Benvolguts,
El dia 7 d’agost del 1945 jo
tenia 7
anys, era estiu, feia molta calor, ens estàvem a Barcelona, no teníem radio i
el meu pare em va enviar a comprar el diari de la tarda, la Soli o la Premsa, com cada dia, al
quiosc de la cantonada. Aquell dia gran notícia de la guerra al Pacífic. Els
americans havien bombardejat Hiroshima amb una bomba atòmica. Al cap de tres
dies en varen tirar una altra sobre Nagasaki i va ser com una partida de poker, ja que els americans no
en tenien cap més i els japonesos no sabien si tres dies més tard els en cauria
una altra.
La guerra s’havia acabat a Europa el 8 de maig del 1945, amb la rendició d'Alemanya i Itàlia, els països europeus de l’Eix.
I la guerra al Pacífic es va acabar immediatament després de
les bombes d’Hiroshima
i Nagasaki, amb la rendició del Japó,
la part oriental de l’Eix. Per cert que un tal Méndez de Vigo, pare, oncle o avi
del nou ministre d’educació espanyol era en aquell moment el ministre
plenipotenciari de l’Espanya franquista al Japó. Espanya no
pertanyia a l’Eix,
però hi estava tant a prop com podia (I hi continua estant...).
I l’Espanya franquista? Res de res...
Crec que degut a les bombes atòmiques sobre el Japó, jo als 14 anys em
vaig decidir a estudiar enginyeria. De fet la bomba atòmica del 1945,
així com els avions de reacció de la guerra de Corea de l’any 1951 em
varen cridar molt l’atenció i em varen derivar cap a la ciència.
A aquesta decisió hi va contribuir fortament el fet que a casa
varen comprar el 1949 un llibre de divulgació científica fabulós, de títol La Conquista de la ciència, de Pierre Rousseau, que parlava de l’estat
de la ciència en aquell moment: Protons, neutrons, electrons, positrons, isòtops,
anàlisi espectral, existeix la matèria?, matèria i probabilitat, teoria
cinètica de la llum, els fotons, el Principi de Heisenberg, la mecànica ondulatòria, el “corpusconda”, el Principi d’incertesa,
la velocitat de la llum, matèria i temps, etc. La base coneguda de la ciència l'any 1945 i tot el que s’havia descobert i
desenvolupat en aquells quatre anys. I Déu n’hi dó!
Val a dir que a casa hi havia altres llibres fabulosos, per
exemple la Ciència Recreativa del
professor Estalella, i la Matemàtica Recreativa, traduïda del rus
del Professor Perelman, així com un
llibre per fer construccions amb paper
(ara se’n diu Origami) i molts llibres d’escacs. I molts altres. Els vaig
llegir i rellegir un cop i un altre i els guardo tots...
Per tant estava predestinat a no anar cap a
les humanitats i anar cap a la ciència. I vaig estudiar enginyeria...
Queda per citar la part ètica de l’assumpte Hiroshima-Nagasaki.
Els americans des d’aquell moment varen fer córrer la teoria que les bombes
atòmiques tirades sobre el Japó varen matar centenars de milers de japonesos
però varen evitar que la guerra continués i que morissin centenars de
milers d’americans. Era cert o
no? Servia per justificar el llançament de les bombes o no? De moment la
història, escrita pels guanyadors, s’explica d’aquesta manera...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada