Benvolguts,
En Matthew Tree
amb un curt article de títol Malaltia resumeix molts dels episodis que sovint usem per demostrar l’atac constant de
l’estat espanyol a Catalunya (que per a ells no és més que un territori del llunyà nord-est de la península, com si
diguéssim un territori sioux situat més enllà del “rio Pecos”, sense nom, i els
primitius habitants del qual s’expressen en una llengua desconeguda, patuès de
qualsevol altra llengua també desconeguda...).
Comencem el comentari pel final de l’article on l’autor cita
un text d’un dels fatxes de Ciudadanos: “el nacionalisme és una malaltia política..., és destructiu”.
I té raó el fatxa, malgrat que de fet la frase s’hauria d’expressar així:
“el nacionalisme espanyol és una malaltia política..., és
destructiu”.
Vegem més particularitats amb
tot d'episodis força colpidors:
Al 1641 Catalunya està en guerra amb Espanya, en la anomenada Guerra dels Segadors, set mesos despres del Corpus de Sang, en temps de Felip IV d'Espanya i del seu vàlid el Conde-Duque d'Olivares:
Hi ha hagut una batalla de les tropes espanyoles assetjants
que volien conquerir Montjuïc. És el dia 26 de gener i els assaltants s’han de retirar
sense aconseguir el seu objectiu. Els catalans han guanyat la batalla. Per
casualitat 298
anys més tard la data del 26 de gener del 1939 és tràgica per a Catalunya ja
que aquest cop els catalans han perdut no la batalla sinó la guerra d’Espanya
contra Catalunya del 1936 al 1939. Els tancs franquistes, subministrats
pel III Reich alemany entren a Barcelona per la Diagonal i comença l’ocupació genocida de Catalunya que avui ja dura 76 anys, 37 d’ocupació franquista-franquista
i 39
d’ocupació borbònico-franquista. Si els general rebels espanyols, espanyols!,
ajudats d’alemanys, italians i moros, no haguessin provocat aquella guerra la
situació política actual de Catalunya no seria la que és avui...
I ara ve l’ucronia:
Catalunya hauria seguit els passos de l’Europa Occidental i hauria estat un territori autònom inclòs en la II República espanyola.
El 1939
hauríem entrat en guerra amb els aliats contra
les potències de l’Eix, hauríem guanyat,
hauríem gaudit d’un Pla Marshall,
hauríem millorat la nostra situació econòmica, i segurament que en un cert
moment després de l’armistici del 1945 hauríem pactat amb l’Espanya encara
feixista, i amb Europa per esdevenir un país independent, una República Catalana,
com varen fer Àustria, Alemanya i Itàlia (països que varen perdre la guerra a l’any
1945 però
que varen retornar a la seva condició anterior de repúbliques, en aquest cas
tutelades pels aliats) i com varen fer entre d’altres, França, Holanda,
Bèlgica, Grècia i Dinamarca immediatament després de la guerra, i Txèquia,
Hongria Eslovàquia, Polònia i les repúbliques bàltiques i balcàniques (països que
foren ocupats per Alemanya i Itàlia), que varen guanyar la guerra però que
varen quedar inclosos en l’òrbita soviètica fins a la dissolució de l’Europa
comunista a partir del 1990.
En aquesta circumstància Espanya hauria estat alliberada el 1945 pels
aliats o la geoestratègia dels aliats hauria preferit mantenir-la com a
dictadura franquista tutelada fins a nova ordre. Però Catalunya seria una república independent...
Seguim,
L’article va explicant fites i episodis dels successius conflictes
Catalunya-Espanya:
·
El del 1641 amb la batalla de Montjuic;
·
El del 1694 amb el sometent;
·
El de 1701-1715, la Guerra
de Successió espanyola (no
explicada pel Matthew Tree) lligada a la guerra borbònico-austro-hongaresa resolta amb el Tractat d’Utrecht però seguida amb l’ocupació espanyola de la Confederació Catalano-Aragonesa, la
pèrdua de les nostres Constitucions
i l’assimilació a les Lleis de Castella
segons els Decrets de Nueva Planta
del 1716,
seguida de l'allotjament de 30.000 soldats de
les tropes borbòniques i la imposició de nous impostos
a tota l’España assimilada (Regne
d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Menorca);
·
El del 1805, amb l’ocupació francesa de la península;
·
El del 1842, en el que els espanyols un cop més varen bombardejar
Barcelona;
·
El del 1909, la Setmana Tràgica, amb la revolta catalana
en contra del reclutament de reservistes;
·
El del 1923-1930 amb la dictadura del catalanòfob Miguel Primo de Rivera;
·
El de la guerra del 1936-1939;
·
El de la dictadura franquista del 1939-1975;
·
El del període 1978-2015: en què dos articles
importants de la nova Constitució del 1978 (el segon i el vuitè) han estat imposats per militars franquistes...
I ara és quan podem analitzar la frase del fatxa Girauta (el candidat de Ciutadans per Barcelona) que declara
que: “el nacionalisme és una malaltia
política..., és destructiu”. Quan hauria de dir
“el nacionalisme espanyol és una malaltia política..., és destructiu”.
De fet si els esdeveniments en la relació Catalunya-España haguessin estat els
que hem explicat al començament, a la República
Catalana ja no hi hauria feixisme anti-independentista, el Sr. Girauta i el seu partit fatxa
Ciudadanos podria ser que pretengués establir-se a Espanya però Catalunya ja
seria independent des de molt abans i per tant la frase no tindria cap sentit...
Vegem l’article:
13 desembre 2015
2.00 h
Malaltia
Matthew Tree
Vivim sota una
constitució en què dos articles importants (el segon i el vuitè) han estat
imposats per militars franquistes
A l'últim llibre d'en Josep Fontana (La formació d'una identitat. Una història de Catalunya,
editorial Eumo, 2014) hi ha tot d'episodis força colpidors, com ara aquest, del
1641:
les tropes del rei d'Espanya assetgen Barcelona però la resistència catalana
els obliga a retirar-se fins a Tarragona (pel camí, maten desenes de civils); o
bé aquest del 1694:
davant la inoperància de l'exèrcit espanyol, els sometents catalans fan fora
els invasors francesos (cosa que molesta a Madrid perquè els sometents donen
peu a “todas las sublevaciones de
Cataluña”); o aquest, del 1716: les despeses de l'allotjament de 30.000
tropes borbòniques i la imposició de nous impostos resulten en una fam
generalitzada a Catalunya (i també un creixement perillós del nombre de llops,
perquè s'han confiscat totes les armes de la població civil, incloent-hi els
ganivets de cuina); 1805: el baró de Maldà escriu, arran de la
imposició de nous impostos al Principat: “Tremolo i tremolam tots ab... la
destructiva de tota Catalunya eixida d'aquell endiablat cap del ministre
d'Hisenda”; 1842:
quan els catalans decideixen enderrocar la Ciutadella de Barcelona, considerada
un centre de terror i repressió, el govern espanyol bombardeja la ciutat amb
més de mil projectils; 1909: la revolta catalana en contra del
reclutament de reservistes (per defensar les mines rifenyes del comte de Romanones)
és castigada amb l'execució de cinc persones, incloent-hi un carboner
minusvàlid i el pedagog Ferrer i Guàrdia (tot seguit, comença el primer boicot
espanyol de productes catalans); 1923-1930: hi ha la dictadura del catalanòfob
Miguel Primo de Rivera; 1939-1975: hi ha Franco; 1978-2015: vivim sota una
constitució en què dos articles importants (el segon i el vuitè) han estat imposats per militars franquistes (que
copien un d'ells de la Ley Orgánica del Estado).
7/12/15: Juan Carlos Girauta (el candidat de Ciutadans per Barcelona) declara que:
“el
nacionalisme és una malaltia política..., és destructiu”.
Bingo.
Matthew Tree
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada