diumenge, 27 de març del 2016

27/03/2016. Feixisme. Ciudadanos. Marina Llansana. El país de C's. És un partit que ha fet bandera de polèmiques que ja havien passat a la història i que ha alimentat conflictes que no existien. Han atacat la llengua, la diada, els Països Catalans, els drets històrics i els mitjans públics. Han aconseguit quota mediàtica per haver-se negat a cantar Els segadors o bé per abandonar l'hemicicle per no haver de condemnar el franquisme...

Benvolguts,

Aquesta gent de Ciudadanos, des de fa 10 anys saba nova per l’anticatalanisme del PPSOE, aquests enemics, que no adversaris, de Catalunya han intentat repetir a Catalunya totes les desgràcies que els mateixos fatxes varen inocular al País Valencià, almenys des de la transacció cap aquí. La darrera és intentar que a Catalunya no s’usi la denominació de País per anomenar el territori! I dels seus resultats al País Valencià n’han d’estar contents perquè els va sortir rodó. Fins ara que els estan apareixent totes les xacres, totes les mentides, tots els enganys que havien fet córrer al país de més avall...

Uns quants enganys:
1.        País Valencià. Si ho recordeu, des del començament, des de molt abans del franquisme el nom que el poble havia triat, proposat i actualitzat també per en Joan Fuster era País Valencià.  País Valencià, per què? Joan Fuster. 1981. En Joan Fuster explica en aquest opuscle que val molt la pena de llegir, les diferents denominacions de País Valencià, com Reino de Valencia, Comunidad Valenciana, Rechió valenciana, Levante, Región levantina, etc. Totes, excepte “País Valencià” proposades pels fatxes enemics de Catalunya i dels Països Catalans! Que en la transacció varen guanyar i ara del país se’n diu oficialment: Comunidad Valenciana!
Un tast de País Valencià, per què? Joan Fuster. 1981.: Recorde unes declaracions de don Emilio Attard a la premsa –lamente no poder citar-ne la referència exacta– que venien a dir: «De eso de “País Valenciano” nunca se habló hasta los libros de Fuster...». Aquest senyor, o no té memòria, o no tenia costum de prestar atenció a les efervescències nacionalistes d’abans de la Guerra d’Espanya: potser, ni aleshores com ara, no li interessava gens la vertadera «entitat» o «identitat» d’un poble que, al capdavall i si no m’equivoque, també és el seu.
Algun altre personatge, o personatja, ha proferit: «Eso de “País” viene de “Països”, y ya se sabe...». I no. En tot cas, seria al contrari. La conclusió em sorprèn pel que significa d’ignorància o de tergiversació. Tots ells, en realitat, són gent que no concep la «región», el «reino» o –uf!– el «país» més enllà del camí de Trànsits: és el «centralisme» de València, que, si bé es mira, només és centralista d’ell mateix: la contemplació del propi melic. ¿Vinaròs, Elx? Queden tan lluny...
És per això que els centralistes han intentat i ho han aconseguit que el País Valencià no s’anomeni així ni en l’Estatut d’Autonomia.
2.        Corredor Mediterrani. Un altre dels triomfs de la dreta ultramuntana és la de no construir de cap manera el Corredor Mediterrani, amb un enorme perjudici per l’economia de Catalunya, del País Valencià, de Múrcia i d’Andalusia. El litigi fa 30 anys que dura i el Corredor Mediterrani no està ni projectat...
Una anècdota de Carlos Aragonés i Xavier Trias (explicat al lllbre Catalunya Estat d’Europa del CCN): Hi ha frases extraordinàries com la del director del gabinete de Presidencia del Gobierno y hombre de máxima confianza del presidente Aznar a Trias:  El AVE de Barcelona a Valencia, ni lo soñéis mientras mandemos nosotros: llegaríais a acuerdos con los valencianos en la economía y os podríais acabar entendiendo en la lengua y otros temas". Xavier Trias, hoy concejal de CiU en el Ayuntamiento de Barcelona (avui ex-batlle de Barcelona), se quedó atónito cuando Carlos Aragonés le soltó esta frase al despedirse como congresista en Madrid en el 2003. Aragonés era director del gabinete de Presidencia del Gobierno y hombre de máxima confianza del presidente Aznar.

Vegem l’article molt precís de la Marina Llansana:

27 març 2016 3.00 h

El país de C's

Marina Llansana

És un partit que ha fet bandera de polèmiques que ja havien passat a la història i que ha alimentat conflictes que no existien

Aquesta setmana Ciutadans ha registrat al Parlament de Catalunya una proposició de llei per impedir que en la llei d'acció exterior de la Generalitat es faci servir el terme país per referir-se a Catalunya. Diuen que parlar de país podria generar “dubtes sobre la naturalesa juridicopolítica de Catalunya”.

Quan passen coses com aquestes és bo recordar que C's va entrar al Parlament l'any 2006 amb la promesa electoral de posar fi, deien, al “debat identitari”. Una repassada a l'hemeroteca i al llibre de sessions del Parlament revela la gran paradoxa: C's és el partit que més debats identitaris ha protagonitzat els últims deu anys.

Han fet bandera de polèmiques que ja havien passat a la història i han alimentat conflictes que no existien:
·         El 2010 van proposar canviar la Diada Nacional de Catalunya i traslladar-la al 23 d'abril, amb l'argument que la festa del llibre “unia tots els ciutadans de Catalunya” a diferència de l'11 de setembre, que els dividia.
·         Han atacat la immersió lingüística a les escoles i els mitjans de comunicació públics perquè “adoctrinen catalans”
·         Es van oposar a l'Estatut perquè parlava de “drets històrics”.
·         En plena campanya electoral de les passades municipals, l'alcaldable barcelonina Carina Mejías va anunciar que “canviaria el nom de la plaça Països Catalans, perquè no existeixen”.
·         I quan es va aprovar la ILP que prohibia les curses de braus a Catalunya, el debat va girar al voltant dels drets dels animals amb una excepció: la del portaveu de C's, que va parlar del valor cultural i identitari dels toros.
Han atacat la llengua, la diada, els Països Catalans, els drets històrics i els mitjans públics. Han defensat els toros i han aconseguit quota mediàtica per haver-se negat a cantar Els segadors o bé per abandonar l'hemicicle per no haver de condemnar el franquisme. Ara proposen que deixem de ser un país per passar a ser una comunitat autònoma.

Deien que abolirien el debat identitari català i es van deixar de dir que era per substituir-lo per un altre: l'espanyol.
Marina Llansana

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada