dissabte, 12 de setembre del 2015

12/09/2015. Quico Sallés. Vuit coses del 27-S que has de saber (i una notícia electoral). Fora de la Diada i de les eleccions de 27-S també hi ha vida...

Benvolguts,
 En Quico Sallés en el nou digital de nom El Nacional (http://www.elnacional.cat/ca/qui-som/ ens fa un resum dels problemes de l’actualitat, amb l’advertiment:
Fora de la Diada i de les eleccions de 27-S també hi ha vida...  
·         En el primer apartat explica com no et pots fiar ni mica ni gens de les enquestes...
·         En un altre apartat ens explica que el sinistre ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, nascut a Burgos, fill de tinent coronel de l’exèrcit franquista i membre de l’Opus, no descarta més actuacions judicials contra CDC durant la campanya. L’argument és que “la justícia no coneix temps”, i podria afegir que ell i el seu govern feixista la tenen més grossa (la porra i la justícia) que els lleials súbdits...
·         En Quico Sallés parla de la Delegada del Gobierno a Catalunya Llanos de Luna, un altre element del qual és millor fugir, ja que té molt més poder que el President de la Generalitat, tots els Consellers i tot el Parlament de fireta anomenat Parlament de Catalunya junts, que presentarà un historiador innocent [?], trànsfuga d’UDC al PP en el seu moment, com va ser l’Enrique Millo que va pretendre practicar el transfuguisme sortint també d’UDC i oferint-se com una donota qualsevol a ERC, que no el va voler, però que finalment va anar a parar  també al PP. Per cert que el Delegat del Gobierno, per si no ho sabíeu és el successor dels Gobernadores Civiles franquistes, de tant bon record dels catalans...
·         També ens parla de l’aristòcrata Morenés, perdó “de” Morenés, que mentre no era al Gobierno tenia una altra agradable feina, director general d’una empresa de míssils i d’una altra de “bombes de raïm”. Cal recordar les seves activitats financeres, fent que “todos los españoles” paguessin els 60 milions d’euros, que l’empresa havia estafat:
De la Viqui:
·         Cal també fer una ullada a les facècies de l’ex-MHP Montilla...

I ara l’article del Quico Sallés:

Vuit coses del 27-S que has de saber (i una notícia electoral)
11 SETEMBRE 2015
Quico Sallés
 
Col·legi Electoral a Holanda, 1918. Foto: Cornelis Johan Hofker

1. L’enquesta del CIS
Com és habitual a l’inici d’una campanya electoral, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) composa un excel de sortida dels virtuals resultats que obtindrien els partits. Les claus de l’enquesta són:
Majoria absoluta independentista per la mínima. El 27-S les dues formacions netament independentistes, Junts pel Sí i la CUP, farien entre 68 i 69 escons: la llista encapçalada per Raül Romeva obtindria entre 60-61 escons del Parlament i la CUP, vuit. Un resultat que encara és lluny de la desitjada majoria absoluta a la que aspira, sense dir-ho, Junts pel Sí.
Batussa per la plata. La segona força parlamentària se la debatrien entre Catalunya Sí Que Es Pot (18-19 escons) i Ciutadans (19-20).
El PSC resisteix. Miquel Iceta aguantaria amb una dolça pèrdua de tres o quatre diputats dels 20 que tenia a l’anterior Parlament. Els socialistes interpreten que tenen vot ocult, és a dir, que els seus votants no gosen identificar-se així a les enquestes. Comptat i debatut, el CIS de 2012 també els hi atorgava 19 escons i en van obtenir 20, encara que amb més vots que la segona força del Parlament, ERC que va obtenir 21 escons gràcies al repartiment territorial dels vots.
Patacada d’Albiol. El PP de Xavier García Albiol es quedaria com a penúltima força parlamentària amb 12-13 escons, deixant pel camí fins a sis diputats. Els populars no s’ho creuen i s’apliquen el bàlsam de l’etern vot ocult de la formació a Catalunya mentre altres dirigents ja dubten de l’efectivitat del que ells mateixos anomenen “to dur” de la campanya.
Unió, extraparlamentària. Sempre ha flotat sobre la política catalana la qüestió de la força real d’Unió. La resposta del CIS  es aquesta: cap. UDC es quedaria fora del Parlament, reblant el clau dels mals averanys que els pronostiquen les enquestes. El CIS la deixa amb una intenció directa de vot del 2%, que passat pel sedàs de la “cuina electoral” es transforma en un 1,7%.
Recel dels partits. Els spin-doctors dels partits s’afanyen a contemporitzar i recorden que el 2012 el CIS assignava a CiU 64 escons i en va treure 50, a la CUP la convertia en extraparlamentària amb només un 1,6% dels vots (en va obtenir el 3,47%) i a Solidaritat li atorgaven un diputat (no en va fer cap). De fet, també recorden que el CIS calculava que un 77% dels enquestats votarien el 2012, uns comicis que van registrar una participació del 67.76%. Una altra dada soprenent d’aquest CIS: el 22% dels catalans se situa a “l’extrema esquerra”, mentre els espanyols que se’n consideren és d’un 4%.
La CUP hi veu massa cuina a Girona. Destacats cupaires, com en Lluc Salellas,carreguen contra els càlculs del CIS sobre la seva formació. Com exemple hi posen Girona on la intenció directa de vot situa la formació com a segona força amb un 8,2%, i la intenció compensada baixa al sisè lloc amb un 5,3%. Tot i això, el CIS gairebé triplica els escons actuals de la CUP.
Gairebé un terç d’indecisos. Les sales de màquines dels partits se centren en desgranar el 28,7% de possibles votants que encara no han decidit el seu vot. El 70,4% dels votants asseguren tenir-lo decidit. El marge de guany no és gran.

2. Els jutges, en campanya
Justament el mateix dia que s’enceta oficialment la campanya electoral també s’ha celebrat l’obertura de l’any judicial de Catalunya. La cerimònia ha servit a Miquel Àngel Gimeno, a les portes de ser rellevat com a president del TSJC, per advertir als independentistes que la feina que els jutges tenen encomanada cau fora de la política: “No és possible concebre la idea d’un jutge democràtic que no estigui estretament vinculada a la interpretació de la llei. Si ens demanen una altra cosa, que no es cridi a la nostra porta. Nosaltres sempre complirem i farem complir la llei”.

3. El Fiscal obvia la querella
L’encara president del TSJC ha volgut esmentar expressament la “importància de les eleccions” en el seu discurs davant del conseller de la Generalitat, el de Justícia Germà Gordó, i el d’Interior, Jordi Jané, així com José Maria Romero de Tejada, el fiscal en cap a Catalunya i signant de la querella contra Artur Mas pel 9-N. En la presentació del seu informe, el Fiscal no ha fet cap referència explícita a la querella per la consulta.

4. Fernández Díaz no descarta actuacions judicials en campanya
Jorge Fernández Díaz ha acusat Convergència Democràtica de no retre comptes del que ha anomenat “corrupció institucionalitzada” del partit. En un acte de la Guàrdia Civil a Barcelona, el ministre de l’Interior ha seguit donant per fet el delicte pel qual la fiscalia investiga al partit d’Artur Mas. El mateix dia de l’escorcoll ja va titllar la candidatura Junts pel Sí com “Junts pel 3%”. Fernández Díaz no descarta més actuacions judicials contra el partit durant la campanya: “la justícia no coneix temps”.

5. Llanos de Luna, de Diada
Llanos de Luna també celebrarà institucionalment la Diada. La delegada del govern espanyol a Catalunya ha organitzat una conferència de l’historiador Eduard Escartín, qui “analitzarà els aspectes històrics i culturals de la festa de Catalunya”. Escartín és un exmilitant d’Unió que es va passar al PP i va arribar al Parlament per substituir el llavors diputat popular Francisco Marhuenda, actual director de La Razón, que va marxar com a cap de Gabinet de Mariano Rajoy quan aquest era ministre d’Administracions Públiques. El lloc escollit és força simbòlic: l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

6. Wolfang Münchau alerta a Brussel·les de les amenaces de Morenés
L’analista polític i econòmic, Wolfang Münchau, un nom de referència, ha remès un informe a través de la consultora Eurointelligence als eurodiputats i alts funcionaris europeus sobre les amenaces d’intervenció militar del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, per aturar el procés sobiranista. Münchau, en el seu report, se sorprèn de la naturalitat amb que una ràdio pública arribi a preguntar al titular de Defensa sobre una intervenció militar a Catalunya a les portes d’unes eleccions. [Ho diu la Consti!]

7. El líder de CCOO avisa Foment
Els darrers dies, els empresaris han estat protagonistes del debat polític a Catalunya. Els sindicats també hi han volgut entrar per carregar contra el discurs de la por. El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha carregat contra Foment del Treball en una entrevista a La Xarxa, per fer el discurs de la por. “Aquest conflicte polític s’ha de solucionar i s’ha d’abordar. Però si ho vols abordar políticament i democràticament no pots cridar a la por, al xantatge, ni pots cridar tampoc a les il·lusions màgiques”, ha reblat. [De mitja, per cada empresari mitjà hi ha uns 100 treballadors. En una gran empresa com Freixenet i el seu grup la plantilla és de 1.100 treballadors. I com que ja sabem que els interessos dels empresaris barruts són contraris als dels treballadors, el de Freixenet i els altres ja poden anar espantant el personal amb un flabiol sonant...]

8. Montilla, convençut de l’augment de federalistes
El senador José Montilla ha emès un comunicat per la Diada on es mostra convençut que els federalistes augmenten. “La hipòtesi d’una reforma federal de la Constitució espanyola que faciliti la participació de Catalunya en els afers generals i reconegui les nostres singularitats compta amb més i més diversos suports”, assegura el President [Ex-?] Montilla descriu un panorama de divisió social a Catalunya i alerta del perill d’aplicar el principi “estàs amb mi o contra mi” o “qui no comparteix la solució sobiranista no és un bon català”. [Aquest va amb un lliri a la ma...].

9. Torna el “Pequeño Nicolás” per buscar un escó al Senat


Amb informació de Pilar Carracelas i Maria Macià.

Joan A. Forès
Reflexions

1 comentari: