c) l'orientació com a responsabilitat compartida
dels equips docents;
·
d) valorar cada alumne de manera global,
continuada i integradora,
·
i e) desenvolupar projectes educatius mitjançant
el treball en equip.
És obvi que, per a assolir-los, cal
la perspectiva filosòfica: no és només anar sumant hores en allò aparentment
“rendible”, se'n digui emprenedoria,
informàtica, etc. Calen també la música
i l'expressió, la història i les
literatures, i les ciències, les naturals i les socials... però sobretot
tenir cura del “pal
de paller”, el rerefons filosòfic. Al
decret abans esmentat hi ha un àmbit, “cultura
i valors”, amb una dotació horària minsa a cada curs d'ESO i també una assignatura optativa de “filosofia”, a 4t (això sí, d'oferta obligatòria). Així tenim el
semàfor només en groc: millor que no travessem... Si algú té encara seny, serà valent per
protegir aquesta àrea.
A les escoles monàstiques i catedralícies de
l'alta edat mitjana s'enumeraven set arts liberals, organitzades en dos grups: l'eloqüència
(gramàtica, dialèctica, retòrica) i
les matemàtiques
(aritmètica, geometria,
astronomia i música). Si s'assolien es podia accedir a l'especialització,
sent “batxiller en arts”, un grau
universitari inicial. Encara ara aquest és el paper de la filosofia en
l'educació secundària: garantir que se sap pensar i expressar-se, comprendre i
raonar, acreditar la maduresa de l'alumnat.
Al s. XXI sabem de
tecnologies i formes d'èxit momentani, però la mentalitat competencial té més a veure amb la
filosofia, amb tenir el cap al seu lloc: no és prescindible.
Seria forassenyat menystenir-la o aniquilar-la: semàfor vermell! La
blindem?
Xavier Serra
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada