06/02/2016. Editorial. En funcions tampoc no s'aturen. Un cop més, el desprestigiat tribunal es vol utilitzar com un instrument més, com una extensió, del poder executiu. La impugnació és només un tast del camí d'obstacles que espera a un executiu català que es trobarà una ofensiva política i judicial d'intensitat creixent, perquè la sobirania del poble de Catalunya no té cap valor i és perseguible sense pietat...

Benvolguts,

Avui toca Tribunal Constitucional i sobirania de Catalunya. Ara volen liquidar el Departament d'Afers Exteriors... 

Abans d’ahir vàrem anar a sentir un col·loqui de l’Eduard Voltes i en Vicent Partal organitzat per la Territorial de Sarrià-Sant Gervasi de l’ANC. I crec que una de les respostes d’en Partal  s’adiu amb el que explica aquest Editorial. Un dels paràgrafs és:

L'executiu espanyol en funcions va portar ahir el conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional amb la petició expressa que liquidi el Departament d'Afers Exteriors que dirigeix Raül Romeva.

Doncs en Partal com a resposta a una pregunta del públic sobre què passaria si el TC inhabilitava algú del Govern, va respondre:

No res!

L’inhabilitat l’endemà tornaria a anar al seu lloc de treball i continuaria fent el que el dia anterior havia deixat a mitges...

Una altra cosa: Molts cops hem parlat de la potència d’alguns dels Comentaris als articles d’opinió. Vegem un dels comentaris a aquest Editorial:

·       Aquesta gent, els fervorosos devots del dictador assassí, mantenen encara en estat de guerra a les nacions que varen sotmetre a sang, a foc i amb crims. Ens van sotmetre, continuen fent-ho, i no deixaran de fer-ho.

·       La transició va ser un joc de poques taules, que els burros catalans ens ho vàrem empassar.
I en acabat, sant tornem-hi.

·       Descarada i descarnada, a desgrat de les protestes dels catalans.

·       Aquesta perversa gent, no han acabat la guerra.

I finalment vegeu com segons en Ferreres es poden automatitzar les impugnacions...

6 febrer 2016 2.00 h

Editorial El PuntAvui. En funcions tampoc no s'aturen

L'executiu espanyol en funcions va portar ahir el conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional amb la petició expressa que liquidi el Departament d'Afers Exteriors que dirigeix Raül Romeva, una actuació previsible si es té en compte la línia seguida en els últims anys pel govern de Mariano Rajoy.

Res no s'escapa a la persecució d'un estat que no pensa deixar moure's ni un mil·límetre Catalunya perquè defensi el seu cas al món. I no ho pensa deixar fer encara que l'instrument utilitzat compleixi totes les garanties estatutàries, com és el cas, perquè la conselleria d'Exteriors que dirigeix Raül Romeva formalment no té res d'impugnable. El que pretén, per tant, l'Estat és interpretar les intencions, o, millor dit, pretén que ho faci un cop més el Tribunal Constitucional per donar una pàtina de seguretat legal a una decisió que és estrictament política.

Un cop més, el desprestigiat tribunal es vol utilitzar com un instrument més, com una extensió, del poder executiu.

La impugnació és només un tast del camí d'obstacles que espera a un executiu català que es trobarà una ofensiva política i judicial d'intensitat creixent, si és que fins ara no havia estat intensa. Una intensitat que, ja s'està veient, no declinarà per més canvis que es produeixin en el lideratge de l'Estat espanyol.

Si en alguna cosa estan d'acord els principals partits espanyols és que la sobirania del poble de Catalunya no té cap valor i és perseguible sense pietat.

Ho ha manifestat el president en funcions, ho ha reblat el candidat a formar govern i ho ha secundat, com era d'esperar, el líder de Ciutadans. Catalunya va marxant i el que fa l'Estat espanyol és anar-la empenyent perquè no tingui cap ganes d'aturar la marxa.

Editorial

Joan A. Forès

Reflexions