dijous, 3 de desembre del 2015

02/12/2015. Quin és el dèficit fiscal català? 16.000M€/any! Impostos. Recaptació d’impostos per l’Agència Tributaria Espanyola. “Consejo de Política Fiscal y Financiera”. Emili Valdero. Racó del xerraire. Pressupostos de la Generalitat. Espoli fiscal, Retallades. Ministerio de Hacienda. Montoro. FLA, FLAtulències.

Benvolguts,

FLA, Agència Tributària. Montoro. Emili Valdero. Racó del xerraire. Pressupostos de la Generalitat...

Avui a RAC1 el Conseller Mas-Colell ha parlat de l’FLA.
En Jordi Basté, en un moment de l’entrevista li ha fet una pregunta concreta:
Quin és el dèficit fiscal català?

I la resposta com tots sabem però és important que qui l’ha resposta sigui el Conseller d’Economia, ha estat:
16.000M€/any!

Jo em pregunto molt sovint, i ho escric de tant en tant, per què quan es parla de diners, deute, retallades, FLA no es comença per plantar aquesta xifra de 16.000M€/any a la cara de qui ha de respondre, i després es continua la conversa, amb aquesta premissa ja establerta.

Fa tres o quatre dies vaig tornar a parlar-ne en aquest Bloc comentant un article d’en Marc Bataller:  27/11/2015. Marc Bataller. Defensar els nostres drets. Espanya ens roba. El meu apunt començava així:

El dèficit fiscal català és del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any. Si els impostos dels catalans tornessin a Catalunya no ens caldria cap FLA...

En aquests casos, i per justificar aquesta premissa, jo trec una de les presentacions del Racó del Xerraire, amb gràfics basats en uns articles d’un dels meus economistes de capçalera, i professor de l’UB Emili Valdero.  

Ara us en faré un esbós. En aquests gràfics hi ha representat el flux de diners en forma d’impostos que els catalans paguen a l’Agència Tributària Española (ATE) i a la Caja Única de la SS. Aquests fluxos estan justificats en dos articles de l’Emili Valdero a l’Avui, i explicats en detall en el Bloc Reflexions i en el Bloc El Racó del Xerraire:

Segons en Valdero els principals impostos que paguen els catalans són:
A l’ATE:
·         Impost sobre els rendiments de les persones físiques (IRPF).
·         Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
·         Impost de Societats (IS)
·         Impostos Especials (IE)
A l’Agència tributària Catalana (ATC)
·         Impost de successions
A la Caja única de la SS
·         Cotitzacions SS

S’han fet dos conjunts de gràfics amb el repartiment d’aquests impostos segons que Catalunya sigui una Comunidad Autónoma Española o sigui una República Catalana independent:
·         El primer conjunt mostra les aportacions dels contribuents catalans en el cas actual de que siguem la  Comunidad Autónoma Española de Cataluña. Hi ha dos gràfics:
o   Les aportacions o sigui els impostos que es paguen i on van
o   les Retallades que cal fer actualment
·         El segon conjunt mostra les aportacions dels contribuents catalans en el cas d’una República Catalana. Hi ha dos gràfics semblants als del primer conjunt:
o   Les aportacions o sigui els impostos que es paguen i on van
o   El repartiment d’aquests impostos per despeses i inversions sense retallades i amb superàvit

En el primer conjunt de gràfics hi trobem el mètode per tots els mals que el dèficit fiscal ens pot fer. El professor Valdero explica que aquests coeficients, 50%, 48%, etc, que hi ha per la transferència dels diners recaptats per l’ATE cap a la hisenda catalana foren marcats en la darrera reunió del “Consejo de Política Fiscal y Financiera” que es va fer el 2007 en temps del tripartit, de la que els directius del PSC, Chacón i Castells en varen fer grans alabances dient que eren els millors tractes que l’Estat espanyol ens havia fet mai...

En el primer gràfic s’explica que:
·         De la recaptació de l’IRPF a Catalunya (16.000M€), el 50% passa a la Generalitat i l’altre 50% se’l queda la Hisenda espanyola..
·         De la recaptació de l’IVA (10.000M€) el 50% passa a la Generalitat i l’altre 50% se’l queda la Hisenda espanyola..
·         De la recaptació de l’Impost de Societats, IS, (4.000M€), el 100% se’l queda la Hisenda espanyola..
·         De la recaptació dels Impostos especials, IS, (6.000M€), el 58% passa a la Generalitat i el 42% se’l queda la Hisenda Espanyola..
·         La recaptació de les Cotitzacions de la SS (25.000M€) passen a la Caja Única de la SS, i ja explicarem què se’n fa.
·         Els Impostos de Successions (2.000M€) passen directament a les arques de la Generalitat
D’aquesta manera arriben als destins finals de la Hisenda Pública espanyola: 16.500M€ [Dèficit fiscal. Diners d’impostos recaptats a Catalunya que cada any han anat a Madrid i no han retornat]
I arriben a la Generalitat: 21.500M€.




Ara s’ha d’observar el segon gràfic, el de les Retallades.

A la Generalitat com hem explicat hi arriben 21.500M€ d’impostos. D’aquests, 2.000M€ s’usen per pagar Interessos del Deute Públic català i com veurem 3.000M€ passen a la Caja Única SS. En resum, a la Generalitat li queden 16.500M€ per pagar-ne, com veurem, 27.000M€ en despeses en condicions normals.

I ara cal parlar de la Seguretat Social. S’havien cotitzat 25.000M€ que havien anat a parat a la Caja Única de la SS. Aquesta quantitat passa íntegrament a la Hisenda Pública catalana per pagar Pensionistes i Aturats. Però en època de crisi, la recaptació és inferior a les prestacions. Hi ha 3.000M€ de dèficit que l’ha de compensar l’Agència Tributària de Catalunya. Amb això s’arriba a 28.000M€ que van a parar a Pensionistes i Aturats.

Els 16.500M€ s’han de repartir, retallant, per atendre Salut, Educació, Benestar Social, Administració i Varis (Seguretat, Justícia, Transports). Les retallades poden ser del 28% en Salut, del 40% en Educació, etc


En el segon conjunt de gràfics, el de la República Catalana, també hi ha dos gràfics. El primer és idèntic al del primer conjunt excepte que no hi ha partides que es quedin a l’Agència Tributària espanyola (ATE). El segon és idèntic al del primer conjunt, excepte que no hi ha retallades. En aquest cas un cop pagades les mateixes partides del primer conjunt, sobren 6.000M€. Hi ha superàvit!








Les conclusions que es poden treure són molt clares:

Les condicions imposades per l’Estat espanyol són d’espoli continuat i irremeiable. Ho diu la Llei, tal com ho explica l’Emili Valdero...

Les quantitats de la recaptació poden ser lleugerament diferents d’any en any, però els coeficients d’espoli, 50%, 100%, 48% són inamovibles.

D’aquesta manera s’entén perfectament que mentre duri aquest règim borbònico-franquista,  l’Estat Espanyol, mani qui mani al Gobierno de España, PP, PSOE, C’s, IU, Podemos o qualsevol combinació d’aquests partits, continuarà escanyant al poble de Catalunya. 

Ho diu la Llei! Ho diu el “Consejo de Política Fiscal y Financiera”. Els coeficients d’espoli podrien modificar-se, però la Constitució no ho permet...

La perversitat d’aquesta Constitució centralista és de tal magnitud que la Generalitat no té accés als crèdits d’entitats financeres estrangeres perquè no pot avalar els crèdits. I el Gobierno Español ofereix graciosament una possible solució a totes les comunitats autònomes que tenen dèficit fiscal i no poden accedir als crèdits estrangers: l’FLA.

L’FLA és un crèdit finalista que el Gobierno ofereix a la Generalitat. La Generalitat ha contret deutes amb proveïdors i no té liquiditat per pagar-los. La Generalitat demana un préstec al Gobierno Español. El Gobierno el concedeix, si li vaga i quan li vaga (amb diners procedents de l’espoli fiscal) però paga directament als proveïdors, de tal forma que domina totalment les finances de la Generalitat, que es queda sense cap grau de llibertat per gestionar res de les seves finances. I la Generalitat ha de tornar els crèdits amb els interessos corresponents. Un negoci del Robert amb les cabres...  

Joan A. Forès
Reflexions





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada