dilluns, 2 de maig del 2016

01/05/2016. Joan Lladonet. Si ho fossin, quin seria més perpetu, el català o l’espanyol? El Vallejo Nájera és el “descobridor” del “gen rojo”. Si els marxistes, els jueus i els catalanoparlants, porten sengles gens rojos, o judaics o catalans, que són perjudicials per la salut mental de tota aquesta gent, què es pot fer millor que liquidar-los?

Benvolguts,

Avui hem triat dos articles, dels molts que han aparegut, sobre la trista i increïble presentació de Teresa Giménez Barbat diputada d’UPyD-Ciudadanos-C’s-Partido de la Ciudadania a Brussel·les explicant les perversions psiquiàtriques dels nacionalistes, i cridant a la guerra santa contra Catalunya.
El primer article és d’en Joan Lladonet i té com a títol Si ho fossin, quin seria més perpetu, el català o l’espanyol? I el segon de Lluís Martínez del PuntAvui de títol A la recerca del ‘gen rojo'.

 En Joan Lladonet es pregunta i filosofa sobre la perpetuïtat, en referència al títol de la Presentació: Perpetual Nationalisms. I compara la perpetuïtat del nacionalisme espanyol respecte al nacionalisme català.

En Lluís Martínez, amb molt encert i relacionat amb les animalades de la diputada de Ciudadanos, etc, explica les teories i els actes criminals realitzats pel metge i coronel feixista del Ejército Nacional Vallejo Nájera, durant la guerra i durant la dictadura franquista. En l’enllaç a la Viqui s’explica les relacions de Vallejo Nájera amb l’Alemanya pre i post nazi, relacionada amb la seva disciplina de psiquiatria, i la seva adscripció al sistema nazi durant la guerra del 1936 al 1939 així com en els 20 anys posteriors com a catedràtic de Psiquiatria a Madrid. Vallejo Nájera va crear una teoria explicada en l’article del Lluís Martínez sobre el “gen rojo” que segons ell, havent dirigit els Servicios Psiquiátricos del Ejército franquista i havent actuat de psiquiatra en els 20 anys primers del franquisme, “escribió extensamente sobre la degeneración de la raza española, que, según él, habría ocurrido durante la República”.

En Lladonet és un dels meus opinadors preferits i aporta a més a més el programa de la presentació a l'Aliança Lliure Europea  (ALE), Grup de Liberals i Demòcrates d’Europa, i també m’agrada, com he dit més amunt, l’article, potser més profund, d’en Lluís Martínez, que ens explica els actes criminals realitzats pel metge i coronel feixista Vallejo Nájera, durant la guerra i durant la dictadura. El coronel Vallejo Nájera devia voler imitar el Dr. Mengele, oficial nazi alemany de les SS, metge en el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau.[1],  en els seus crims. El  Vallejo Nájera és el “descobridor” del “gen rojo”, del que parla l’article i que relaciona a través de la psiquiatria, els dos articles.  

Si els marxistes, els jueus i els catalanoparlants, porten sengles gens rojos, o judaics o catalans, que són perjudicials per la salut mental de tota aquesta gent, què es pot fer millor que liquidar-los?

I aquesta cura és la que varen intentar fer els feixistes  espanyols contra les esquerres espanyoles, els nazis contra els jueus i un altre cop el feixistes i nacionalistes espanyols contra els habitants dels territoris catalanoparlants.

Si provés algú d’escriure unes Vides paral·leles a l’estil de les d’en Plutarc aquests dos criminals podrien anar ben junts:


I què és l’ALE? Segons la Viqui:
L'Aliança Lliure Europea (ALE), també conegut com a Partit Democràtic dels Pobles d'Europa (PDPE), és un partit políticeuropeu que agrupa a diverses formacions polítiques que defensen el dret a l'autodeterminació dels pobles, els principis de lademocràcia parlamentària i els drets humans.
Actualment, el president del partit és François Alfonsi[1] i el secretari general Jordi Solé. A més, el partit té set diputats al Parlament Europeu mitjançant el grup parlamentari Els Verds-Aliança Lliure Europea:
·         Jordi SebastiàCompromís
·         Alyn SmithScottish National Party
·         Jill EvansPlaid Cymru

Vegem els dos articles:




Inici del formulari
DIUMENGE, 1.5.2016. 19:27 H
1. Si ho fossin, quin seria més perpetu, el català o l’espanyol?

            Mai no havia vist que es complís tant un refrany mallorquí com aquest: “Ningú no parla de merda més que el qui n'està ben untat”. Ha estat quan he sabut la notícia que una antropòloga, l’eurodiputada d’UPyD Teresa Giménez Barbat, ara pertanyent a “Ciudadanos”, ha organitzat al Parlament europeu, a un fòrum on se sol parlar de ciència i humanisme, un seminari amb el títol següent: “¿Nacionalismos perpetuos? ¿Una sociedad enajenada?: una disección psicobiològica del secesionismo catalán”. L’eurodiputada, que pertany al grup dels liberals i demòcrates europeus, el mateix on es troben Convergència i el Partit Nacionalista Basc, se n’ha anat a la Unió Europea a dir que el poble català és un poble trastornat. S’hi han oposat eurodiputats de Convergència i d’ERC, però no l’han poguda aturar.
           
Que un poble es cansi de ser explotat, de ser espoliat, de ser menyspreat... i que per la memòria històrica conegui el fet que els governants d’un altre poble els han volgut assimilar per la força de les armes, és ben natural que vulgui tornar a ser el poble independent que va ser; com a mínim tornar a recuperar la sobirania que li varen arravatar de manera violenta i en contra de la seva voluntat. I això ho desitja qualsevol persona que vulgui deixar de ser súbdita i no vulgui estar més temps sotmesa a un poder d’un altre poble que no l’ha admesa tal com és i que no li ha respectat cap dels trets que la caracteritzaven i que eren més antics que els del poble que durant 300 anys l’ha dominat.

            El poble català forma una nació i això no significa que els seus habitants hagin de ser nacionalistes en sentit pejoratiu, com volen els que s’entossudeixen a mantenir-los fermats i units per la força a un estat, que només exigeix que paguis el que se t’imposa. Gran part del poble català és independentista, i si no ho és, la majoria vol poder expressar-ho democràticament a través del dret a decidir, estant disposats a acceptar el veredicte de les urnes, encara que els surti de manera desfavorable. Si a això li volen posar el nom de nacionalisme, doncs, serà nacionalisme. Però què és el que pensa l’eurodiputada que diu que el poble està més de mig embogit, l’eurodiputada que defensa la unitat indissoluble de l’Estat espanyol?

No és nacionalisme això? I no és nacionalisme perpetu?

Va fer una bona dissecció del seu pensament psicobiològic? En què estaria pensant quan va presentar la seva intervenció? Només pensava en ella mateixa? En el seu pensament? Queda ben clar que n’estava ben untada, igual que diu el refrany mallorquí que la deixa ben retratada.

            Si no haguessin existit personatges com aquesta antropòloga, segurament la nació catalana no hauria tengut cap problema de viure dins l’Estat espanyol, com hi va viure durant dos segles, abans de l’annexió forçada amb una guerra a principi del segle XVIII.

Durant aquell temps hi va viure amb igualtat de condicions, com a nació que era, però mantenint totes les característiques que té qualsevol poble lliure, des de la recaptació de les contribucions fins a la conservació de la cultura i de la llengua. Només tenia en comú amb Castella, el monarca; era el temps en què els castellans eren estrangers al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears.
És alienació i embogiment voler deixar de estar sotmesos?

            Per què volen relacionar les ganes de llibertat del poble català, al qual anomenen “secesionismo catalán” als règims totalitaris? Per què volen caracteritzar la societat catalana com si fos una societat malalta? Pot ser que no sigui un malalt o una malalta qui ho dugui a terme? Es que pensen que si determinen que aquesta societat és boja, se l’haurà d’intentar curar a través d’electroxocs? Quanta misèria intel·lectual haurem de continuar contemplant, amb la intenció d’impedir que un poble pugui exercir el dret democràtic a decidir? Quanta feina per als especialistes en psiquiatria!
Joan Lladonet


2 maig 2016 2.00 h
2. A la recerca del ‘gen rojo'

Lluís Martínez

“Un cop provat que ser marxista és una malaltia cerebral, cal separar el gra de la palla”
Els eurodiputats Ernest Maragall, Josep M. Terricabras i Ernest Urtasun han posat el crit al cel. Per què? Doncs perquè el grup Aliança dels Demòcrates i Lliberals per Europa, a instàncies de l'eurodiputada d'UPyD Teresa Giménez Barbat, va promoure en les dependències del Parlament Europeu un acte sobre els nacionalismes i en el text de difusió es feien afirmacions com ara que aquests nacionalismes –se suposa que sense estat– eren “deliris necessitats d'una intervenció psiquiàtrica”.

Ras i curt: la gent que promou la independència de Catalunya està perquè la tanquin en un hospital [psiquiàtric, of course].

Jo no sé de què s'estranyen els tres dignes diputats de Catalunya. Això de titllar de boig a qui pensa diferent és una tradició molt arrelada. I ben a prop de casa nostra, no creguin.

Resulta que ja el coronel Antonio Vallejo-Nájera, cap dels serveis psiquiàtrics militars de la dictadura franquista, va malgastar bona part del seu temps a demostrar que el marxisme es nodria de les persones menys intel·ligents. Per fonamentar la seva tesi, Vallejo-Nájera va estudiar cinc grups de persones, entre els quals hi havia:
·         captius de les Brigades Internacionals,
·         dones empresonades a Màlaga
·         i un grup de “marxistes catalans”.

Els resultats d'aquests estudis presumptament científics, que avalaven la seva tesi, es van publicar a la Revista Española de Medicina i Cirugía de Guerra.

Vallejo-Nájera es va convèncer que existia un gen rojo que, a més, era el responsable de la degeneració de la raça hispànica. Solució? “Un cop provat que ser marxista és una malaltia cerebral, cal separar el gra de la palla, prenent els fills als dèbils mentals.” 

Aquest consell va servir de coartada per robar els fills a moltes dones empresonades per la dictadura.

¿Estic dient que els promotors d'aquest seminari són hereus i èmuls, en ple segle XXI, del coronel Antonio Vallejo-Nájera perquè utilitzen els mateixos o semblants arguments?

Déu me'n guard. Jo em limito a fer una evocació històrica.
Lluís Martínez

Joan A. Forès
Reflexions



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada