Benvolguts,
Jo vaig votar no a la Consti del 1978
Gràcies al periodista Pep Martí
i a Nació Digital, sota el nom
genèric de L’ALTRA MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ, i aprofitant el 40è aniversari de
la mort del sanguinari dictador Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de
España por la Gracia de Diós, i aprofitant els 37
anys de la Consti, estan apareixent
articles sobre aquests dos esdeveniments.
Cal afegir-hi dos esdeveniments més: L'aprovació de la Llei d'Amnistia i l’entronització un cop més dels Borbons, per desig del
dictador.
Ens sembla interessant fer
notar que aquests quatre esdeveniments, mort de la bèstia, tercera restauració borbònica, Llei d'Amnistia i creació de
la Constitució del 1978, han restat excessivament
silenciats per les autoritats borbònico-franquistes actuals. Realment el franquisme
sociològic s’ha manifestat potent
precisament a no ensenyar les cartes tramposes durant 40 anys, a amagar la trista història espanyola,
que els diferents governs han anat cobrint d’un “tupido
velo”. Però els fets amagats amb les trampes dels trilers borbònico-franquistes, consistents a no
parlar-ne, estan sortosament sent recuperats, ressuscitats, per la premsa
independent, la que no forma part de la caverna mediàtica, altrament dita
brunete mediàtica, de les clavegueres, etc.
Com a detall curiós o simptomàtic la portada del document original i oficial, dipositat a Brussel·les de la Constitució del 1978, porta l'escut franquista de la gallineta, el jou i les fletxes...
Pel que respecta a
la Consti, que jo vaig votar negativament, va aparèixer al setembre del 1978
un llibre de nom La Constitució. Les raons del No. Era escrit per Humbert
Roma i Joan Anton Sanchez Carreté. Pel que he sabut després Humbert Roma és
un periodista nascut el 1944 i que encara és actiu a les xarxes socials i que
té un Blog https://dietarihumbert.wordpress.com/la-constitucio-les-raons-del-no/
També trobem a les
xarxes socials Joan Anton Sánchez Carreté que és un advocat que darrerament
s’ha tornat a fer conèixer pel fet de ser l’advocat de la família Pujol en els
seus darrers afers econòmics.
En el Blog o dietari
de l’Umbert Roma s’hi troba gairebé íntegrament el text del llibre esmentat més
amunt.
Sanchez Carreté al 1978 pertanyia al clandestí Partit del Treball. Segons la
Viqui:
De jove va ser
militant de l'organització de caràcter marxista-leninista Partit del Treball d'Espanya, on va
assolir càrrecs de responsabilitats en la seva branca catalana. També va ser
responsable del programa econòmic d'aquesta organització. El 1977 va organitzar
una coalició electoral amb Esquerra Republicana de Catalunya que va treure un
diputat (Heribert Barrera) i més de 140.000 vots a Catalunya.[3] A
l'octubre de 1977, amb 26 anys, va ser expulsat juntament amb altres dirigents
de la branca catalana per denunciar la falta de democràcia interna del partit i
per seguir una línea més catalanista.[4] Més
endavant es va presentar a les eleccions amb el BEAN encapçalant
la llista amb Lluís Maria Xirinacs i Manuel López Àlvarez.
https://dietarihumbert.wordpress.com/la-constitucio-les-raons-del-no/
Aquest llibre, que
explica que és una Constitució i explica les raons del no de la
Constitució que ens varen fer votar al desembre del 1978, em va servir a
mi i a molts altres per comprendre que ens estaven entabanant. I en aquell
moment, segurament per inexperiència i per manca d’informació no en vàrem
treure res més que influir en amics per tal que tampoc votessin la Constitució-trampa!
Però posteriorment l’he fullejat molts cops i em sembla molt recomanable
per adonar-nos-en de les possibilitats que una Consti ben feta hauria pogut
tenir, però també per adonar-nos-en que tampoc no era la Consti que ens
convenia.
Precisament en els
articles que anirem comentant, apareix la Brunete, els soroll de sabres dels
generals franquistes, traïdors compulsius a les institucions del seu país .
Aniran sortint...
L’any passat el
PuntAvui ja va produir diversos treballs, convertits en llibres, sobre la
nostra història mai abans explicada.
Demà publicarem el
primer article d’en Pep Martí
aparegut dos dies després de l’aniversari de la Consti, dins de la
campanya electoral espanyola que finalment superarà el bipartidisme i que se
suposa que abaixarà la prepotència dels partits únics, dels partits amnèsics,
del bipartidisme, dels partits acostumats a tenir majoria absoluta i a fer de
corró, que han anat aixafant durant anys els afanys dels partits
independentistes i dels regionalistes que també n’hi ha per aquestes espanyes. Per
sort, les bregues o batusses i lluites pel poder a Espanya ja no formen part
del nostre escenari mental i desapareixeran molt aviat del nostre escenari
polític...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada