L’amic Rufian ens va proposar
fa 15 dies aquest emotiu escrit, publicat al PuntAvui, preludi de la nostra victòria esclatant, camí de la República Catalana, del 27-S.
És un poema en prosa i diu moltes coses tant
escrites com no escrites, que cal intuir.
Recordem que Rufian
és un vell conegut d’aquest Bloc, és de SÚMATE i ha format part de la llista de
la CUP...
Rufian té l’empenta
d’anar a ser crucificat a les tertúlies de la cadena 13, la dels bisbes, i
desconcerta al personal per la seva sang freda i la seva capacitat per aguantar
les parides dels fatxes...
Cada una de les dues
dotzenes de frases de l’escrit és com una ganivetada als nostres sentiments,
episodis punyents i massa sovint oblidats però reals, existents, incisius, que
demanen revolta...
A part de l’escrit d’en
Rufian, molts comentaris impressionants:
En
Gabriel és un reflex i un exemple de la normalitat que alguns són incapaços
d'assolir. Una persona que viu, treballa i estima la seva terra i que no té
l'afany d'un colonialista, com d'altres. Probablement els seus pares el van
educar sota els valors de llibertat, respecte i justícia, i la cultura i
l'educació han fet la resta perquè sigui l'home que és. Catalunya és de tots,
però no tots l'estimem de la mateixa manera.
23 setembre 2015
2.00 h
Gabriel Rufian
FULL DE RUTA
Per qui ens va deixar
i per qui vindrà,
Per tant insult, tanta
amenaça i tanta por. Per les andanes plenes de gent esperant. Per aquelles
maletes de cartró i aquelles sabates gastades. Per la memòria d'aquella
derrota. Per tant fred, tanta pluja i tanta calor en una paradeta. Per qui ja
no ho pot veure i per les llàgrimes que va vessar. Per Ovidi Montllor, Pepe
Rubianes i Xavier Vinader. Per la meva companya i amiga de Súmate Xaro Pérez,
que ens veu des del cel. Per tant sospir i tanta indignació davant de la tele.
Per la República.
Per tanta mentida i
tanta traïció.
Per poder parlar com
es vulgui i del que es vulgui.
Per tants que esperen
que guanyem per alçar-se ells.
Per demostrar que sí
que es pot més enllà d'un plató de televisió.
Per canviar-ho tot i
tenir-ho tot. Per equivocar-nos nosaltres i no esperar que ningú s'equivoqui
per nosaltres. Per tanta espera i tanta pèrdua. Per aquella persona que tant
t'estimava i que tant et va demanar que ho aconseguissis. Pel més bell dels
llegats que es poden deixar. Per no haver de donar més explicacions de qui ets
i per què ho ets. Per veure un PPSOE ser el que fa molt que hauria de ser:
intranscendent. Per demostrar que al carrer es guanya i es perd tot.
Per les abraçades, les
rialles i les mirades a les diades.
Per Nou Barris, Fondo,
Bellvitge, Bon Pastor i Creu Alta
Pel Noi del Sucre,
Quico Sabaté i Companys.
Per la querella de
Mas, la persistència de Junqueras i la gosadia de Fernàndez.
Per no tornar a
explicar per què a Catalunya es parla català.
Per no tornar a tenir
un nou Felipe dels vuitanta ni un nou Aznar dels noranta.
Per no avergonyir-nos
més de Rajoy.
Per no tornar a
despertar-nos pensant quina portada de quin diari ens insultarà aquest matí.
Per no haver de
reconèixer cap altre rei que no sigui aquell que càpiga als teus braços i et
digui “papa” i “mama”.
Per no veure tanta
indignitat camuflada de suficiència.
Per tenir una dreta
decent i una esquerra valenta.
Per Lorca, Machado i
Gades.
Per viure en un país
on votar no sigui una “amenaça”.
Per aquells nens que
no es mereixen que no ho aconseguim.
Per aquella gent gran
que es mereixia haver-ho aconseguit molt abans.
Per començar-ho tot
amb tot.
Per guanyar un país.
Per recordar-ho tot
aquest 27-S.
Per la república
catalana.
Per tu, per mi, per
ells, per tothom.
Gabriel Rufian
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada