dilluns, 17 d’agost del 2015

15/08/15. ¡Preparen sus alhajas!, de Francesc Granell en La Vanguardia el 15 agosto, 2015

Benvolguts,
Creieu que val la pena respondre a libels panfletaris com els del sicari Francesc Granell?
Jo crec que no! Però tornarem a fer l'esforç per en+essima vegada. 
I no adjectivem perquè sí!
Vegem qui és aquest paio:
En el Bloc hi ha una magnífica resposta a la poca vergonya del tal Granell. Inclou un deliciós vídeo del programa d'en Cuní amb l'Elisenda Palouzie i en Francesc Granell:
Si l'obrim trobarem aquesta frase d'entrada, definitòria, del pròleg de Joan Hortalà a un llibre de l'Elisenda Palouzie:
Preguntar-se per la viabilitat econòmica d’un estat és una qüestió més aviat irrellevant; tots els estats són viables. En canvi aquesta idea no és tan evident si el territori no és un estat! (I està molt clar que la República Catalana serà un estat a partit de la DUI)


El Granell ha representat a Espanya com a diplomàtic durant tota la seva vida professional (com en Duran) en afers econòmics internacionals i fa trampa com un sicari eficient!

En el Bloc hi ha també un interessant diàleg entre el Francesc Granell i l'Albert Pont, president del CCN:

D'antuvi trobem el currículum del tal Granell:
  • Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la UB, que  aquest passat cap de setmana va fer les delícies de l’unionisme amb un article a El País titulat “Cataluña sería un estado fallido como Somalilandia”, avui, en un cara a cara a RAC1 amb el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, sobre la viabilitat de la independència de Catalunya, s’ha desmentit i ha assegurat que “Una Catalunya independent seria econòmicament viable a llarg termini”. Els dos convidats de Jordi Basté han exposat els seus arguments, per romandre on som i per lluitar per una Catalunya independent. Dessota els vuit principals arguments de Granell i de Pont.

En aquest apunt hi ha una definitòria llista de l'immobilista Granell i del Pont sobre els pros i contres d'una República Catalana:


Els 8 arguments de Granell per romandre on som:

“És millor estar sota el paraigües d'una economia que és la sisena de les Nacions Unides, que no pas estar tots sols.”

 “Catalunya no suscitarà cap mena d'interès perquè ens admetin als organismes internacionals. No confiem en les aliances internacionals perquè hi ha més interessos amb Espanya que amb Catalunya.”

“No tenim grans multinacionals ni grans forces econòmiques que impulsin els governs a moure fitxa a favor de Catalunya.”

“El boicot de l'estat es pot fer efectiu en diverses inversions, però el que és important és la dinàmica de l'economia. I ara s'està creant molta incertesa.”

 “Trigarem moltíssim anys a tornar a la normalitat a Catalunya. Quanta més incertesa creem més trigarem a recuperar la inversió privada.”

 “No es coneix el percentatge exacte de caiguda del PIB català que suposaria la independència.” –vol dir que ell no el coneix-

 “Ara, Catalunya està relativament bé. Si no hem de millorar clarament, millor que no toquem les coses de tal com estan.”

“Si l'estat espanyol decidís que Catalunya fos independent no hi hauria cap inconvenient perquè formés part de les institucions europees o de les Nacions Unides. 
Els costos poden venir de les represàlies.” 
Els 8 arguments de Pont per la Independència:

“Catalunya no tindrà aranzels pel fet de sortir o quedar-se a Espanya. El concepte de frontera ha desaparegut.”

“Espanya té una influència nul·la a les Nacions Unides.”
“Les inversions estrangeres a Catalunya, les exportacions i el turisme han continuat després de l'11 de setembre. I això, tot i que la comunitat internacional sap que Catalunya ha començat un procés de secessió.”
 “Ara el risc no és sortir d'Espanya, és quedar-se. A la llarga s'haurà d'acabar pagant uns deutes que l'estat ha assumit i que no ajuden al desenvolupament de Catalunya.”

 “A Catalunya hem fet totes les revolucions industrials possibles i tenim unes estructures i unes institucions democràtiques. Per tant, comparar arbitràriament el procés de Catalunya amb altres processos fallits no té sentit.”

 “Hem d'arribar a un acord amb l'estat espanyol pel repartiment de bens i deutes. Hem d'arribar a un acord polític que no perjudiqui a ningú.”

 “Qui defensa Espanya com a mercat defensa un tipus de mercat de caràcter proteccionista i tancat.”

“El mercat espanyol és important i necessari, però el món és molt més gran.”


I ara ja estem psicològicament preparats i armats per rellegir les mentides del gran sicari Granell:

¡Preparen sus alhajas!

Francesc Granell en La Vanguardia






OPINIÓN
Un Estado europeo no puede financiarse con bonos patrióticos de aportaciones voluntarias de los ciudadanos
Muchos lectores deben recordar la escena de la película Lo que el viento se llevó en la que las damas de la alta sociedad sudista eran requeridas a entregar sus alhajas para financiar la guerra. Scarlett O’Hara entregaba, a regañadientes, su anillo de oro para que no le dijeran que no colaboraba voluntariamente con la causa sudista.
Creo que aquel episodio de la guerra de Secesión americana evoca las declaraciones de Josep Rull, coordinador general de Convergència, cuando sugiere que una Catalunya independiente se podría financiar con “bonos patrióticos ”y “créditos puente”, a la espera de que acabara el periodo de transitoriedad derivado de la declaración unilateral de independencia por el Parlamento catalán tras un triunfo del voto independentista (¿en escaños o en votantes?).
Una eventual independencia sería algo muy serio y grave para Catalunya y para España y por ello es una pena que declaraciones ingenuas y de exaltación patriótica de políticos de partidos en el poder den la sensación de que el tema puede tratarse a la ligera sin un análisis ponderado, razonado y realista de lo que es nuestra base sociológica y económica actual y no sólo el mundo imaginado por el independentismo.
Un Estado europeo no puede financiarse con bonos patrióticos que por su propia naturaleza tendrían el carácter de aportaciones voluntarias –hipotéticamente reembolsables– cuando todos recordamos la experiencia de la anterior emisión de bonos que la Generalitat de Catalunya puso en circulación y que generó tantas incertidumbres que la propia Generalitat no ha osado repetir el mecanismo.
Financiar un estado moderno no puede basarse en voluntarismos como los expresadas por Josep Rull. ¿Quién puede creerse, a estas alturas, que las necesidades de la nueva República Catalana resistirían una temporada de financiación voluntaria efectuada por los ciudadanos con mayor apego a la causa independentista teniendo en cuenta que deberían seguir pagándose los impuestos que hoy pagamos para no incurrir en sanciones administrativas? El tancament de Caixes de 1899 nos muestra como puede acabar un intento de dejar de pagar los impuestos debidos. Las contribuciones voluntarias suelen dar poco. Yo recuerdo lo poco que recaudábamos en las cuestaciones anuales de la Cruz Roja , del Domund o de la Sagrada Família en las que participaba en mis años escolares.
Con respecto a los créditos puente que deberían conceder instituciones financieras hay que pensar que éstas desconfían del proceso por el fundado miedo de que una Catalunya independiente perdería el paraguas de la financiación del Banco Central Europeo sin poder superar su actual situación deudora y morosa pese a haber roto su solidaridad presupuestaria (el España nos roba) con el resto de España.
Mal vamos si las propuestas que nos están haciendo para después de las elecciones del 27-S son tan poco creíbles como las que estamos comentando.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada