Benvolguts,
Sembla molt encertat l’Editorial d’en Vicent Partal de
títol Han d’estar molt desesperats per a organitzar xous com el de
Dombrovskis!
Respecte
a la UE. Els espanyols les encerten totes. Fa una setmana vàrem
parlar de Gol
de Tremosa o la votació de la UE aclaparadorament
a favor d’investigar oficialment l’afer de les Portes Giratòries, o sigui la presència d'exministres en els consells
d'administració de les grans empreses energètiques i l'existència de pràctiques
oligopolístiques per part de les mateixes. I de la mateixa UE podem
també parlar del correu del Junkers a Espanya, de 10 línies, dient que la UE
havia dictaminat a favor del Gobierno espanyol contra Catalunya (publicat per l’ABC
i tot) que va ser un text creatiu d’algú que volia bé a Espanya i mal a
Catalunya, perquè l’original deia tot el contrari en només dues línies...
I també podríem parlar de l’Índex de percepció de corrupció
a Espanya que és el que fa més pudor de la UE...
I avui hi ha aquest editorial, la totalitat dels diputats, senadors,
ajudants, funcionaris i uixers del PP de la Comunidaz valenciana (excepte la
Rita Barberà, aquella que va dir públicament que ella després de 24 anys de
diputada tenia la figa arrapada a l’escó) estan imputats...
I podem parlar del Cotino, president de la Diputació de
València, màxim responsable del Metro que en l’accident de fa 4 anys va sumar
uns 50 morts i un equivalent semblant de ferits i que en el judici ho van
tancar amb 4 hores decidint que la culpa era del conductor que va morir en l’accident, i que amb el canvi de govern a la Generalitat valenciana s'ha tornat a obrir.
Igual que el tren AVE o Alvia de Santiago de Compostela que el van tancar també
en fals i algun dia es reobrirà, que varen dictaminar també que la culpa era
del conductor, i no de la senyalització de segona ma o inapropiada pèr a aquell tren i aquelles vies i aquell sistema de senyalització que hi havien instal·lat
els d’ADIF...
I podem parlar del Bárcenas i la Cospedal, i la destrucció dels
discs durs de l’ordinador del propi Bárcenas, notícia també d’avui...
I perquè no parlem del Sánchez, el Ribera i l’Iglesias? El Rajoy no vol formar govern, el
Ribera diu que no vol pactar amb qui vol atemptar contra la unidaz de España, l’Iglesias
diu que si volen pactar amb Podemos s’ha de concretar el referèndum vinculant
de Catalunya i el Sánchez està entre dos o tres focs. Algú quedarà malament, i molt. Segons
en Vicent Sanchis al PuntAvui d’avui el Ribera i l’Iglesias són com “sofre i
orina de gat” o dit més finament, com oli i aigua que no es poden barrejar...
O sigui que tal com diu el Vicent Partal, deuen estar molt
desesperats...
Bé, vegem l’Editorial del Partal:
Han d’estar molt desesperats per a
organitzar xous com el de Dombrovskis
«Actuen a la
desesperada perquè Catalunya ha entrat en el famós període de resolució dels
divuit mesos, perquè Espanya no té govern ni se sap quan en tindrà, perquè el
PP ja es veu al carrer i sobretot perquè cap dels esforços diplomàtics
espanyols per a amenaçar Catalunya no ha reeixit»
Per: Vicent Partal
Dimecres 02:00
La revista Interviú
publicava ahir un article que deia que, segons la policia espanyola, la família
Pujol havia pagat sis milions d’euros el 2013 al primer ministre letó
d’aleshores, Valdis Dombrovskis, perquè fes unes declaracions amables respecte
del procés d’independència de Catalunya. La filtració provenia de la ‘unitat d’intel·ligència’ de la policia espanyola i, com sempre, era plena
d’ambigüitats i llacunes. De fet, la policia mateix diu que només es basa en
allò que anomena ‘fonts fiables’ (no hi ha ni un
trist paper) i reconeix que la
vinculació amb els Pujol ‘no és pas confirmada’. Tot amb tot, avisa que
‘el presumpte
corrupte’ pot continuar ‘fent mal a
Espanya’, ara des del càrrec de vice-president de la Comissió Europea.
Em va deixar tan
esbalaït que vaig haver de tornar-me a rentar la cara. La policia d’un estat membre es permet el luxe
d’acusar de corrupció, de manera pública i sense cap prova, ni més ni menys que
el vice-president de la Comissió Europea, responsable d’economia? Que s’han
tornat bojos?
Evidentment,
Brussel·les va reaccionar no tan sols negant-ho, sinó fins i tot negant-se a
comentar-lo. L’oficina de la Comissió digué a l’agència EFE: ‘Aquestes
al·legacions no tenen cap base.’
El 2013, poc després
de la Via Catalana de l’11 de setembre, Dombrovskis, aleshores primer ministre
de Letònia, va
ser entrevistat per l’ACN. En aquella entrevista es va mostrar
partidari de reconèixer la independència de Catalunya. El govern espanyol es va
enfurismar i va reclamar-li una correcció que ell no volgué fer.
Des d’aleshores,
Espanya s’ha mirat amb lupa totes les intervencions d’aquest polític. Quan deia
coses que agradaven a Madrid, que també n’ha dites, i quan deia coses que a
Madrid no volien escoltar.
Però com s’explica una
acusació com la que Interviú ha destapat? Des d’un punt de vista polític, és un
despropòsit. No
tan sols enutjarà notablement el vice-president de la Comissió, sinó que molt
probablement molestarà molt en totes les institucions comunitàries. Quin sentit
té, per tant, entrar en aquesta batalla?
Ahir des de
Brussel·les em parlaven de desesperació. L’única explicació que trobaven a un
tal comportament era que fos una mena d’amenaça contra importants dirigents
europeus, per enviar el missatge que si es mostren conciliadors amb Catalunya
els empastifaran sense contemplacions. Una mena de pressió a la
desesperada.
A la desesperada
perquè Catalunya ha entrat en el famós període de resolució dels divuit mesos,
perquè Espanya no té govern ni se sap quan en tindrà, perquè el PP ja es
veu al carrer,
i
sobretot perquè cap dels esforços diplomàtics espanyols per a amenaçar
Catalunya no ha reeixit.
Evidentment, alguna
explicació ha d’haver-hi a una actuació tan poc assenyada com aquesta d’ahir.
La desesperació en seria una, efectivament. Sumant-hi la marginació evident que Espanya
viu a la Unió Europea d’avui, on no ocupa ni un sol lloc d’importància, tal com
explica tan bé en el seu darrer llibre Ramon Tremosa. En un altre
moment, Espanya hauria pressionat als corredors, entre bambolines. Tanmateix,
ara sembla que ha de fer-ho de la manera més barroera i forassenyada que hom es
pot imaginar. De fet, disparant-se un tret al propi peu.
(Anem bé,
anem bé…)
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada