Benvolguts,
L'Oriol Jordan fa un apunt amb dues parts molt diferenciades: la indignitat del PSC i el discurs del Felipe6:
Respecte a la indignitat del PSC
Com veieu, Espanya és com el
Joc de l’Oca, un gran bucle. Sempre tornes a la casella d’origen, a la casella zero (patatero?). Realment
a nosaltres se’ns refot si Espanya és com el Joc de l’Oca. El poble català ja ha desconnectat. Només 63 escons varen aconseguir els unionistes, a
qui pot ser que Espanya si que els importi. Però la relació és aclaparadora: 52 entre 135.
Un 38%!
L’Oriol Jordan observa amb gran visió de conjunt que fora del soroll i la lògica pressió cap a la CUP, convé
conscienciar-nos de l’indignant darrera mentida del PSC, el no-referèndum. De
la “consulta
legal i acordada amb l’Estat” de Pere Navarro, hem passat a la voluntat
d’un pacte amb Podemos per part del PSC “però sense referèndum”. Ah! Ara que podrien ser l’Estat que permetés aquest
referèndum diuen que no. Aleshores,
per aconseguir aquesta consulta legal i acordada en la que deien que estaven
d’acord si abandonàvem la via unilateralista (com bé sabíem tots, ho deien
simplement per diluir l’independentisme), on representa que l’hem d’anar a
demanar si ells se n'han desdit?
I l’Oriol Jordan, conclou: A la Gran Bretanya...
També cal comentar la segona part de l'article que parla del discurs de Nadal del Felipe6
Felip VI va fer un discurs absolutament focalitzat en Catalunya, sense anomenar-la. De fet, per primer cop en un discurs de festes el rei espanyol dedicà nou minuts a defensar de forma molt contundent la unitat d'Espanya, i només un a l'economia (atur, etcètera), i un altre al terrorisme! És realment significatiu que tot un rei que teòricament es manté neutre vulgui deixar tant clar que es vol erigir en el defensor de les essències pàtries i que cal salvaguardar la unitat d'Espanya, concepte que va esmentar
unes setze vegades!!!
Suposem que no teniu cap dubte del perquè del capteniment del Felipe6. Ell surt en aquesta peli perquè el dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España por la gracia de Diós va entronitzar Juan Carlos, tal com diuen a les pelis del Bond, James Bond,
amb llicència per robar...
Vegem l'article:
divendres,
25.12.2015. 20:12 h
Nadal de mentides socialistes per a
Catalunya
Miquel Iceta, il pensieroso, s'ha
carregat el que quedava de catalanisme al PSC. El seu partit és ara irrellevant
al Parlament
Som a Nadal, aquell
dia en què tenim un record per a Francesc Macià,
a qui enyorem com a líder íntegre i amb valors. De moment, la
persona que, conjuntament amb Lluís Companys i tot
el corrent de llibertat d’aquells temps, van estar més a prop de
fer de Catalunya l’Estat independent que a partir dels propers dies podem
realitzar o bé frustrar. Fora del soroll i la lògica pressió cap a
la CUP, convé conscienciar-nos de l’indignant
darrera mentida del PSC:
el no-referèndum...
De la “consulta legal i acordada amb l’Estat” de Pere Navarro, hem passat a la voluntat d’un pacte amb Podemos per part del PSC “però sense referèndum”. Ah! Ara que podrien ser l’Estat que permetés aquest referèndum
diuen que no. Aleshores, per aconseguir aquesta
consulta legal i acordada en la que deien que estaven d’acord si abandonàvem la
via unilateralista (com bé sabíem tots, ho deien simplement per diluir
l’independentisme), on representa que l’hem d’anar a demanar si ells se n'han
desdit? Se m’acut que podríem
anar a la Gran Bretanya, a veure si ens fan més cas, ja que allà
com a mínim hi
regna una democràcia.
Com veuen,
Espanya és un gran bucle. Ara els altres diran que com que no troben
majoria ens esperem quatre anys més, i així sempre hi haurà alguna excusa
perquè esperem. I nosaltres, badant. Es fastigós veure en aquests
temps com encara hi ha partits que, després de veure l’esforç d’evolució
d’altres per complir amb els compromisos acordats amb la societat o els
votants, són capaços de mentir de forma
desacomplexada. Què defensaran ara
els militants del PSC? Aquells que
fa tant sols tres anys recitaven les paraules de Pere Navarro “consulta legal i acordada” gairebé
com a lloros? No
se n’adonen que el seu partit els ha estafat? Bé, la conclusió és
que, com sospitàvem, ni ells ni el seu partit
volien cap consulta ni cap referèndum perquè l’Statu Quo ja els va bé. Per això no critiquen el gir del PSC cap a l'espanyolisme. De fet,
aquesta és la constatació que vam fer des del primer dia al dietari, quan el PSC va introduir aquest matís al tema
de la consulta com a excusa per despenjar-se.
No sé si van tenir
ocasió o interès de veure el discurs del rei. Enguany, el monarca ha canviat la
ubicació des d'on llegeix el seu tradicional missatge nadalenc -la Zarzuela-, pel Palau
Reial. Felip VI va fer un discurs absolutament
focalitzat en Catalunya, sense anomenar-la.
De fet, per primer cop en un discurs de festes el rei espanyol
dedicà nou minuts a defensar de forma molt contundent la unitat d'Espanya, i
només un a l'economia (atur, etcètera), i un altre terrorisme. És realment
significatiu que tot un rei que teòricament es manté neutre vulgui deixar tant clar que
es vol erigir en el defensor de les essències pàtries i que cal salvaguardar
la unitat d'Espanya, concepte que va esmentar unes setze vegades. En el fons, aquesta és una crida desesperada des de
la Casa Reial i Espanya en sí a què Catalunya no se'n vagi, i a què els partits
grans d'Espanya pactin perquè els independentistes no els guanyem la partida.
I nosaltres ho
hem d'aprofitar.
Cal desconnectar d’Espanya. No és hora de fronts d’esquerres excloents per anar a demanar referèndum a Madrid renunciant a la independència, ni de fer el joc a Madrid comprant el discurs que ens venen des del marc mental espanyol. Avui homenatgem al president Macià, d’Esquerra Republicana, i fa un parell de mesos vàrem fer el mateix amb Lluís Companys, el nostre màrtir. On és el nostre orgull de país i l’amor per les nostres pròpies institucions? Què preferim fer, engreixar els dies d’anar a fer ofrenes florals a presidents que “com a mínim ho van intentar” o bé collar-ne a un perquè ens dugui a la llibertat? Volem seguir tenint màrtirs o herois controvertits? Per què l’objectiu final quin és, la llibertat o el ‘No’ autodestructiu a tot? Volem ser o som? Acabin de passar una bona jornada nadalenca i preparin-se pel que pugui passar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Cal desconnectar d’Espanya. No és hora de fronts d’esquerres excloents per anar a demanar referèndum a Madrid renunciant a la independència, ni de fer el joc a Madrid comprant el discurs que ens venen des del marc mental espanyol. Avui homenatgem al president Macià, d’Esquerra Republicana, i fa un parell de mesos vàrem fer el mateix amb Lluís Companys, el nostre màrtir. On és el nostre orgull de país i l’amor per les nostres pròpies institucions? Què preferim fer, engreixar els dies d’anar a fer ofrenes florals a presidents que “com a mínim ho van intentar” o bé collar-ne a un perquè ens dugui a la llibertat? Volem seguir tenint màrtirs o herois controvertits? Per què l’objectiu final quin és, la llibertat o el ‘No’ autodestructiu a tot? Volem ser o som? Acabin de passar una bona jornada nadalenca i preparin-se pel que pugui passar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada