dissabte, 9 de gener del 2016

08/01/2016. Oriol Jordan. L'Ombra comença a segrestar les ànimes llibertàries. Som on érem: amb la convocatòria d’eleccions a poques hores de fer-se realitat i en un ambient de decepció i de tristor molt gran. L’encanteri s’ha trencat! Davant de l’ambició imperialista de Podemos, tal com va escriure la Blanca Serra fa pocs dies , els legítims interessos dels perifèrics, a la merda.

Benvolguts,

Avui parlem dels nostres actuals enemics Podemos i de l’agonia del Procés.

Pel que fa a Podemos a mida que nosaltres fem el llondro, l’Espanya imperial avança. Des de fa dos o tres dies, Podemos ja va dir que el referèndum que era la seva única garantia per que nosaltres els classifiquéssim com a adversaris i no com a enemics, no és tant important, tot és important, etc. Immediatament Compromís ha dit que no era tampoc tant important per ajuntar-se amb Podemos al País Valencià. I aniran caient!

L’encanteri s’ha trencat! Davant de l’ambició imperialista de Podemos, tal com va escriure la Blanca Serra fa pocs dies , els legítims interessos dels catalans, valencians, illencs, gallecs, bascs i navarresos, a  la merda. Des de feia 80 anys cap polític o “intel·lectual” espanyol havia fet com si estigués a favor de les ineludibles ambicions territorials no imperialistes dels perifèrics. En el cas de Pablo Iglesias-Podemos és un somni que ha durat un parell de mesos, des que Pablo Iglesias va dir que per negociar la Presidència d’Espanya amb els altres partits espanyols, calia que aquests partits acceptessin el dret a decidir i fer un referèndum a Catalunya (vinculant?, només a Catalunya?) fins que ECP amb el cap de llista Domènech treu un 25% dels escons catalans a Madrid i que nosaltres solets ens desballestem la República Catalana abans d’infantar-la, tot canvia en el capteniment de Podemos. Podemos també és com el Guadiana: ara soc nacionalista imperialista espanyol, ara accepto el dret a decidir, ara torno a ser nacionalista imperialista espanyol i ara... (de oca a oca y tiro porqué me toca).

Pel que fa a l’agonia del procés, anem a veure on som avui, de la ma d’Oriol Jordan:
directe!catInici del formulari

8.1.2016. 23:55 H
L'Ombra comença a segrestar les ànimes llibertàries
L'hivern s'acosta, i Espanya està preparada, malgrat les seves pròpies dificultats, a endur-se les ànimes independentistes
Som on érem: amb la convocatòria d’eleccions a poques hores de fer-se realitat i en un ambient de decepció i de tristor molt gran. Els ànims estan decaiguts i aquest és un dels primers sinònims de frustració. El no-acord, ja ha tingut la primera conseqüència: Podemos i les organitzacions que li donen suport, ja diuen que l’exigència del referèndum a Catalunya no és una línia vermella. Ens ho ha recordat també Mònica Oltra, la cap de Compromís al País Valencià. Idò, què s’esperaven? Ara ja no ens han d’enredar amb res, si ens ho fem sols. Aquest és un avís per les pretensions podemistes de la CUP. Hi ha una segona conseqüència, que ja s’estava coent: es reactiva el Plan Hidrológico Nacional. Santi Vila diu que el combatran, però no hi ha govern per combatre’l. Aquest és un avís per CDCEspanya seguirà apretant la soga si no podem articular la nostra defensa-atac.

Avui la cosa ha anat igual o pitjor que ahir. Pels volts de les vuit, apareixia Jordi Sánchez en una esperpèntica roda de premsa, tètrica, desoladora, devastadora. Semblava una broma de mal gust: Sánchez articulava un discurs que s’anava interrompent per la mala connexió del micro. Cada dos per tres un xiulet similar al d’un espanta sogres envaïa amb un ensurt la roda de premsa i donava aquest repunt dantesc a tot. Els espectadors no donàvem crèdit al que veiem, a través de les xarxes. La frustració i el fracàs es desprenia de les paraules del president de l’ANC que ha viscut el declivi del procés sense poder-hi fer més.
 
El dissortat president de l’Assemblea ens ha explicat que les entitats han posat, a la desesperada, dues propostes sobre la taula: 

·         L’assemblea de càrrecs electes (amb alcaldes, diputats al Parlament i al Congrés, i Senadors), per decidir sobre quin havia de ser el president. JxSí a favor, CUP en contra. La idea, malgrat tot, era francament bona.
·         L’altra proposta ha estat la d’investir Mas i fer una espècie de primàries d’aquí a dos o tres mesos amb un president interí que hauria de ser Mas, i on s’haurien de presentar tots els líders polítics. Una proposta realment rocambolesca que no ens trauria de l’interinatge i l’ai al cor, la qual només ha comprat la CUP. Bé, l’ha comprat amb la condició que Mas no sigui el president interí. Sense comentaris. Hi ha hagut una tercera proposta realitzada pels independents de Junts pel Sí: Mas vicepresident i dimissió dels diputats contraris de la CUP a l’acord. Així la CUP formaria un grup més afí a l’aliança i els 72 diputats anirien –teòricament a la una. La proposta, també força interessant, ha recollit el consens de tothom... menys de CDC. [El directe.cat diu que La CUP acceptaria la dimissió d'algun diputat a canvi que Mas no fos president]         

I així és com se’ns desfà el país a les mans de manera imperdonable. L’orgull, com comentàvem ahir, ha estat el detonador final d’un procés de negociacions –converses segons la CUP- del tot lamentables i amb un final fallit. Feia entre pena i vergonya veure al pobre Jordi Sánchez fer el paperot: entre xiulets d’espanta sogres deia que no hi havia acord, però que hi havia un fil d’esperança ja que els partits s’havien compromès a “mantenir el contacte” d’alguna manera. L’ANC ha convocat una segona cimera avui a la seva seu, i la reunió només ha durat 45 minuts perquè estudiades les propostes, les respectives direccions han mantingut l’enroc letal. Així que no hi havia res més a parlar.
 
Bàsicament, el problema es concentra entre l’orgull de CDC i el de la CUP, res que no coneguin ja. Malgrat els esforços, ja fa una setmana que els partits han posat el xip electoral, sobretot després del ‘No’ definitiu de diumenge passat de la CUP. La societat segueix mobilitzada, però la frustració i el desencís comencen a segrestar les ànimes llibertàries dels catalans independentistes.
 
L’hivern s’acosta. Avui he vist el termòmetre elevar-se fins als 22 graus. I som a ple mes de gener. Però el fred vindrà a partir de la convocatòria de dilluns. Dels catalans dependrà, una vegada més, fer una reflexió pausada del que ha passat i anar al col·legi electoral el 6 de març amb una papereta triada pensant més en les noves generacions que en l’orgull i la immediatesa de les mateixes eleccions. Ara és l’hora que comencin a sortir les primeres enquestes i guaitem quin és el punt de partida tant de CDC, ERC, CUP, Podemos, PSC, PP, Cs i... UDC. Prenguin-se un respir i comencin a reservar forces perquè Catalunya, més enllà de les baralles dels partits, segueix cridant auxili. I només ens té a nosaltres.


Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí


Joan A.Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada