dijous, 28 d’abril del 2016

26/04/2016. Editorial Vilaweb. Vicent Partal. Quan Compromís fa de ‘kingmaker’. Descurar l’adscripció incondicional a l’essència del País Valencià sembla una idea de molt risc, especialment si tenim en compte que, al mercat polític del nacionalisme valencià, Compromís no té competidors mentre que el mercat de les ‘confluències’, ara mateix, deu ser el mercat electoral més congestionat de tot el planeta Terra...

Benvolguts,

Si ho he entès bé, ‘kingmaker’ es pot assimilar a ‘partit frontissa’.

En Partal explica què li agrada de Compromís, dóna consells i es dol que Compromís hagi oblidat el que Podemos sí que manté i també es dol que Compromís no vagi assistir institucionalment a la manifestació i a l’acte del dissabte 23 d’abril, commemoració de la batalla d’Almansa del 25 d’abril del 1707, principi de la fi de la Confederació Catalano-Aragonesa, que havia nascut el segle XIII.
Hi ha un consell important, de gat vell, quan diu que Descurar-la [l’adscripció incondicional a l’essència del País Valencià] sembla una idea de molt risc, especialment si tenim en compte que, al mercat polític del nacionalisme valencià, Compromís no té competidors mentre que el mercat de les ‘confluències’, ara mateix, deu ser el mercat electoral més congestionat de tot el planeta Terra...

Vist aquest article i altres mencions d’El Temps al País Valencià i a les seves activitats de ressuscitació, crec que ja és hora que ens fixem en el País Valencià, que fins ara ha estat segrestat, des del nom fins als fets, pels enemics del poble català des de la transacció (que no transició): PSOE al començament i PP en els darrers 20 anys.

Per cert, quan rehabilitaran els valencians el nom de País Valencià, que els fou tramposament eliminat en el simulacre de creació de l’Estatut d’Autonomia?

Per això he publicat i comento l’Editorial d’en Vicent Partal i he copiat com a Annex parts fonamentals de l’entrada Coalició Compromís  de la Viquipèdia.

Editorial
Vicent Partal
1. Quan Compromís fa de ‘kingmaker’
«Avui a l'estat espanyol ningú no dubta que el País Valencià existeix i aquella imatge de regne de la corrupció va deixant pas a una altra de la qual ens podem sentir més orgullosos»
Per: Redacció

 26/04/2016  21:20
Compromís va ser a punt de fer saltar la taula de Madrid quan presentà una proposició perquè cinc forces polítiques investissen Pedro Sánchez president del govern espanyol ahir. 

Immediatament, amb la contundència verbal del dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, es va fer palès que aquest era un exercici impossible, però la decisió de Compromís de comportar-se com un partit gran i decisiu mereix ser reconeguda.
Compromís va culminar el tomb cap a la centralitat política que cercava des de feia temps. La separació de Podem, ara per ara, reporta al País Valèncià una visibilitat que sap aprofitar. Joan Baldoví, amb els seus quatre diputats, va fer ahir de ‘kingmaker’, aquesta peculiar figura clàssica del parlamentarisme anglosaxó que entra en joc quan un partit menut està en condicions de decidir el govern de l’estat. I no va dubtar-ne gens.

Venim d’uns anys en què els valencians només donàvem males notícies i en què les forces politiques locals pràcticament ni existien. Per tant, des d’aquesta perspectiva, el paper que ha fet Compromís aquests quatre mesos té un gran valor. Avui, a l’estat espanyol, ningú no dubta que el País Valencià existeix i aquella imatge de regne de la corrupció va deixant pas a una altra de la qual ens podem sentir més orgullosos.

Tanmateix, des de la perspectiva valenciana i, especialment, des de la perspectiva valenciana nacionalista, la maniobra de Compromís té un punt estrany. Quan ahir Baldoví va presentar el document, no va fer cap referència al País Valencià ni va demanar cap acord a les forces signants que implicàs un avanç real ni tan sols cap a aquesta retòrica ‘plurinacionalitat’ que impulsava Podem. Només va fer una referència al finançament, una defensa ritual de l’estat federal i una vaga expressió que deia que calia resoldre el problemes ‘territorials’ –només ‘calia’!
El cap de setmana passat, va cridar molt l’atenció l’absència gairebé total de Compromís a la manifestació i al concert de la plaça de bous de València. Amb el respecte més estricte cap la seua organització, crec que puc dir que molts no ho vam entendre, de la mateixa manera que, a l’hora de crear governs, crec que molts esperàvem que algun detall, alguna demanda, significàs la seua presa de posició política i la del nostre país. És cert que Compromís ha crescut més per l’esquerra que no pel costat nacionalista, però continua tenint en el nacionalisme valencià el pilar organitzatiu més potent i la base més fidel, una base que va omplir en massa, per cert, la plaça de bous. Descurar-la sembla una idea de molt risc, especialment si tenim en compte que, al mercat polític del nacionalisme valencià, Compromís no té competidors mentre que el mercat de les ‘confluències’, ara mateix, deu ser el mercat electoral més congestionat de tot el planeta Terra.

2. Annex. Qui és Compromís?


La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent[3] integrada pel Bloc Nacionalista ValenciàIniciativa del Poble Valencià i Verds Equo,[4] a més de militants independents dels partits anomenats, des d'octubre de 2013, Gent de Compromís[3] i altres partits com Estat Valencià.[5] Aquesta coalició es va crear el gener de 2010 per a participar conjuntament a les eleccions valencianes i municipals de 2011.
Actualment compta amb prop de 722 regidors arreu del País Valencià, 19 diputats a les Corts Valencianes, 4 diputats al Congrés dels Diputats (dins els 9 diputats de la coalició Compromís-Podem-És el moment), 2 al Senat espanyol i 1 alParlament Europeu. Compta també amb 6 diputats a la Diputació de València, 2 diputats a la Diputació de Castelló, 3 a la Diputació d'Alacant i 84 alcaldies a tot el País Valencià, entre elles la de la ciutat de València.[6]
Components de la Coalició
Compromís és una coalició de partits d'ideologia valencianistaprogressista, i ecologista. Està formada per tres partits i personalitats independents, si bé es va ampliar puntualment a quatre partits per a les eleccions generals espanyoles del 2011.
Components fundacionals





Míting de Compromís el 15 de maig de 2011.

Fruit de la coalició electoral Unitat del Poble Valencià-Bloc Nacionalista (1995), formada per Unitat del Poble Valencià (fundada en1982), el Partit Valencià Nacionalista (fundat en 1990), Nacionalistes d'Alcoi (fundat el 1994), el Bloc Progressista de Monòver i Grau Unit de Castelló. En l'any 1997 es va aprovar la Declaració Política Constitutiva i es va inscriure en el registre de partits polítics com a federació de partits,[7] per a posteriorment en l'any 2000 convertir-se en partit en el seu Congrés Constituent. S'autodefineix com nacionalista valencià, progressista i valencianista.
Partit ecosocialista i valencianista. Té el seu origen en una antiga corrent interna d'Esquerra Unida del País Valencià anomenadaEsquerra i País, que representava al voltant del 30% de la federació.[8] Es va constituir en partit polític el 20 d'octubre de 2007, enmig de la crisi interna que enfrontava al sector majoritari d'EUPV, nucleat entorn del Partit Comunista del País Valencià i la coordinadora general Glòria Marcos, amb els crítics més propers al valencianisme (Esquerra i País i Projecte Obert).
Partit ecologista d'àmbit valencià. Es va fundar en 2004, després que un grup de militants d'Els Verds del País Valencià, descontents amb el pacte estatal amb el PSOE, decidiren abandonar la coalició.[9] L'octubre de 2014 es va fusionar amb Equo al País Valencià per donar lloc a Verds Equo del País Valencià.[4]
Altres membres de ple dret[modifica | modifica el codi]
És un partit polític d'ideologia nacionalista valenciana, d'esquerra i que lluita per la independència i el socialisme al País Valencià, la plena sobirania d'aquest, així com una Constitució Valenciana que proclame la República Valenciana i la seua integració en una Confederació Europea.[10] En les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 i en les Eleccions generals espanyoles de 2011 va demanar el vot per la Coalició Compromís,[11] arribant a formar part de la coalició a les eleccions municipals del 2011 a la localitat d'Alfafar.[12] Finalment, el març de 2012 va demanar oficialment la seua adhesió a Coalició Compromís,[13] sent admesos com a membres de ple dret un any després, en març de 2013.[5]
Joan Ribó, alcalde deValència des de 2015.
Des que es va presentar oficialment la coalició Compromís, aquesta ha rebut el suport de diferents col·lectius i partits polítics:
Partit polític d'àmbit espanyol organitzat originàriament com una fundació, que va ser presentada en societat a Madrid el 24 de setembre de 2010, i que pretén ser un "nucli de formació i debat en ecologia política i equitat social i la formació d'un moviment sociopolític",[14] amb l'objectiu d'agrupar al moviment verd en un partit polític a tot l'estat. Aquesta fundació va donar suport a la coalició en les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011.[15] Després de les eleccions, les assemblees d'Equo al País Valencià es van presentar conjuntament amb la coalició per a les Eleccions generals espanyoles de 2011.[16][17][18][19]
  • Projecte Obert :
Plataforma que agrupà ex militants d'EUPV i que apostava per la convergència entre les formacions polítiques que conformen el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. D'aquest grup procedeix, entre d'altres, Joan Ribó, regidor a l'Ajuntament de València per la coalició.[20]
Formació ecologista d'àmbit local del municipi de Villena (Alt Vinalopó). És un grup ecologista amb molta tradició, fundat als anys 80 i que des de 2011 ostenta l'alcaldia de la localitat.[21] A les eleccions municipals i valencianes de 2011 van donar suport a Compromís.[22]
El Partit Verd Europeu és una formació de dimensió europea que prové de la fusió de 32 partits ecologistes i ecosocialistes de 29 estats d'Europa. Formen grup al Parlament Europeu en conjunt amb diversos diputats independentistes, nacionalistes i regionalistes d'esquerres i independents amb el nom d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE). El PVE ha reconegut a Coalició Compromís com la seua interlocutora al País Valencià.[23][24]
Eleccions generals del 2011 

Joan Baldoví va ser elegit diputat amb 85.725 vots a la circumscripció de València, esdevenint el primer diputat valencianista al Congrés des de la Segona República Espanyola
Enric Morera, portaveu parlamentari de Compromís va confirmar, ja en juny de 2011, que la coalició presentaria una candidatura a les eleccions generals del 20 de novembre de2011, que "no serà sucursalista".[49] Per a estes eleccions es va sumar un quart partit a la coalició: Projecte Equo.[50][51]

Eleccions generals del 2015[modifica | modifica el codi
Nom de la coalició Compromís-Podemos
De cara a la convocatòria d'eleccions d'eixe any, es va plantejar de nou mitjançant Mónica Oltra, la possibilitat de formar una coalició amb Podemos. Els diferents partits de la coalició es van posicionar al respecte i mentre IPV i Verds-Equo ho van fer a favor de la coalició amb Podemos tot i no convocar cap referèndum a la militància, el Bloc i GdC van votar-hi en contra majoritàriament convocant tots dos referèndums interns.[82] Finalment es va formalitzar la coalició amb Podemos hores abans del tancament del termini legal per fer-ho, provocant importants tensions al si de Compromís, especialment del partit majoritari Bloc, on un important sector va fer explícit el seu rebuig.[83]


El resutats obtesos acompliren les expectatives, situant la coalició en la segona posició a les tres circumscripcions valencianes per darrere del Partit Popular, i amb 9 diputats, 4 per a Compromís, 4 per a Podemos i 1 independent (Rosana Pastor). Compromís encapçalava les llistes per València (Joan Baldoví) i Castelló (Marta Sorlí), mentre que Podemos ho feia per Alacant (Rita Bosaho). També es va obtindre una senadora per València per a Compromís (Dolors Pérez).
Més Compromís: coalició permanent[modifica | modifica el codi]
El dissabte 31 de març de 2012, el consell nacional del Bloc Nacionalista Valencià, el congrés d'Iniciativa del Poble Valencià i l'assemblea d'Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià van acceptar amb un vot favorable del 97%, 91% i 94% respectivament les normes internes de Compromís, fet que comporta que Compromís funcione com una formació política amb els tres partits al seu interior, i amb militants independents.[84][85] Estos militats independents són anomenats des d'octubre de 2013 Gent de Compromís.
En estiu de 2012, poc més d'un any després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011, es va fer públic que entre els sis diputats del Grup Parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes havien presentat 6.318 iniciatives a la cambra, el que els convertia, amb una mitjana de més de 1.000 iniciatives per diputat, en el grup parlamentari més eficient de les Corts.[86] 

Resultats electorals 
Eleccions
Candidat
Vots
 % de vots al País Valencià
Escons
Posició
176.216
7,37
6
3r
-
180.913
7,23
345
3r
125.306
4,86
1
[87]
138.448
7.94
[87]
452.654
18,19
19
3r
-
381.349
15,27
722
3r
Joan Baldoví i Roda
671.071
25,09
9
2a

Eleccions municipals del 2015
Regidors obtinguts en les principals ciutats de cada província del País Valencià per Compromís
Municipi
Regidors
Municipi
Regidors
Municipi
Regidors
4
9
3
4
4
4
3
3 (5)
0
2
6
0
2
5
1 (2)[89]
4
6
3
5
1
3
1
4
2
3
2
4
1 (3) [90]
2
1
Total provincial
87
Total provincial
468
Total provincial
166
Font: Ministeri de l'Interior[91]

Eleccions valencianes
Evolució del nombre d'escons en les Corts Valencianes
Circumscripció / Any
2007
2011
2015
1
1
5
1
1
4
2
4
10
Total
6
19


Evolució del nombre de diputats provincials
Circumscripció / Any
2007
2011
2015
0
0
3
1
1
2
0
1
6
Total
2
11
Eleccions generals 
Evolució del nombre d'escons en el Congrés dels diputats
Circumscripció / Any
2008
2011
2015
-
0
3
-
0
1
-
1
5
Total
-
1
9
Eleccions europees 
Evolució del nombre d'escons al Parlament Europeu
Any
2009
2014
Total Estatal
-
1*
* Rotatori amb Equo
Viquipèdia

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada