dijous, 10 de desembre de 2015

10/12/2015. Pep Martí. La Constitució-Trampa. Les raons del No. Humbert Roma. Joan Anton Sanchez Carreté. Jo vaig votar no a la Consti del 1978. Tres esdeveniments que han restat excessivament silenciats per les autoritats borbònico-franquistes actuals. Mort de la bèstia. Tercera restauració borbònica. Parida de la Constitució del 1978.

Benvolguts,

Jo vaig votar no a la Consti del 1978
Gràcies al periodista Pep Martí i a Nació Digital, sota el nom genèric de L’ALTRA MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ, i aprofitant el 40è aniversari de la mort del sanguinari dictador Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la Gracia de Diós, i aprofitant els 37 anys de la Consti,  estan apareixent articles sobre aquests dos esdeveniments.
Cal afegir-hi dos esdeveniments més: L'aprovació de la Llei d'Amnistia l’entronització un cop més dels Borbons, per desig del dictador.



Ens sembla interessant fer notar que aquests quatre esdeveniments, mort de la bèstia, tercera restauració borbònica, Llei d'Amnistia i creació de la Constitució del 1978, han restat excessivament silenciats per les autoritats borbònico-franquistes actuals. Realment el franquisme sociològic s’ha manifestat potent precisament a no ensenyar les cartes tramposes durant 40 anys, a amagar la trista història espanyola, que els diferents governs han anat cobrint d’un “tupido velo”. Però els fets amagats amb les trampes dels trilers borbònico-franquistes, consistents a no parlar-ne, estan sortosament sent recuperats, ressuscitats, per la premsa independent, la que no forma part de la caverna mediàtica, altrament dita brunete mediàtica, de les clavegueres, etc.

Com a detall curiós o simptomàtic la portada del document original i oficial, dipositat a Brussel·les de la Constitució del 1978, porta l'escut franquista de la gallineta, el jou i les fletxes...

Pel que respecta a la Consti, que jo vaig votar negativament, va aparèixer al setembre del 1978 un llibre de nom La Constitució. Les raons del No. Era escrit per Humbert Roma i Joan Anton Sanchez Carreté. Pel que he sabut després Humbert Roma és un periodista nascut el 1944 i que encara és actiu a les xarxes socials i que té un Blog https://dietarihumbert.wordpress.com/la-constitucio-les-raons-del-no/
També trobem a les xarxes socials Joan Anton Sánchez Carreté que és un advocat que darrerament s’ha tornat a fer conèixer pel fet de ser l’advocat de la família Pujol en els seus darrers afers econòmics. 
En el Blog o dietari de l’Umbert Roma s’hi troba gairebé íntegrament el text del llibre esmentat més amunt.

Sanchez Carreté al 1978 pertanyia al clandestí Partit del Treball. Segons la Viqui:
De jove va ser militant de l'organització de caràcter marxista-leninista Partit del Treball d'Espanya, on va assolir càrrecs de responsabilitats en la seva branca catalana. També va ser responsable del programa econòmic d'aquesta organització. El 1977 va organitzar una coalició electoral amb Esquerra Republicana de Catalunya que va treure un diputat (Heribert Barrera) i més de 140.000 vots a Catalunya.[3] A l'octubre de 1977, amb 26 anys, va ser expulsat juntament amb altres dirigents de la branca catalana per denunciar la falta de democràcia interna del partit i per seguir una línea més catalanista.[4] Més endavant es va presentar a les eleccions amb el BEAN encapçalant la llista amb Lluís Maria Xirinacs i Manuel López Àlvarez
https://dietarihumbert.wordpress.com/la-constitucio-les-raons-del-no/

Aquest llibre, que explica que és una Constitució i explica les raons del no de la Constitució que ens varen fer votar al desembre del 1978, em va servir a mi i a molts altres per comprendre que ens estaven entabanant. I en aquell moment, segurament per inexperiència i per manca d’informació no en vàrem treure res més que influir en amics per tal que tampoc votessin la Constitució-trampa! Però posteriorment l’he fullejat molts cops i em sembla molt recomanable per adonar-nos-en de les possibilitats que una Consti ben feta hauria pogut tenir, però també per adonar-nos-en que tampoc no era la Consti que ens convenia.

Precisament en els articles que anirem comentant, apareix la Brunete, els soroll de sabres dels generals franquistes, traïdors compulsius a les institucions del seu país . Aniran sortint...
L’any passat el PuntAvui ja va produir diversos treballs, convertits en llibres, sobre la nostra història mai abans explicada.
 
Demà publicarem el primer article d’en Pep Martí aparegut dos dies després de l’aniversari de la Consti, dins de la campanya electoral espanyola que finalment superarà el bipartidisme i que se suposa que abaixarà la prepotència dels partits únics, dels partits amnèsics, del bipartidisme, dels partits acostumats a tenir majoria absoluta i a fer de corró, que han anat aixafant durant anys els afanys dels partits independentistes i dels regionalistes que també n’hi ha per aquestes espanyes. Per sort, les bregues o batusses i lluites pel poder a Espanya ja no formen part del nostre escenari mental i desapareixeran molt aviat del nostre escenari polític...

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada