3 D'AGOST DE 2015
15:20 H
El conegut
periodista carrega en un article dur i sense citar algunes fonts contra el
procés català, i mostra simpatia per Unió Democràtica
En un article a ‘La
Voz de Galícia’, el periodista aragonès situa Catalunya a la mateixa altura
que Grècia i Kosovo, i llença diverses floretes a la proposta “assenyada”
d’Unió Democràtica de Catalunya.
Manuel Campo VIdal (Foto: Enrique Dans /
Viquipèdia)
Manuel Campo Vidal
comença el seu article amb una referència a una cita de García Albiol, “Por ese camino, Artur Mas puede llevarnos a
Grecia”. Després n’utilitza una altra de Lluís Franco Rabell, “No creo que la UE trate mejor a Cataluña
que a Grecia”, per acabar de reblar la comparació amb Grècia. Entremig
fa una crítica dura als mitjans públics de Catalunya als qui considera
“subvencionats” i “dòcils”, i acusa la cadena pública d’haver organitzat debats
sobre la independència sense la presència de representants no independentistes.
Aquesta greu acusació, a més de ser falsa, obvia que en cap debat de la
televisió pública espanyola mai s’ha convidat un independentista.
Campo Vidal ens alliçona sobre a qui cal comparar-nos
Pel veterà periodista, és erroni comparar-nos amb Dinamarca, malgrat que tots els indicadors econòmics així ho diuen. D’aquesta manera, com fa l’unionisme, és preferible dir que aquesta “ficció” s’ha argüit “con ayuda de una legión de intelectuales untados por la Generalitat y otros ingenuos”, que reconèixer que una Catalunya Estat és viable econòmicament. No posa xifres, no dóna exemples que justifiquin aquesta tesi, però. Així, segons ell, la DUI catalana no pot ser comparada amb la d’Estònia, Letònia o Lituània, sinó més aviat amb la DUI de Kosovo, després d’un sagnant conflicte que aquí no s’ha produït. Campo Vidal preveu que aquesta DUI no la reconegui ningú –tal i com dicta el dogma mesetari-, i Catalunya caigui en una situació d’ofec econòmic comparable amb Grècia. Cal tenir molt clar que Espanya jugarà amb intentar-nos situar en el seu marc mental: Grècia, Kosovo, Sudan del Sud, Abkhàsia...
El misteriós conseller “de cuyo nombre no quiero acordarme”
Manuel Campo Vidal basa part del seu argumentari en una suposada conversa privada amb un conseller del govern de la Generalitat de qui no es diu el nom. Com acostumen a fer d’altres periodistes unionistes com ara Alfons Quintà, aquest famós alt càrrec proper al president anònim és pres per un oracle. La realitat, però, acostuma a ser una altra. Segons Campo Vidal, aquest conseller en to conspiratiu hauria vaticinat que “Se proclama la independencia un domingo electoral, el lunes no pasa nada y en pocas semanas el bono de la Generalitat es basura en los mercados, por lo que, sin financiación, no se puede pagar la nómina de funcionarios y pensionistas a fin de mes.”. És difícil de creure que un conseller de la Generalitat sentenciï de manera tant frívola que no hi haurà diners per pagar res, sense fonamentar en res les seves argumentacions. Els catalans tampoc ens hem de creure segons quines intoxicacions.
La solució: la reunificació amb Espanya
La solució que proposa Campo Vidal és la que manlleva de les paraules d’aquest suposat conseller: “Entonces nace el partido de la reunificación con España que, después de una amarga crisis económica y política, gana las elecciones”.
Campo Vidal ens alliçona sobre a qui cal comparar-nos
Pel veterà periodista, és erroni comparar-nos amb Dinamarca, malgrat que tots els indicadors econòmics així ho diuen. D’aquesta manera, com fa l’unionisme, és preferible dir que aquesta “ficció” s’ha argüit “con ayuda de una legión de intelectuales untados por la Generalitat y otros ingenuos”, que reconèixer que una Catalunya Estat és viable econòmicament. No posa xifres, no dóna exemples que justifiquin aquesta tesi, però. Així, segons ell, la DUI catalana no pot ser comparada amb la d’Estònia, Letònia o Lituània, sinó més aviat amb la DUI de Kosovo, després d’un sagnant conflicte que aquí no s’ha produït. Campo Vidal preveu que aquesta DUI no la reconegui ningú –tal i com dicta el dogma mesetari-, i Catalunya caigui en una situació d’ofec econòmic comparable amb Grècia. Cal tenir molt clar que Espanya jugarà amb intentar-nos situar en el seu marc mental: Grècia, Kosovo, Sudan del Sud, Abkhàsia...
El misteriós conseller “de cuyo nombre no quiero acordarme”
Manuel Campo Vidal basa part del seu argumentari en una suposada conversa privada amb un conseller del govern de la Generalitat de qui no es diu el nom. Com acostumen a fer d’altres periodistes unionistes com ara Alfons Quintà, aquest famós alt càrrec proper al president anònim és pres per un oracle. La realitat, però, acostuma a ser una altra. Segons Campo Vidal, aquest conseller en to conspiratiu hauria vaticinat que “Se proclama la independencia un domingo electoral, el lunes no pasa nada y en pocas semanas el bono de la Generalitat es basura en los mercados, por lo que, sin financiación, no se puede pagar la nómina de funcionarios y pensionistas a fin de mes.”. És difícil de creure que un conseller de la Generalitat sentenciï de manera tant frívola que no hi haurà diners per pagar res, sense fonamentar en res les seves argumentacions. Els catalans tampoc ens hem de creure segons quines intoxicacions.
La solució: la reunificació amb Espanya
La solució que proposa Campo Vidal és la que manlleva de les paraules d’aquest suposat conseller: “Entonces nace el partido de la reunificación con España que, después de una amarga crisis económica y política, gana las elecciones”.
No hi ha cap Estat del món que s’hagi
independitzat d’Espanya que n’hagi demanat el retorn. Ni tant sols els més pobres.
Per Campo Vidal,
però, és el camí més lògic. En
una situació de “bonos basura” i
davant de la indiferència d’Europa, un Estat ric i contribuent net a la Unió
Europea es veuria sumida en el caos infinit, i només el naixement d’un teòrica
partit de reunificació amb Espanya aconseguiria guanyar les eleccions i salvar
els mobles. Com, era d’esperar,
Campo Vidal pica en aquest sentit a Unió Democràtica i cita l’article de la
setmana passada d’Enric Hernández, on acusava els
independentistes de nazis de forma subtil i encoberta.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada